Josep Miquel Bausset
La nit de Pasqua, l’amic Emili Marín ens ha deixat per passar a la casa del Pare. Després d’una llarga i fecunda vida al servei de l’Evangeli, aquest capellà que va estimar i defensar la nostra llengua, ha viscut la seua Pasqua. Nascut a Alcoi el 1941, Emili Marín ha mort als 83 anys, a la residència Betània, per a sacerdots, a Quart de Poblet.
El divendres 28 d’octubre de 2016, amb el govern progressista de Compromís i del PSOE, l’amic Emili Marín rebia l’homenatge de l’ajuntament de València, que el declarà fill adoptiu del Cap i Casal del País Valencià. Ben merescudament, Emili Marín, capellà, escriptor i tantes coses més, rebia aquest guardó amb humilitat i senzillesa, per part de l’ajuntament de la ciutat de València.
Vicent Soler
A Emili Marin, se li poden atribuir bastants virtuts, com la perseverança o la fidelitat a l’Església -malgrat tot- o al País dels valencians -sense matisos. A mi m’agradaria, però, afegir-ne una altra de ben important, l’alegria de viure. Sí, l’alegria de viure.
Ho feia tot, ho emprenia tot amb una il·lusió d’adolescent. Amb un somriure en la cara. Contagiós, per cert. Sense un bri de mala sang. Tant com a capellà que com a ciutadà.
Com a capellà, amb una Església —la «multinacional» que dura més de dos-mil anys, deia en pla de broma— que l’estimava i li feia patir. Patir, sobretot, perquè no va tindre sort amb els arquebisbes i el Papes que li van tocar en vida activa. Potser, amb Enrics i Francescs, la cosa haguera estat molt millor. Potser, no, segur.
Agustí Colomer
Amagats darrere de les crides al consum i dels reclams romàntics propis del dia de Sant Valentí, descobrim les figures egrègies dels sants germans Ciril i Metodi, apòstols dels pobles eslaus, la festa dels quals se celebra també el 14 de febrer. Una de les encícliques més interessants i menys coneguda del papa Joan Pau II és, precisament la Slavorum Apostoli (1985), dedicada als dos sants, text cabdal de la doctrina social cristiana en el camp del que es coneix com a inculturació, expressió que la citada encíclica definix com a «l’encarnació de l’evangeli en les cultures autòctones».
Precisament ara, quan els mitjans de comunicació es fan ressò de l’edició per l’arxidiòcesi de València de la publicació Evangeli per a cada dia, sembla oportú que reflexionem sobre quin és el parer de l’Església davant la realitat de les cultures autòctones. És a dir què pensa el Magisteri eclesial, quina ha sigut la Tradició –en majúscula– de l’Església davant la realitat d’una cultura i una llengua pròpies, com puga ser la valenciana.
Josep Miquel Bausset
Si estiguérem en un país normal, que l'arquebisbat de València publicara l'Evangeli de cada dia en valencià, no hauria de ser notícia. De fet, totes les diòcesis editen els Evangelis en la pròpia llengua. I això no és notícia. Entra dins de la normalitat.
Però desgraciadament, la jerarquia catòlica del País Valencià, des de temps immemorial, ha sigut una jerarquia castellanista i castellanizadora, a excepció dels últims bisbes de Tortosa i dels enyorats bisbes de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Gol i Josep Mª Cases.
I és que quan va acabar el Concili Vaticà II, en la diòcesi de València i també en la d'Oriola-Alacant, la litúrgia va passar si es fes en llatí, a fer-se en castellà, ignorant i menyspreant la llengua pròpia del País Valencià. I a pesar que en 1965, més de 20000 valencians van signar un manifest demanant als bisbes que introduïren el valencià a l'Església, els bisbes de València i d'Oriola-Alacant van ignorar a aquells valencians que demanaven celebrar la fe en la llengua de Sant Vicent Ferrer.
La vesprada del dissabte 28 d'octubre de 2023, els membres de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes en la seua Fase Universal van aprovar un Informe de síntesi que oferim ací en valencià.
Informe de síntesi primera sessió Sínode
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua posa a l’abast els textos litúrgics en la seua webAmb la finalitat de prestar un servici a les comunitats catòliques valencianes i difondre l’ús de la nostra llengua, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ofereix al poble valencià les lectures pròpies de les eucaristies dominicals i de les diferents solemnitats. Amb l’inici de l’any litúrgic, la web d’aquesta institució ofereix les lectures de l’Advent, i així, fins a l’últim diumenge del temps ordinari, es penjaran mensualment les lectures dels diferents temps litúrgics.
Els textos publicats varen ser aprovats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 17 de juny del 2002, es van entregar a tots els bisbes titulars amb jurisdicció en territori valencià, i estan pendents d’aprovació per les autoritats eclesials.