Novament , com una arrelada tradició del cristianisme valencià - empesos pel desig d'aprofundir en la seua vida cristiana i social, i ben acollits al col·legi de Jesús Maria del cap i casal – s’han retrobats, reflexionant i pregant junts, els cristians i cristianes de totes les procedències, condicions i edats. Centenars de persones de l'Església, que, enmig de tantes dificultats en la seua quotidianitat, viuen la fe, anant, no una, sinó dues voltes a contracorrent ... i cerquen noves vies, nous intruments o nous referents que puga inspirar l’Evangeli per a madurar la seua vivència cristiana, dit en pla: com fer possible una fe sostenible en un entorn ecològicament insostenible
El Fòrum
“Cristianisme i Món d'Avui” és el resultat de
tot un any de treball de la Coordinadora amb la puntualitat i el rigor que caracteritzen
el seu rodatge; ens convoca amb el suport de multitud de parròquies,
comunitats cristianes, moviments apostòlics, col.lectius, i congregacions
religioses.
El lema d'enguany, de la dinovena edició del Fòrum: “Vos
done la meua creació: cuideu-la”, ha provat d’acostar-se a la
realitat ecològica de l’estimada casa de la humanitat: la Terra. Com
veure els seus problemes, també emmarcats dins la causa dels pobres i
els exclosos; com i perquè treballar per un món més respectuós
amb la natura. I què ens diu Déu respecte a tot això.
Durant els dies 3 i el 4 de març - dos intensos dies, que costa fer-se una idea de tot el que suposa això – el conjunt d'activitats programades, tot i la complexitat del tema en les trobades de reflexió cristianes, per se i per novedós, crec que ha aconseguit mantenir l’equilibri. Les tres ponències i els corresponents debats - el gros del fòrum - que segueixen el senzill esquema de veure, jutjar i actuar - les pregàries, els tallers i descansos, la festa i, com no, l’eucaristia han conformat un harmoniós i extenuant rosari que fa perdre una mica la noció del temps.
Dissabte
3: hom acomença amb salutacions i formalitzacions d’inscripcions. La
pregària i els seus cants obriran ments i esperits a la moguda que encetem.
A continuació tingué lloc la primera ponència “La
destrucció de la natura a petita i gran escala” per en Jordi
Cuadros, professor de l’Institut Químic de Sarrià
, i membre de Cristianisme i Justícia, ajudat de projeccions, bastí,
amb tot d’exhaustives dades,
una exposició dels problemes ambientals estructurada en tres ànalisis:
- els problemes ambientals en quatre blocs: contaminació, i els problemes
de recursos, de seguretat alimentària i de biodiversitat,
- una síntesi per a veure com es relacionen entre si i afecten el nostre
dia a dia i d’altres conseqüències,
- com es relacionen amb les desigualtats entre pobres i rics.
La segona ponència, “Curar i desenvolupar la creació: el precepte diví. (Gn. 1, 28)", anà a càrrec del brasiler monjo benedictí i teòleg de l’alliberament Marcelo Barros. El seu parlament plantejava com, a hores d’ara, la importància teològica i espiritual de la creació esdevé un repte en què l’exegesi bíblica encara pateix molts vicis de l’antropocentrisme que tantes voltes contradiu el missatge de Déu, i seria de molta ajuda desenvolupar una nova espiritualitat de la creació, en la qual maduraria la humilitat humana; un modest símbol va ser el mot hebreu “shekhinah” usat com a pregària.
Acabats
el dinar i el relax del café, seguí el rebombori dels minifòrums,
els diferents grups de treball o tallers, moderats per coneixedors dels temes,
on els diversos interessos o experiències dels assistents podien trobar
expressió:
1. La problemàtica de l’aigua i la responsabilitat del consum. Paco
Sanz i Roger Pons.
2. Salvem l’horta: present i futur de l’agricultura.. Enric Navarro.
3. Un urbanisme respectuós amb el medi ambient. Carles Dolç.
4. Educació ecològica en l’escola. Roser Santolària.
5. Desenvolupament sostenible, alternatives. Víctor Fuentes.
6. Criteris ecològics en l’àmbit domèstic. Ricardo
Carbonell.
7. L’aposta ètica per les energies renovables enfront de la fòssil
i la nuclear. José Albelda.
8. Àfrica com a paradigma d’espoliació. José Garcia
Botia.
9. La desaparició de la biodiversitat de la natura.. Josep Roselló.
10. El compromís de les tres religions monoteistes per la natura”. Ferran
Lluch
11. Espiritualitat ecològica: defensa i contemplació de la natura.
Carmen Pons.
Un altre descans i, tot seguit, el moment dels Testimonis: al gran saló
d'actes del col.legi. Parlaren el ponent del matí, Marcelo
Barros i José Garcia Botia, Coordinador per l’Àfrica
Central d’UMOYA-Comités de solidaritat amb l’Àfrica Negra. I per
a acabar la densa diada, amb la característica puntualitat del Fòrum,
a les 19,45 h. començà la pregària del vespre, que celebrava
el do de la natura.
Diumenge 4: a continuació de la bella pregària inicial, la tercera ponència i debat: “El compromís cristià personal, de les Esglésies i comunitats, per la cura de la creació” a càrrec de la professora de la Universitat Politècnica de València na Carola Calabuig. Parlà al al voltant de com respondre als reptes mediambientals i conéixer mitjans i instruments, vies que anaven més enllà d’una llisteta de solucions: els canvis que cal assumir i com ens haurien de canviar a cadascú, i conclogué dient en un resum digne que hem de fer coses o participar més en allò que tinguem a l’abast, cercar experiències que siguen universalitzables i, sobretot, fer-les servir.
