Missa en valencià en À Punt


El canal de televisió pública valenciana À Punt ofereix l’eucaristia en valencià cada diumenge des de la parròquia de la Assumpció de Torrent. La litúrgia dominical, que s’emet a les 10,00 del matí, es fa a porta tancada, celebrada per un prevere i un diaca i amb uns pocs assistents que fan les lectures i el servici de l’altar. Les emissions compten amb una realització portàtil a tres càmeres i la presència d'un cap tècnic, un realitzador, un tècnic de so i tres operadors de càmera. S'extremen les mesures de protecció, seguretat en l’enregistrament, de manera que les persones que treballen en cada retransmissió puguen desenvolupar el seu treball sense exposar-se a cap risc.

La idea és que es mantinguen les emissions mentre dure l'estat d'alarma pel coronavirus, en el que no és possible assistir presencialment a oficis religiosos. Seria desitjable, però, que aquestes emissions s’incorporaren de manera normal a la programació d’À Punt.

Para la realización y retransmisión de las misas en valenciano mientras dure el estado de alarma por el coronaviru, À Punt ha llegado a un acuerdo con el grupo Mediapro. Desde el pasado domingo, a pesar de la situación excepcional, todos los que quieran seguir las celebraciones desde sus casas pueden hacerlo a pesar de oficiarse a puerta cerrada.

Las emisiones cuentan con una realización portátil a tres cámaras y la presencia de un jefe técnico, un realizador, un técnico de sonido y tres operadores de cámara. Se extreman las medidas de protección, seguridad e higiene antes, durante y después de los eventos, de manera que las personas que trabajen en cada retransmisión puedan desarrollar su trabajo sin exponerse a ningún riesgo.

"Una vez más, Mediapro se adapta a un reto técnico, en circunstancias excepcionales, demostrando ser la referencia en la producción audiovisual de todo tipo de eventos a nivel internacional", ha destacado el grupo en un comunicado.

 


La Missa com a servici públic


Agustí Colomer FerràndizAgustí Colomer Ferràndiz

La situació extraordinària que patim ha suscitat un gest de sensibilitat dels responsables d'À Punt cap als nombrosos cristians valencians que ens veiem impedits de participar en l'eucaristia dominical, un gest que agraïm de tot cor. La televisió valenciana ha respost a la vocació de servici públic i d'arrelament a la societat i ens ha fet arribar, des de la parròquia de l'Assumpció de Torrent, la Santa Missa en valencià, oficiada pel vicari Jordi Cerdà.

És ben cert que la participació en l'eucaristia no es pot consumar materialment, però sí espiritualment. En la celebració el prevere actua en nom de tots els fidels. Els cristians ens trobem ara en una situació peculiar, com la cérvola del salm 41 que desitja intensament trobar les fonts d'aigua pura. Com el salmista, nosaltres també diem: "Jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida". Arribarà, sens dubte, el moment en què podrem tornar a menjar el pa i a beure el vi eucarístic. Serà un moment de goig immens, però en esta hora adversa la nostra televisió ens acompanya i ens facilita la comunió espiritual en l'eucaristia, que per als cristians és "la font i el cim de la vida cristiana" (Lumen Gentium, 11).

El coronavirus no coneix d'estatus social, de llengua, de fronteres, de religió... ens agermana a tots en la nostra situació de víctimes. Constituïx una oportunitat única per a prendre consciència de la nostra vulnerable condició humana i propiciar un esperit de germanor. Ens caldrà reflexionar sobre moltíssimes coses en clau ecològica, política, econòmica, social... I podem començar a fer-ho des d'ara. Temps ens en sobra!

I, en eixa labor necessària per a replantejar-nos la nostra manera de viure, també és important per als cristians valencians el servici públic que ara ens oferix la nostra televisió. Perquè l'eucaristia no només rememora la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, sinó que la fa present en cada Missa. No és només record, sinó també actualització, ara i ací, del missatge de Crist, que ens convida a "fer del món eucaristia" -com diu el teòleg ortodox Olivier Clément-, a guarir les ferides nafrades, a percebre l'altre no com a infern sinó com a germà, a reconciliar-nos amb la natura.

