TESTAMENT DEL SANT PARE JOAN PAU II

6.3.1979
Totus tuus ego sum


En el nom de la Santíssima Trinitat. Amén.
“Vetlleu, perquè no sabeu quin dia vindrà el nostre Senyor” (cf. Mt 24, 42) - estes paraules em recorden l'última crida, que tindrà lloc en el moment que el Senyor així ho vullga. Desitge seguir-lo i desitge que tot allò que forma part de la meua vida terrena em prepare per a este moment. No sé quan succeirà, però com tot, també en este moment em pose en les mans de la Mare del meu Mestre: Totus Tuus. En les mateixes mans maternes deixe tot i Tots aquells amb els quals m'ha relacionat la meua vida i la meua vocació. En estes Mans deixe sobretot a l'Església, i també a la meua Nació i a tota la humanitat. Done gràcies a tots. A tots demane perdó. Demane també l'oració, perquè la Misericòrdia de Déu es mostre més gran que la meua debilitat i indignitat.
Durant els exercicis espirituals he rellegit el testament del Sant Pare Pau VI. Aquesta lectura m'ha impulsat a escriure el present testament.
No deixe després de mi cap propietat de la qual siga necessari disposar. Sobre les coses d'ús quotidià que em servien, demane que siguen distribuïdes com siga oportú. Els apunts personals siguen cremats. Demane que per açò vigile el senyor Stanislav, a qui agraïsc la seua col·laboració i l'ajuda tan prolongada i tan compressiva durant tants anys. Tots els altres agraïments, en canvi, els deixe en el cor davant de Déu mateix, perquè és difícil expressar-los.
Pel que es refereix al funeral, repetisc les mateixes disposicions, que va donar el Sant Pare Pau VI (el sepulcre en la terra, no en un sarcòfag).

“‘apud' Dominum misericordia
et copiosa ‘apud' Eum redemptio”

Roma, 6.III.1979

 

Després de la mort demane la Santa Missa i oracions

5.III.1990

***


Full sense data:
Expresse la més profunda confiança en que, malgrat la meua debilitat, el Senyor em concedirà tota la gràcia necessària per a afrontar segons la seua voluntat qualsevol tasca, prova i patiment que vullga requerir del seu servidor, en el curs de la vida. Tinc també confiança que no permetrà mai que, per algun comportament meu: paraules, obres o omissions, puga trair les meues obligacions en esta Santa Seu de Pere

***


24.II- I.III.1980


També durant estos exercicis espirituals he reflexionat sobre la veritat del Sacerdoci de Crist, en la perspectiva d'aquell trànsit que per a cadascú de nosaltres és el moment de la nostra mort. De l'acomiadament d'este món - per nàixer a un altre, en el món futur - signe eloqüent (decisiu) és per nosaltres la Resurrecció de Crist.


He llegit llavors les notes del meu testament de l'últim any, feta també durant els exercicis espirituals- l'he comparat amb el testament del meu gran Predecessor i Pare Pau VI, amb aquell sublim testimoni sobre la mort d'un cristià i d'un papa- i he renovat en mi la consciència de les qüestions, a les quals es refereixen les notes del 6.III.1979 preparades per mi (en mode sobretot provisional).


Hui desitge agregar a esta només açò, que cadascú ha de tindre present la perspectiva de la mort. I ha d'estar preparat per presentar-se davant del Senyor i del Jutge- i contemporàniament Redemptor i Pare. En este moment jo també prenc en consideració açò contínuament, confiant aquell moment decisiu a la Mare de Crist i de l'Església- a la Mare de la meua esperança.


Els temps en els què vivim, són extraordinàriament difícils i inquiets. Difícil i dur s'ha tornat també el camí de l'Església, prova característica d'estos temps- tant per als Fidels, com per als Pastors. En alguns Països (com per exemple en aquell sobre el qual he llegit durant els exercicis espirituals), l'Església es troba en un període de persecució tal, que no és inferior a aquells dels primers segles, és més, els supera pel grau de crueltat i odi. “Sanguis martyrum- semen christianorum”. I a més d'açò- tantes persones desapareixen innocentment, també en este País on vivim...


