August Monzon i Arazo

Passats tres anys de l’inici del seu pontificat com a pastor de l’Església de València, l’arquebisbe Enric Benavent, en una entrevista concedida a Levante-EMV, comenta diverses qüestions referides a l’arxidiòcesi, entre altres l’ús del valencià, mostrant el seu tarannà moderat, i alhora la seua conformitat amb la proverbial prudència eclesiàstica. Les seues respostes són, sens dubte, intel·ligents.
¿També evangèlicament convincents?

Gràcies a Déu, l’afecció de l’arquebisbe pel valencià –i pel valencià culte i normatiu– queda fora de discussió. Fon memorable el dia de la seua instal·lació a la Seu valentina, quan la nostra llengua ressonà llargament, en boca de monsenyor, a uns metres de la trona on va predicar sant Vicent Ferrer. Motiu de goig per a molts i retrobament de velles esperances, després de segles de menyspreu cap a l’idioma del poble per part de la jerarquia, en estreta aliança amb els altres poders hegemònics.

Paraules d’Agustí Colomer

M’alegre molt d’estar amb tots vosaltres participant en la presentació del llibre de Xavier Martí, Pregar amb elles i amb ells. M’alegre també de compartir taula amb dos preveres amics, compromesos amb la llengua i la cultura valenciana, com és el cas de Jesús Belda i de Ramon Peris.

Estar ací, a Castelló, em reporta, a més, records molt grats, com el premi «Soler i Estruch», que em van concedir per la novel·la, Un bri d’esperança. Recorde amb molt d’afecte l’acte de lliurament del premi en l’elegant edifici del mercat i la presentació posterior en la Casa de la Cultura, on vaig tindre l’oportunitat de compartir amb el Club de Lectura de l’Escola Pública d’Adults, una posada en comú ben interessant al voltant de la novel·la.

La publicació de Pregar amb elles i amb ells ha sigut per a mi una grata sorpresa. No sabia que Xavier estava redactant-lo i desconeixia que la revista Cresol, dirigida per Jesús Belda, preparava l’edició. En vore físicament el llibre, llegir el pròleg i consultar el seu contingut, vaig tindre una alegria ben gran. I el vaig incorporar als meus moments de pregària personal. Quan vaig escriure a Xavier per felicitar-lo, ell em va convidar a participar en la presentació del llibre a Castelló. I ací estic.

El 26 de febrer es presentà a València, a la seu de Cáritas Diocesana, el volum Pregar amb elles i amb ells, un recull de pregàries cristianes de totes les èpoques i, com explica el seu títol, fetes per homes i per dones, en la mateixa proporció. El llibre està editat per la revista Cresol, de la Unió Apostòlica de València. El director, Jesús Belda, va conduir l'acte en el qual varen intervenir el bisbe emèrit Javier Salinas, el prevere Ramon Peris i Xavier Martí, autor de la selecció de les pregàries i de la seua versió al valencià, així com de la introducció del llibre. El públic era heterogeni, ja que juntament amb personal valencià de naixença, de la capital i de comarques, hi havia persones procedents de Llatinoamèrica i d'Àfrica.

Jesús Belda va agrair al bisbe Salinas i al prevere Peris per apadrinar la iniciativa i per ajudar a obrir camins a favor del llibre, que ja està tenint molt bona acollida en poblacions de la Costera i la Ribera.

Javier Salinas, que ha estat bisbe d’Eivissa, Tortosa, Mallorca i auxiliar de València, va parlar de la importància de la pregària en la vida del cristià, en la vida de fe, ja que qui prega és perquè té fe. Qui no té fe no pot pregar. Digué que la pregària és el ressò més fort que la fe. Per això el llibre que es presentava és molt valuós, perquè recull els testimonis de gent que prega. Una pregària feta en la intimitat, però que s'expressa en paraules i eixes paraules d’altres ens serveixen també a nosaltres quan fem la nostra oració personal. Del llibre digué que hi ha trobat oracions que li han impressiont molt i en destacà tres aspectes positius. Una, el seu atreviment d’una inciativa com esta en l’actual món religiós i editorial valencià. Per altra banda, el fet que és un llibre que es fa amb la confiança que tindrà lectors. I finalment, que està fet pensant en la lògica del Regne de Déu, d’allò que creix amb un començament xicotet, com el gra de mostassa, tan menut, que arriba a fer-se una planta gran.

Aprofitant que estic passant uns dies a l'Alcúdia, hui 23 de gener, el rector d'Algemesí, Joan Carles Alemany i els amics Vicent Niclòs i la seua esposa Alícia Llorca, m'han convidat a participar en una taula rodona (amb la participació també de Francesc Aracil, president de l'Associació Ecumènica de Cristians pel Valencianisme i d'Enric Abat, antic vicari d'Algemesí), per tal de commemorar (ja que els bisbes valencians no ho fan), els 50 anys de la publicació del Llibre del Poble de Déu, Missal Dominical i Festiu, edició manual per als fidels preparada pel P. Pere Riutort Mestre, insigne filòleg, liturgista i pedagog.

Els valencians, a diferència dels altres pobles, encara no tenim uns textos litúrgics oficials. Sí que ho és el Llibre del Poble de Déu, és cert. Però dissortadament és una edició exhaurida, que ja no podem trobar a les llibreries. No sé si és cert (però m’ho han dit així), que l’arquebisbat va arribar a un acord amb el P. Riutort, pel qual es quedava caixes i més caixes del Llibre del Poble de Déu, que de ser certa aquesta afirmació, estarien guardats en algun armari del Palau i per tant es podrien distribuir, mentre no tinguem el Missal Romà en valencià.

En aquesta taula rodona recordaré la Vita Christi de l’abadessa Sor Isabel de Villena i la Bíblia traduïda al valencià per fra Bonifaci Ferrer, els primers textos religiosos en la nostra llengua, juntament amb els sermons de Sant Vicent Ferrer.

Continuar llegint