Publicat el 22-3-2020 a Levante-EMV

 


Crònica del XXXII Fòrum FÒRUM CRISTIANISME I MÓN D’AVUI


L'edició del Fòrum d'enguany portava per lema "El repte del cristianisme enfront de l'ofensiva neoconservadora". Durant els dies 29 de febrer i 1 de març els assistents han escoltat veus autoritzades, i han reflexionat i debatut sobre aquesta realitat que interpel·la i interroga aquells i aquelles que volen ser deixebles de Jesús en el món actual.

El matí de dissabte 29 de febrer hi hagué dos il·il·lustratives ponències. Antonio Ariño en la seua ponència "Fonamentalisme i ultradreta i la seua connivència amb el cristianisme conservador", va definir les característiques del populisme, com a moviment social i polític i del fonamentalisme com a forma de la religiositat, que són les coordenades entre les quals se situa el cristianisme neoconservador. Per a Ariño, el populisme troba un caldo de cultiu al si de l'Església, però quan es manifesta fa una lectura selectiva i interessada del missatge de Jesús i de la pràctica eclesial.

Després, la filòsofa i teòloga Emilce Cuda, que ja va participar en el Fòrum de 2018, va parlar sobre l"alternativa evangèlica al neoliberalisme i al neoconservadorisme, segons el papa Francesc". Cuda va discernir el significat de la paraula populisme en Amèrica Llatina, diferent del que té a Europa i va proposar anomenar el que ací anomenem populisme com a feixisme. En la seua ponència va connectar el creixement de les posicions fonamentalistes a la crisi econòmica actual, que també és ambiental i social. Els fonamentalismes volen legitimar religiosament el neoliberalisme i les desigualtats que propicia. Davant d'aquest sistema que descarta i que mata, hi ha l'alternativa que proposa el Papa Francesc de la conversió ecològica exposada en l'encíclica Laudatio Si, que va més enllà dels aspectes mediambientals i que és un nou paradigma de relacions econòmiques, socials, culturals i eclesials, tal com s'ha exposat en el darrer document pontifici Estimada Amazònia.

Com en altres edicions del Fòrum, el Grup Escolta Pas de Pi d'Alaquàs va oferir en els moments de descans el seu servei de cafeteria i rebosteria en l'ampli pati del col·legi de Jesús-Maria. Igualment en la sala circular de l'edifici hi havia un xicotet mercat on diverses llibreries, editorials, moviments i ONG oferien llibres, artesania i productes d'alimentació.

La vesprada va començar amb la intervenció de Dora García Castillo, titulada "Feminisme per a canviar el món". Aquesta dona a contar la seua trajectòria vital cap al feminisme i va exposar les claus històriques d'aquest moviment protagonitzat per les dones. Després hi hagué el testimoni del prevere Joaquín Sánchez, activista social i consiliari de l'HOAC de Cartagena-Múrcia, que afirmà que en la seua vida ha estat una constant intentar alleujar el patiment humà amb una actitud de proximitat i escolta. Sánchez, que contà moments de la seua vida de compromís amb diversos moviments socials de base a Múrcia i les seues experiències amb immigrants, digué que estem en una època de desobediència. civil.

El matí de diumenge Ester Busquets, doctora en filosofia, diplomada en infermeria i professora d'Ètica de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic va parlar sobre "Cultura de l'encontre per la convivència en germanor i la pau mundial". Busquets va exposar els processos de desencontre actual, i davant d'això va proposar la cultura de l'encontre i en va donar diversos continguts relacionats amb aquesta cultura. La cultura de l'encontre ha de fer possible la convivència, entesa com a germanor, ja que la globalització ens ha fet més propers, però no més germans i, a més, la germanor va més enllà de la solidaritat. Segons aquesta cultura s'ha de superar la ciutadania, per la cuidadonia. I va acabar la seua intervenció proposant el silenci i la paraula com a instruments per a tenir cura d'un mateix.

