Magisteri del Concili Vaticà II

CONCILI VATICÀ II

Constitució "Lumen Gentium"

13
"Però com que el Regne del Crist no és d'aquest món (Jo. 18, 36), es segueix que l'Església o Poble de Déu, en formar aquest Reialme, no sostrau res al bé temporal de cada poble, ben al contrari, fomenta i assumeix en tant que són bons, els valors, riqueses i costums dels pobles, i, assumint-los, els purifica, els reforça i els eleva, puix que sap molt bé que han de treballar plegats amb aquest Rei al qual han estat donades per herència les nacions (Cfr. Ps. 2, 8) i a la ciutat del qual presenten ofrenes (Cfr. Ps. 71, 10). Aquest caràcter d'universalitat que tant distingeix al Poble de Déu és un do del mateix Senyor. Aquest do fa que l'Església Catòlica tendesca eficaçment i perpètuament a recapitular tota la humanitat amb tots els seus valors sota el Crist com a Cap, en la unitat que fa el seu Esperit."

Constitució "Gaudium et Spes"

29
"...qualsevol manera de discriminació pel que fa als drets fonamentals de la persona, siga cultural o social, per motiu de sexe, raça, condició social, llengua o religió, ha de ser superada i eliminada, perquè és contrària al pla de Déu..."

44
"Des del començament de la seua Història, l'Església va aprendre a expressar el missatge del Crist servint-se dels conceptes i de la llengua de cada poble, i va procurar a més il.lustrar-lo amb la saviesa dels filòsofs. Tot això amb la intenció d'adaptar, dins dels límits possibles, l'Evangeli al nivell del poble i les exigències dels savis. No hi ha cap dubte que aquesta adaptació de la paraula revelada s'ha de mantenir com a llei de tota evangelització. Perquè així es desperta en qualsevol país la possibilitat d'expressar el missatge del Crist segons l'estil que més se li adiu i, al mateix temps, es fomenta un intercanvi viu entre l'Església i les diverses cultures."

54
"... a poc a poc pren forma un tipus més universal de cultura humana, el qual, com més respecta les característiques de cada una de les cultures, més promou i expressa la unitat del genere humà."

55
"... som els testimonis d'un nou humanisme naixent, on l'home és definit primordialment per la seua responsabilitat davant els seus germans i de la història."

58
"... La bona nova del Crist amb les riqueses sobrenaturals, fecunda, com des de dins, les qualitats de l'esperit i el geni de cadascun dels pobles i dels temps, les defensa, les perfecciona i restaura en Crist. Així, I'Església, alhora que duu a terme el seu deure propi, contribueix a la civilització i la impulsa; i amb la seua acció fins i tot litúrgica, forma l'home en la llibertat interior."
Decret "Ad Gentes"

4
"... El dia de Pentecostès... fou prefigurada la unió dels pobles en la catolicitat de la fe, per l'Església de la Nova Aliança, que parla totes les llengües, compren i abraça, en la sella caritat, totes les llengües i triomfa així de la dispersió de Babel."

10
"... L'Església, per a poder oferir a tots el misteri de salvació i la vida que Déu ens ha dut, ha d'inserir-se en tots els grups d'hòmens i pobles, amb el mateix afany amb què Crist es va unir, per la sella encarnació, a les condicions concretes socials i culturals dels hòmens amb qui va conviure."

26
"... Els missioners han d'aprendre les llengües de manera que les puguen utilitzar amb facilitat i correcció, i trobar així un accés més fàcil a l'esperit i al cor dels hòmens.”

Discurs del Papa a la sessió de clausura del Concili
"Les llengües innumerables que parlen els pobles d'avui han estat admeses a expressar litúrgicament la paraula dels hòmens a Déu i la paraula de Déu als homens."

DOCUMENTS POST-CONCILIARS