36 recomanacions perquè els bisbes fomenten la unitat dels cristians

Vademècum del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians

‘El bisbe i la unitat dels cristians: Vademècum Ecumènic’ és el nou document del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians presentat en el Vaticà el mes de desembre passat per tres cardenals: Kurt Koch, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians; Marc Ouellet, prefecte de la Congregació per als Bisbes; Antonio Tagle prefecte del Dicasteri per a l'Evangelització dels Pobles; i el cardenal Leonardo Sandri, prefecte de la Congregació de les Esglésies Orientals.

El Vademècum reuneix recomanacions recollides en diversos documents sobre el paper del bisbe en el foment de la unitat dels cristians. En aquest sentit, com subratlla el cardenal Koch, “el compromís ecumènic del bisbe no és una opció, és un deure i una obligació”. El document, en paraules del cardenal Ouellet, “no inclou novetats particulars”sinó que suggereix iniciatives concretes a favor de la unitat.

El Vademècum ecumènic del bisbe evoca quatre formes d'interacció entre els cristians: l'ecumenisme espiritual, el diàleg de la caritat (social), el diàleg de la veritat (teològic) i el diàleg de la vida (pastoral, cultural). Presenta sis conjunts de recomanacions que resumeixen la reflexió dels diferents capítols. Aquestes sis sèries de recomanacions toquen temes concrets com la formació, les reunions, l'oració, el compromís de servici.

A. FORMACIÓ D'UNA COMISSIÓ ECUMÈNICA DIOCESANA

– Familiaritzar-se amb el Directori Ecumènic i emprar-lo.
– Nomenar un delegat diocesà per a l'ecumenisme. El Directori Ecumènic (41) recomana que cada diòcesi tinga un delegat per a l'ecumenisme, que actue en estreta col·laboració amb el bisbe per als assumptes ecumènics i puga representar a la diòcesi davant altres comunitats cristianes locals. En la mesura que siga possible, aquesta funció ha de ser diferent de la del delegat diocesà per al diàleg interreligiós.
– Establir una Comissió ecumènica diocesana. El Directori Ecumènic (42-44) proposa que cada diòcesi tinga una comissió encarregada de fomentar una dimensió ecumènica adequada en tots els aspectes de la vida de l'Església local. Aquesta comissió podria supervisar la formació ecumènica, iniciar consultes amb altres comunitats cristianes i promoure amb elles el testimoniatge comú de la fe cristiana que compartim.
– Promoure el nomenament d'encarregats de l'animació i la coordinació ecumènica a nivell parroquial. El Directori Ecumènic (45, 67) preveu que cada parròquia, com a “lloc d'autèntic testimoniatge ecumènic”, compte amb un responsable de les relacions ecumèniques.
– Familiaritzar-se amb les normes establides per la seua conferència episcopal o sínode. El Directori Ecumènic (46-47) suggereix que cada conferència o sínode instituïsca una comissió de bisbes amb un secretari permanent, o en defecte d'això es nomene un bisbe, encarregat del compromís ecumènic. Tal comissió o bisbe deuran no solament vetlar sobre l'aplicació de les normes emeses, sinó també establir contactes amb les organitzacions ecumèniques a nivell nacional.
– Assegurar-se que hi haja un curs obligatori d'ecumenisme en tots els seminaris i facultats catòliques de teologia de la seua pròpia diòcesi, i assegurar-se que els cursos de teologia sagrada i altres branques del coneixement tinguen una dimensió ecumènica.
– Afavorir la difusió de documents i materials de caràcter ecumènic en el lloc web diocesà.
– Publicar notícies ecumèniques a través del lloc web perquè els fidels de la diòcesi puguen veure que el seu bisbe es reuneix, ora i treballa amb les altres comunitats cristianes locals.