A continuació va tenir lloc l'assemblea on diverses intervencions varen interrogar els ponent presents i varen aportar opinions en un diàleg de gran densitat conceptual.

Com a acte final del 32 Fòrum es va celebrar l’eucaristia, que va ser presidida pel prevere Benjamín Oltra, rector de la parròquia de Sant Ignasi de Loiola de València. Però abans un grup de dones va ocupar l’escenari per a llegir el manifest Alcem la veu: per la igualtat i la no discriminació de les dones a l’Església.

Hi ha accés a les ponències i intervencions en els canals Youtube i Ivoox.
Més informació a la web www.cristianismeimondavui.org



La trobada dels seminaristes valencians i catalans


Josep Miquel Bausset

La trobada, els dies 14, 15 i 16 de febrer passats al Seminari de València, a Montcada, dels seminaristes valencians i catalans i dels seus formadors, no hauria de ser notícia i curiosament sí que n’és, per la incomunicació d’anys i més anys que hi ha entre l’Església Valenciana i la Catalana. És possible que aquesta no haja estat la primera trobada entre els seminaristes del Seminari Interdiocesà de Catalunya i els de la diòcesi de València, però sí que és la primera vegada que ha eixit en un mitjà de comunicació; això sí, no valencià. Ha estat l’Agència Cristiana de Notícies Flama que ha informat de la trobada entre els seminaristes catalans i els valencians. Al contrari, la web de l’arquebisbat de València, fins ara, no ha informat sobre aquest encontre. Dic que aquesta trobada no hauria de ser notícia, però que sí que n’és, perquè l’Església Valenciana no ha fet mai cap pas per un diàleg (sinó tot el contrari) amb l’Església Catalana, tot i que els cristians (i els preveres) valencians compartim la mateixa llengua i la mateixa cultura amb l’Església Catalana i, evidentment, la mateixa passió per anunciar l’Evangeli. De fet, van ser els seminaristes catalans els qui es van desplaçar fins al Seminari de València, on van ser acollits pels seminaristes valencians.

En l’estada al País Valencià, els seminaristes catalans van visitar la catedral de València i el Micalet, la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, l’església del Patriarca, la de Sant Nicolau i la de Sant Joan de Ribera. A més, a Godella, van tindre un encontre amb les monges de Iesu Communio.

Aquesta convivència de cap de setmana, segur que ha estat fecunda, ja que conèixer els altres esborra molts prejudicis i tira a terra molts malentesos. Però de la mateixa manera que hi ha hagut aquestatrobada entre seminaristes i formadors, també hauria de ser ben normal un encontre entre els bisbes catalans (que de segur que ho trobarien bé) i els bisbes valencians, més reticents a passar el riu Sénia, tot i que el bisbat de Tortosa agermana, en una mateixa diòcesi, cristians catalans i valencians.

Fins ara l’Església Valenciana, amb una por irracional, ha viscut d’esquena a l’Església Catalana. Per això aquesta convivència, no dic que siga com els acords de Camp David de 1978 on es van trobar el president egipci Anwar el-Sadat i el primer ministre israelià Menachem Begin, amb Jimmy Carter com a amfitrió; però s’hi assembla.

Sempre s’ha dit que els jóvens són més agosarats que la gent gran i per això són capaços de trencar barreres i acabar amb desconfiances i malentesos. És veritat que la iniciativa no va eixir dels seminaristes valencians, sinó dels catalans, que, sense cap prejudici, van passar el Sénia, un riu que uneix cristians valencians i catalans en una mateixa diòcesi. El que seria bo és que els seminaristes de la diòcesi de València (i també els de Sogorb-Castelló i els d’Oriola-Alacant), tornaren la visita als seminaristes catalans per a normalitzar unes relacions fins ara inexistents.