Una vegada més desitge confiar-me totalment a la gràcia del Senyor. Ell mateix decidirà quan i com he d'acabar la meua vida terrena i el ministeri pastoral. En la vida i en la mort “Totus Tuus” per mitjà de la Immaculada. Acceptant des d'ara esta mort, espere que Crist em done la gràcia per a l'últim passatge, és a dir (la meua) Pasqua. Espere també que la faça útil per esta causa tan important que busque servir: la salvació dels homes, la salvaguarda de la família humana, i en ella de totes les nacions i els pobles (entre ells em dirigisc també en mode particular a la meua Pàtria terrena), útil per a les persones que en mode particular m'ha confiat, per la qüestió de l'Església, per a la glòria del mateix Déu.


No desitge agregar res a allò escrit un any arrere- només expressar esta disposició i contemporàniament esta confiança, per a la qual els presents exercicis espirituals de nou m'han disposat.
Joan Pau II

***


Totus Tuus ego sum


5.III.1982


En el curs dels exercicis espirituals d'enguany he llegit (més vegades) el text del testament del 6.III.1979. Malgrat que encara el considere provisional (no definitiu), el deixe en la forma en què existeix. No canvie (per ara) res, i tampoc agregue, pel que fa a les disposicions contingudes en ell.


L'atemptat contra la meua vida el 13.V.1981 en algun mode ha confirmat l'exactitud de les paraules escrites en el període dels exercicis espirituals de 1980 (24.II- 1.III).


Encara més profundament sent que em trobe totalment en les Mans de Déu- i romanc contínuament a disposició del meu Senyor, confiant-me a Ell en la seua Immaculada Mare (Totus Tuus).
Joan Pau II

***

5.III.82


En relació amb l'última frase del meu testament del 6.III.1979 (“sobre el lloc/és dir, el lloc del funeral, decidisca el col·legi Cardenalici i els Connacionals) - aclarisc que tinc en ment: el metropòlita de Cracòvia o el Consell General de l'Episcopat de Polònia - demane al Col·legi Cardenalici de satisfer en tot el que es puga les eventuals preguntes dels anomenats dalt.

***

1.III.1985 (en el curs dels exercicis espirituals)


Encara- en el que es refereix l'expressió “Col·legi Cardenalici i els Connacionals”: el “Col·legi Cardenalici” no té cap obligació d'interpel·lar sobre este argument; “els Connacionals; no obstant pot fer-ho, si per algun motiu ho consideren just.
JP II

Els exercicis espirituals de l'any jubilar 2000
(12-18.III)


(per al testament)

1. Quan el dia 16 d'octubre de 1978 el conclave dels cardenals va triar Joan Pau II, el Primat de Polònia Card. Stefan Wyszynski em va dir: “La tasca del nou papa serà la d'introduir a l'Església en el Tercer Mil·lenni”. No sé si repetisc exactament la frase, però almenys eixe era el sentit d'allò que llavors vaig escoltar. Ho va dir l'Home que ha passat a la història com a Primat del Mil·lenni. Un gran Primat. He sigut testimoni de la seua missió, de la seua total confiança. De les seues lluites: de la seua victòria. “La victòria, quan succeïsca, serà una victòria per mitjà de Maria”- estes paraules del seu Predecessor, el card. August Hlond, les solia repetir el Primat del Mil·lenni.


En este sentit he estat en algun mode preparat per a la tasca que el dia 16 d’octubre de 1978 se me va presentar. En el moment què escric estes paraules, l'Any Jubilar del 2000 és ja una realitat de fet. La nit del 24 de desembre de 1999 va ser oberta la simbòlica Porta del Gran Jubileu en la Basílica de Sant Pere, a continuació la de Sant Joan de Laterà, després - en any nou - la de Santa Maria la Major, i el dia 19 de gener la Porta de la Basílica de Sant Pau Extramurs. Este últim fet, donat el seu caràcter ecumènic, ha quedat imprés en la meua memòria en mode molt particular.

2. A mesura que l'Any Jubilar 2000 va avant, de dia en dia es tanca després de nosaltres el segle vint i s'obri el segle vint-i-un. Segons els designis de la Providència m'ha sigut concedit viure en el difícil segle que s’està anant, i ara l'any en què l'edat de la meua vida aconsegueix els vuitanta anys (“octogesima adveniens”), és necessari preguntar-se si no és temps de repetir amb el bíblic Simeó “Nunc dimittis”.