B. MISSATGES CONJUNTS

– Pregar regularment per la unitat dels cristians.
– Commemorar la Setmana d'Oració per la Unitat dels Cristians amb una celebració ecumènica preparada conjuntament amb els altres cristians i animar a les parròquies a fer el mateix.
– Consultar amb altres líders cristians la possibilitat d'organitzar conjuntament jornades d'estudi sobre les Escriptures, peregrinacions/processons ecumèniques o el possible intercanvi de relíquies i imatges sagrades.
– Publicar, per Nadal o Pasqua, un missatge comú amb un altre líder o líders cristians.
– Tindre una celebració ecumènica amb altres comunitats cristianes locals sobre una qüestió d'interés comú.
– Animar als sacerdots o agents de pastoral al fet que preguen regularment amb altres ministres i responsables cristians en els seus barris.
– Conéixer la labor ecumènica de les Comunitats de vida consagrada i secundar-la sempre que siga possible.
– Demanar a la comissió diocesana que treballe amb les altres comunitats cristianes per a discernir on podria ser necessària una purificació de la memòria i suggerir passos concrets que puguen facilitar-la.
– Fer el primer pas per a trobar-se amb un altre líder cristià.

C. PREGAR I REUNIR-SE

– Pregar de manera pública i privada pels altres líders cristians presents en el territori de la diòcesi.
– Assistir, si és possible i oportú, a les litúrgies d'ordenació/instal·lació o investidura /benvinguda d'altres líders cristians en el territori de la diòcesi.
– Convidar, quan siga oportú, a altres líders cristians a les celebracions litúrgiques i esdeveniments significatius.
– Conéixer els Consells d'esglésies, els Consells cristians i els altres organismes ecumènics presents en la diòcesi i participar-hi en la mesura que siga possible.
– Informar altres líders cristians de les notícies i els esdeveniments importants en la diòcesi.

D. ESTABLIR UN DIÀLEG

– Identificar quins documents bilaterals s'han publicat entre l'Església catòlica i les principals Comunitats cristianes presents en la seua diòcesi. L'apèndix d'aquest Vademècum ofereix una breu introducció als diàlegs internacionals i als seus respectius documents, que estan disponibles en el lloc web del PCPCU.
– Establir una comissió diocesana o regional de diàleg en la qual participen perits teòlegs, laics i ordenats. Aquesta comissió podria emprendre un estudi conjunt dels documents dels diàlegs internacionals o nacionals o abordar qüestions d'interés local.
– Demanar a la comissió que propose alguna acció concreta que puga emprendre conjuntament la diòcesi i una altra comunitat o comunitats cristianes, sobre la base dels acords ecumènics que s'han aconseguit.

E. NECESSITATS PASTORALS, SAGRAMENTS

– Identificar les necessitats pastorals comunes amb els altres líders cristians.
– Escoltar i aprendre de les iniciatives pastorals d'altres comunitats cristianes.
– Actuar amb generositat per a ajudar a la pastoral de les altres comunitats cristianes.
– Trobar les famílies interconfessionals de la diòcesi i escoltar les experiències.
– Presentar al clergat les directrius donades pel Directori Ecumènic en relació a compartir la vida sacramental (resumit anteriorment) i les eventuals directrius de la Conferència Episcopal o Sínode de les Esglésies catòliques orientals sobre aquest tema. Ajudar el clergat a discernir quan s'apliquen aqueixes condicions i quan seria apropiada la participació en la vida sacramental en casos individuals.
– Si la diòcesi o la conferència episcopal no tenen directrius sobre les disposicions canòniques per a compartir la vida sacramental de manera excepcional, i si considera que tals directrius serien útils en el seu context, contactar la comissió ecumènica episcopal i buscar assessorament sobre la proposta o preparació d'aquest text.

F. EL SERVICI CRISTIÀ

– Identificar mitjançant el diàleg amb altres responsables cristians les àrees on es requereix el servici cristià comú.
– Parlar amb altres líders cristians i amb el delegat per a l'ecumenisme sobre el que les diverses comunitats cristianes podrien fer juntes i continuen fent de manera separada.
– Animar als sacerdots a comprometre's amb els altres cristians en el servici a la comunitat local.
– Consultar amb els catòlics i les agències diocesanes compromeses en la pastoral social sobre la seua eventual cooperació amb les altres comunitats cristianes i com podria incrementar-se.
– Parlar amb els altres líders cristians sobre les seues relacions amb altres tradicions religioses presents en el seu territori. Quines són les dificultats i què poden fer juntes les comunitats cristianes?

Publicat en ‘Paraula’ el 21-1-2021