És cert que al Seminari de València les coses han canviat, encara que no massa. Fa anys els seminaristes valencians tenien prohibit de parlar valencià i, per això en una carta de 1965, adreçada al P. Gregori Estrada, monjo de Montserrat, el bon amic Vicent Miquel i Diego es queixava de l’ambient que hi havia al Seminari de València, hostil amb la nostra llengua: ‘Quasi expulsaren un seminarista del meu poble, del Seminari, per parlar de progressisme, de Congar, Rahner, la llengua valenciana i Serra d’Or’.

Com és possible que entre seminaristes que comparteixen una mateixa cultura, no siga possible una relació normal i fluida? Aquesta convivència no hauria de ser una excepció o un cas aïllat. Haurien de ser normal les trobades entre seminaristes (i formadors) valencians i catalans, sense suspicàcies ni recels. Segurament que Las Provincias llançaria el crit d’alarma, però els cristians no hem de tindre por.

M’agrada que tres dels seminaristes que el passat dia 22 feren el ritual d’admissió a les Ordes Sagrades, al Seminari de València de Montcada tinguen noms en valencià: Bernat Alcayde de Vinalesa, Miquel Amat de Càrcer i Ignasi Garcia d’Alcoi. Pense que ni que siga tímidament, pels noms en valencià d’aquests tres jóvens seminaristes, la nostra llengua entra en la vida de l’Església. Ara fa falta que els bisbes també creguen en la enculturació de l’Església Valenciana. I ací té un paper molt important el bisbe de Tortosa, el valencià Enrique Benavent, nascut a Quatretonda, que ha de fer entendre als bisbes valencians la importància que la nostra llengua siga normal a l’Església. I també tenen un paper important els capellans que creuen que el valencià no ha d’estar prohibit a l’Església Valenciana, sinó que ha de ser una llengua normal en la celebració de la litúrgia i de la pastoral. No dic noms, però els capellans que conec i que a les seues parròquies celebren l’Eucaristia en valencià, han de fer entendre al cardenal Cañizares la urgència de normalitzar la nostra llengua a l’Església.

Estic segur que els bisbes catalans estarien molt contents, sens dubte, d’afavorir aquest diàleg amb els bisbes valencians. El camí que han obert els seminaristes catalans visitant els seminaristes valencians hauria de tindre continuïtat, per a fer nàixer una relació normal entre dues Esglésies veïnes i que comparteixen una mateixa llengua. El record dels bons bisbes catalans Pont i Gol i Cases Deordal al bisbat de Sogorb-Castelló, del bisbe Tarancon a la diòcesi de Solsona i en l’actualitat dels bisbes valencians Agustí Cortés, Enrique Benavent i Salvador Jiménez als bisbats catalans de Sant Feliu de Llobregat, Tortosa i Lleida, haurien d’ajudar a normalitzar unes relacions, fins ara inexistents, entre dues Esglésies germanes que estan obligades a dialogar i a entendre’s. Amén.

Publicat a Vilaweb Ontinyent el 24 de febrer de 2020  
https://ontinyent.vilaweb.cat/noticies/la-trobada-dels-seminaristes-valencians-i-catalans/

 


 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua posa a l’abast els textos litúrgics en la seua web

Amb la finalitat de prestar un servici a les comunitats catòliques valencianes i difondre l’ús de la nostra llengua, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ofereix al poble valencià les lectures pròpies de les eucaristies dominicals i de les diferents solemnitats. Amb l’inici de l’any litúrgic, la web d’aquesta institució ofereix les lectures de l’Advent, i així, fins a l’últim diumenge del temps ordinari, es penjaran mensualment les lectures dels diferents temps litúrgics.

Els textos publicats varen ser aprovats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 17 de juny del 2002, es van entregar a tots els bisbes titulars amb jurisdicció en territori valencià, i estan pendents d’aprovació per les autoritats eclesials.