El dia 13 de maig de 1981, el dia de l'atemptat al Papa durant l'audiència general en Plaça Sant Pere, la Divina Providència m'ha salvat en un mode miraculós de la mort. Aquell que és únic Senyor de la vida i de la mort Ell mateix m'ha prolongat esta vida, en cert mode me l'ha donada novament. Des d'este moment la meua vida pertany encara més a Ell. Espere que Ell m'ajudarà a reconèixer fins quan he de continuar aquest servei, al qual em va cridar el dia 16 d'octubre de 1978. Li demane que em cride quan Ell mateix ho vullga. “En la vida i en la mort pertanyem al Senyor... som del Senyor” (cf. Rm 14, 8). Espere també que fins que em siga donat complir el servei de Pere en l'Església, la Misericòrdia de Déu vullga prestar-me les forces necessàries per a este servei.

3. Com cada any durant els exercici espirituals he llegit el meu testament del 6.III.1979. Continue mantenint les disposicions contingudes en ell. Allò que llavors, i també durant els successius exercicis espirituals va ser agregat, constitueix un reflex de la difícil i dura situació general, que ha marcat els anys vuitanta. Des de la tardor de l'any 1989 esta situació ha canviat. L'últim decenni del segle passat ha estat lliure de les precedents tensions; açò no significa que no haja portat amb ell nous problemes i dificultats. En mode particular siga lloada la Providència Divina per açò, que el període de l’anomenada “guerra freda” ha acabat sense el violent conflicte nuclear, el perill del qual pesava sobre el món en el període precedent.

4. Estant en el llindar del tercer mil·lenni “in medio Ecclesiae”, desitge encara una vegada més expressar gratitud a l'Esperit Sant pel gran do del Concili Vaticà II, al qual junt amb l’Església sencera- i sobretot amb tot l’episcopat- em sent deutor. Estic convençut que encara serà donat per llarg temps a les noves generacions descobrir les riqueses que este Concili del segle XX ens ha aportat. Com a bisbe que ha participat a l'esdeveniment conciliar des del primer fins a l'últim dia, desitge confiar este gran patrimoni a tots aquells que són i seran els futurs escollits a realitzar-lo. Per la meua part agraïsc a l'etern Pastor que m'ha permés servir a esta grandíssima causa en el curs de tots els anys del meu pontificat.

In medio Ecclesiae”... des dels primers anys del servici episcopal- ressalte que gràcies al Concili me va ser donat experimentar la fraterna comunió de l'Episcopat. Com a sacerdot de l'Arxidiòcesi de Cracòvia havia experimentat la fraterna comunió del presbiteri- el Concili ha obert una nova dimensió d'esta experiència.

5. Quantes persones hauria d'anomenar! Probablement el Senyor Déu ha cridat a la Seua presència a la majoria d'elles. En quant a aquells que encara es troben en esta part, les paraules d'este testament els recorden, tots i per totes les bandes, on siga que es troben.

En el curs de més de vint anys en què realitze el servici de Pere “in medio Ecclesiae” he experimentat la benèvola i com mai fecunda col·laboració de tants Cardenals, Arquebisbes i Bisbes, tants sacerdots, també persones consagrades- Germans i Germanes- en fi tantíssimes persones laiques, en l'ambient curial, en el Vicariat de la Diòcesi de Roma, així com fora d'estos ambients.

Com no abraçar amb grata memòria a tots els Episcopats del món, amb els quals m'he trobat en el succeir-se de les visites “ad limina Apostolorum”! Com no recordar també a tants Germans cristians- no catòlics! I al rabí de Roma i així nombrosos representants de les religions no cristianes! I a quants representen en el món de la cultura, de la ciència, de la política, dels mitjans de comunicació social!

6. En la mesura que s'acosta el límit de la meua vida terrena torne amb la memòria a l'inici, als meus Pares, al Germà i a la Germana (que no he conegut, perquè va morir abans del meu naixement), a la parròquia de Wadowice, on he sigut batejat, a aquella ciutat del meu amor, als coetanis, companys i companyes de l'escola elemental, del gimnàs, de la Universitat, fins als temps de l'ocupació, quan vaig treballar com a obrer, i de seguida a la parròquia de Niegowie, a aquella cracoviana de Sant Florià, a la pastoral dels acadèmics, a l'ambient... a tots els ambients... a Cracòvia i a Roma... a les persones que en mode especial m'han sigut confiades en el Senyor.

A tots vull dir una sola cosa: “Déu vos recompense”

“In manus Tuas, Domine, commendo spiritum meum”
A.D.


17.III.2000


Publicat el 7 d’abril de 2005


tornar a documents