L'assistència
Al finals de març de 2012 hem assistit a una de les més grans reunions de cristians que se celebren a València; em referisc al Fòrum Cristianisme i Món d'Avui. Estiguérem reunits tot un cap de setmana -dissabte i diumenge- i érem realment una multitud que omplíem el saló d'actes del Col·legi de Jesús-Maria. Seríem unes 700 o 800 persones reunides entusiàsticament en nom de Jesucrist, i on tots ens sentíem part d'aquella assemblea, cristians vius i actius, Església popular, Església de Jesús ara i ací.
Predominaven els majors de 50 anys, però també hi havia jóvens i matrimonis jòvens. Hi havia homes i dones, però predominaven les dones per un poc Hi havia capellans en ministeri i capellans secularitzats que viuen la seua fe plenament. De manera semblant hi havia religioses en plena activitat pastoral i antigues religioses fora de les seues congregacions. Com és ciar, la majoria dels participants eren laics, poble de Déu compromés, Església pelegrina.
La litúrgia
La litúrgia al Fórum té les més altes qualificacions. Parle de l'Oració del Matí i de l'Oració Vespertina. Tot esta preparat amb fervor, i els textos i els càntics són un goig total. Déu, el Senyor esta ben present a les pregàries. Peró els textos parlen contínuament dels germans i germanes que formen amb nosaltres "el poble de Déu".
El valencià
I tot el que es deia, es parlava o es cantava era en un bell valencià culte i natural. Quin goig poder viure la fe durant dos dies complets totalment a valència! Des de l'Arquebisbe fins a les donetes allí presents tots pregarem al Senyor en la llengua dels valencians! A vegades pensàvem que ja érem al Cel!
Les conferències
Les conferencies foren tres parlaments seriosos i ben preparats. Es parlà prioritariament de buscar una democràcia millor de la que tenim ara. Ens parlaven tres cristians del poble de Déu, i ho feren ben bé, encara que sempre hi haurà opinions diverses. Es notava la presència de dones ben preparades que sabien teolo gia. Les cristianes estaven sempre molt visibles en tots els àmbits del Fòrum.
L'Arquebisbe
La vinguda de l'Arquebisbe al Fórum ens va fer feliços a tots. Vingué de bon matí i presidí l'Oració Matutina de Laudes. Després ens digué unes ben pensades paraules que ens animaren a tots. Jo pensava: Açò sí que és ecumenisme intraeclesial! Gràcies, sr. Arquebisbe, per vindre, per estar-s'hi, per escoltar una conferència, i per parlar-nos i per fer-ho en valencià! L'esperem l'any que ve, quan el Fórum celebrara 25 anys d'estar viu i ser crític!
Els organitzadors
El Fórum té els seus organitzadors que formen una "plataforma". Des que s'acaba un Fórum, comença ja a preparar-se el següent, que serà d'aci un any. Ànimes del Fórum són, com tots sabem, J. Antoni Comes i Juli Ciges, el rector de la parròquia de Maria Immaculada a Vera Carrasca, a la Malva-rosa. Este, com a bon animador, és protagonista de moltes coses, però en sap delegar moltíssimes més. La seua gran personalitat i entusiasme ameren la dinàmica pastoral del Fórum. Peró és també admirable vore tants seglars que actuen per tot arreu, sabent fer les coses com cal. No estaria mal dit si diguérem que el Fòrum és un assumpte de laics per als laics, encara que hi haja alguns preveres al voltant.
El col·legi de Jesús-Maria
No es pot negar que el col'legi és un lloc ideal per a una reunió multitudinària com esta. L'ampli saló d'actes ens acull a tots a l'hora de la pregària i de les conferències. A més a més, els patis, menjador, corredors, aules, etc..., tenen la capacitat de donar els serveis apropiats. També cal dir que el col·legi està en un punt cèntric i ben comunicat dins la ciutat de València.
El menjar és francament bo, i propi d'una reunió d'estes característiques. Se segueix el sistema d'autoservici, i cadascú menja la quantitat que vol.
Altres detalls interessants
Durant el Fòrum hi ha un grapat de detalls organitzatius ben pensats: venda de llibres de distintes editorials, principalment de llibres cristians; venda de discos; venda de cafenets i dolcos per esmorzar o berenar, exposició de les fotografies del Fóòum de l'any passat; trobada amb bons amics que feia temps que no els véiem; ambient de germanor; il·lusió de voler fer realitat eixa Església del futur -plana i acollidora, laical i oberta- que tots voldríem.
Els grups temàtics
El dissabte, després del dinar i el descans, tinguérem reunions de grup. Com que estàvem a les aules era fàcil participar tots en el debat. Els temes tenien relació amb la democràcia i els cristians. La gent pogué dir la seua!
Temps d'esplai
També tinguérem un espai lúdic. Feia goig vore com la gent més gran es reia i prenia part.
Els testimoniatges
Hi hagué dos testimoniatges d'actuació viva i real a favor dels valors cristians en la vida pública. Una de les dones que testimoniaren sobre el seu treball cívic a mi no m'impressionà. Peró l'altra dona, que venia del Parc Alcosa, donà un testimoniatge d'uns anys llargs i difícils, en els quals ella es comprometé junt a la gent del barri. Explica moltes lluites ciutadanes per millorar situacions socials, escolars, per millores mèdiques i per millores urbanes, que obliga les autoritats civils a fer alió que-la gent demanava. I tingueren èxit després de lluitar.
La missa de cloenda
El Fórum s'acabà amb una Eucaristia vibrant. Era ja diumenge de vesprada. Tots teníem fulls per poder pregar alhora, per poder respondre, per poder cantar, per poder participar. Imagineu-vos uns 800 cristians fent la seua missa, que sentien i percebien com a seua; aquella forma d'orar donava un calfred al cos, o feia eixir les llàgrimes de tanta emoció. L'homilia va ser paraula de Déu. Els gestos, les ofrenes, la presència de xiquets i xiquetes que actuaren a l'Ofertori, el silenci, la música, el signe de pau, la comunió eucarística on es palpava la Comunió dels Sants tan fraterna, tot aixó feia que aquella Eucaristia fóra irrepetible, viva i autèntica.
Punt i apart es mereix la generosa col·lecta per als pobres del Tercer Món. Els cristians, si se senten feliços celebrant una bonica i bella Eucaristia, poden donar milers d'euros per als qui més ho necessiten. Tot allò era un poc com els primers cristians i la seua comunió econòmica.
El Fórum de 2013
L'any que ve es compleixen els 25 anys del Fórum Cristianisme i Món d'Avui. Estic segur que la "plataforma" que s'encarrega de preparar-ho tot ens donara alguna sorpresa en el programa.
També confiem que l'any que ve tindrem els nostres bons amics del periòdic Paraula traient fotografies i reportant el Fórum al seu periòdic diocesà. És que la multitud de cristianes i cristians que ens reunim en el Fórum no som part de la vitalitat de l'Església diocesana?
És que algú es pensa que no estem dins d'una Església normal, un poc critica d'ella mateixa, però no antiningú? És que alguns encara recorden que en el passat alguna persona criticà alguns dels nostres germans els bisbes? Bé, això ja ha passat, i nosaltres estem per una renovada Església, que viu en fraternitat, i que seguirà creient en la utopia d'un cristianisme millor per al món de hui.
Alexandre Alapont, Prevere.