I així, després d'un descans, arriba l’assemblea general on diversos assistents deixaren sentir la seua veu comunicant experiències concretes o inquietuds respecte a la comunitat cristiana... alguns es manifestaven sorpresos i agraïts per l'experiència. Hom va exposar aspectes com la necessitats d'assumir individualment hàbits ecològics, el compromís indefugible amb els immigrants, i la necessitat de prestigiar, ja que per als cristians l'experiència personal i activa en la política és un mitjà de testimoni important.
En acabant l'assemblea, la part festiva del Fòrum, que consistí en un breu però sucòs repertori poètic que encisà l'auditori i a dinar.
A la vesprada, tot culminant dues intenses jornades, a les 16’30 hores, hi hagué l'Eucaristia. L'homilia, amerada d’esperit franciscà, la féu Carmen Pons. La col.lecta va ser destinada, com sempre, a projectes de col.laboració internacional. Abans de la benedicció final es va llegir el manifest del Fòrum que reproduïm a continuació. Així acabà l'edició del 2007 de l’enriquidor i engrescador Fòrum de Cristians.
Miquel
A. Pérez i Jarabo, cronista de la perifèria valenciana
MISSATGE FINAL DEL XIX FORUM “CRISTIANISME
I MÓN D’AVUI
A mesura que una part de la humanitat ha estat capaç de mobilitzar més
i més recursos per al seu benestar, l’equilibri sobre el que se sosté
la vida s’ha anat tensant donant lloc a la problemàtica ecològica
actual.
El panorama que tenim davant nostre és descoratjador: grans catàstrofes
climàtiques, esgotament progressiu dels recursos energètics, destrucció
de la biodiversitat... ens anuncien un final convulsiu del planeta; tot açò
lligat a un sistema econòmic, el capitalista, que no veu més enllà
de l’extracció de benefici a curt termini, marcant l’interés econòmic
com a valor suprem, ens porten a una encreuada en la que el gran repte actual
del Planeta Terra no pot ser altre que “sobreviure al model de desenvolupament
social, polític i científic que la societat occidental ha consagrat
com a l’únic” (Vandana Shiva)
Així doncs, SABEDORS:
· que el planeta Terra és la casa comuna de tots els éssers
que en ella habiten, de manera que tota activitat nostra de cada dia repercuteix
sobre les persones que viuen allunyades de nosaltres i sobre les generacions
futures o fins i tot sobre la natura o les altres espècies animals.
·
que el ritme de destrucció al que estem sotmetent al Planeta comporta
una major desigualtat entre pobres i rics, de manera que els països més
pobres hauran d’assumir majors conseqüències
· que la nostra cultura hebrea-cristiana en considerar al ser humà
“senyor de la creació” amb el manament de sotmetre a la natura i dominar-la,
ha facilitat el saqueig criminal i la destrucció de la natura
· que la solidaritat amb la Terra i tota la creació és
per a nosaltres un repte teològic i espiritual, però és,
per damunt de tot, una qüestió de vida o mort.
MANIFESTEM, des del nostre compromís cristià de construcció,
ací i ara, del Regne de Déu, que:
· La creació és un procés d’Amor que continua en
una natura, mare generosa, co-creadora amb Déu Pare/Mare.
· Este procés creador, permanentment operant, ens dóna
capacitat per mantenir un diàleg obert, sense intolerància dogmàtica,
entre la ciència i l’ètica, on quede garantida la legítima
recerca de la ciència i el respecte a la sacralitat de la vida.
· El manament de Déu en Gènesi és el de cuidar i
acompanyar la natura com a representants de Déu-Amor amb diàleg
interdependent amb la resta d’essers vius.
· Cal alliberar-nos i caminar en direcció oposada al model de
capitalisme vigent essencialment depredador; descobrint la perversitat d’un
sistema que enlluerna i enganya presentant-nos com a necessaris patrons de vida
clarament prescindibles.
Conscients que no hi ha temps a perdre i que l’acció nostra per xicoteta
que siga aportarà principis de solució al problema,
ENS COMPROMETEM amb totes les nostres forces a:
· Dur endavant un consum responsable, potenciar els canals de comerç
just, buscar camins d’economia alternativa.
· Establir en la nostra vida hàbits respectuosos amb el medi ambient:
reciclatge de residus, reducció del consum energètic, de l’aigua,
etc.
· Pressionar per al reforçament dels mecanismes de cooperació
internacional i l’eliminació de la pobresa
· Participar en plans estratègics de desenvolupament sostenible
· Recolzar, animar i comprometre’ns en aquelles organitzacions que al
nostre País Valencià lluiten en la defensa d’un ús racional
i respectuós del territori, l’aigua, l’agricultura i els hàbitats
en general.
· Descobrir el plaer d’un estil de vida alliberat de la dictadura del
consum
· La recerca d’una democràcia participativa que permeta una política
més a la mesura de la persona
Tan
sols des del compromís de cada dia amb el nostre entorn, podrem iniciar
el camí que ens porte un dia a contemplar en una Terra renovada i amb
una Natura en la qual la humanitat s’ha reconciliat, al Crist Còsmic
del que ens parla Sant Pau.
València, a 4 de març de 2007