Com ja sabreu, ja va aparéixer en aquesta pàgina la convocatòria de la trenta-unena edició del fòrum Cristianisme i món d'avui. Doncs ara us presentem més en detall allò més significatiu d'aquestes dues jornades.
La primera ponència va anar a càrrec d'Emma Martínez Ocaña, que es va autodefinir com a «mistagoga», és a dir, persona capaç d'iniciar a altres en el misteri. Ella va mostrar com el mot espiritualitat ha arribat fins a nosaltres de contaminat i empobrit per a, seguidament, resituar-lo per tal de poder-lo aplicar a totes les dimensions de l'ésser humà.
La vesprada de dissabte, Pablo d'Ors va començar la seua intervenció tot llançant la qüestió «Què és el que salva una ciutat?» Lluny de carregar aquesta tasca sobre polítics, economistes o mitjans de comunicació, la seua resposta fou clara i contundent: una ciutat se salva per les dones i homes justos que l'habiten. Per això ?va continuar? aquesta ciutat no seria la mateixa sense els centenars de persones que ara m'escolteu. No podíem rebre un missatge més adient per a «carregar piles». Després va continuar en la seua línia de posar en valor el silenci i la necessitat que en tenim com a individus i com a col·lectius.
Diumenge fou Josep Giménez Melià qui, en substitució de Toni Català, que actualment es recupera d'una indisposició, ens va fer la figura de Jesús de Natzaret més propera i amb enfocaments sempre renovadors.
Fins ací les aportacions dels ponents, que habitualment constitueixen els «plats forts» de l'encontre. Ara bé, el fòrum també fa pujar a l'estrada aquelles persones, poc conegudes fora dels seus àmbits de vida i treball, per tal que mostren el seu quefer en diversos camps socials com ara la sanitat, l'ensenyament, les presons, la vida als barris... i, naturalment, tractant-se enguany d'espiritualitat, no podien faltar les diferents formes que aquesta adopta. És així com, per al primer cas, vam comptar amb una religiosa carmelita de la caritat (Vedruna) que treballa a l'Espai Obert del Marítim i d'una activista social del grup cristià del barri de sant Marcel·lí (València) i pel que fa a l'espiritualitat, Chema Segura, director del servei jesuïta a migrants, Isabel Zacarés, membre de la fraternitat secular Charles de Foucauld i Olegario Castaño, militant de la JOC d'Alacant, aquest últim centrat en la revisió de vida.
Com tots els anys, les pregàries i l'Eucaristia van estar preparades amb tota la cura pel que fa a paraules, música i execució. Si a això afegim el goig de la trobada fraternal, tant dels i les que som assidus com de les persones que hi assisteixen per primera vegada, així com dels joves que, any rere any, atenen els temps de descans, entendreu que les més de 450 persones assistents vam gaudir d'un autèntic «estat de gràcia».