El passat dissabte dia 19 de gener va tindre lloc a València la Ruta de Sant Vicent, diaca. Un any més, cristians de diverses confessions i procedències ens vam aplegar per tal pregar units en un pelegrinatge pels llocs de la ciutat que marquen les etapes de la passió i mort del seu sant patró. Així, la iniciativa de l’Oratori de Sant Felip Neri de València encetada el 2004, any en què es complia el XVII centenari del seu martiri, ha arribat a la quinta edició i es va consolidant, tot entroncant amb la tradició valenciana de visitar els llocs vicentins pels voltants del dia de la seua festa.
La figura de sant Vicent ha guanyat, sens dubte, molta actualitat en els darrers anys. Per una banda, perquè és considerat patró de les víctimes de la tortura. Tot i que estem ja al segle XXI, continuem tenint notícia ara i adés de nous casos de tortures i violacions dels drets humans —en molts casos per part de governs que les justifiquen per por al terrorisme—, que fan que la xacra de la tortura estiga lluny d’extingir-se. Sant Vicent se’ns presenta com a figura de tots els perseguits per ser fidels a la pròpia consciència. I per l’altra, perquè és tracta d’un sant dels primers temps de l’Església, encara indivisa, i per tant, d’una figura capaç d’unir al seu entorn cristians de totes les confessions. L’espenta que el moviment ecumènic està assolint ens fa buscar referents comuns a tota la cristiandat, com és el cas de sant Vicent des del segle quart. A més, a més, la diada de sant Vicent se celebra enmig de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, la qual cosa resulta providencial, ja que la Ruta ha sigut des del principi un acte ecumènic. De fet, l’any passat la Ruta va participar en la segona etapa de la III Assemblea Ecumènica Europea, que culminà a la ciutat romanesa de Sibiu el mes de setembre.
En l’organització de la Ruta d’enguany, a banda de l’Oratori de Sant Felip Neri, han col·laborat el Centre Ecumènic Interconfessional de València i la Comissió Diocesana de Relacions Interconfessionals de València.
El punt de partida del nostre pelegrinatge és la Parròquia de Santa Mònica, on hi ha la columna a la qual, segons la tradició, van ser lligats el diaca Vicent i el bisbe Valer en arribar presos des de Saragossa. Acollits amablement pel sr. Rector començàrem l’acte amb unes paraules de benvinguda i exhortació i amb la proclamació del Credo nicenoconstantinopolità.
La participació va ser nombrosa i, si bé va variar al llarg de les diferents estacions o etapes, podem estimar que al voltant d’un centenar de pelegrins hi van participar en total.
Hi havia representants de l'Església Ortodoxa (Patriarcat de Romania), de l'Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), del Centre Ecumènic de Catalunya, de la International Ecumenical Fellowship (IEF), de l’Amistat Judeo-Cristiana, de l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (Barcelona) i d’altres grups.
Mons. Enric Benavent, bisbe auxiliar de València, presidí el començament de la Ruta i ens acompanyà durant les tres primeres etapes. Com en edicions anteriors, el president de la Comissió d’Ecumenisme i Relacions Interconfessionals de l’Arquebisbat de València, el P. Vicent Sastre, va recórrer tot el camí. A la presó “del pouet”, adreçà als pelegrins unes paraules sobre l’ecumenisme i sobre la situació actual del moviment ecumènic a la nostra diòcesi on, com en altres llocs, l’arribada d’immigrants d’altres confessions cristianes ha fet que es tornem a plantejar la urgència d’avançar en el diàleg interconfessional.
Com cada any, al llarg de la Ruta férem servir de guia el llibret titulat Ruta de sant Vicent, diaca, publicat pel Centre Pare Tosca el desembre de 2003. En cadascuna de les estacions es llig un fragment de la passió de sant Vicent segons un document de caràcter devocional escrit uns huitanta anys després del martiri. Tot seguit es fan unes intercessions, una oració col·lecta i un cant.
La novetat d’enguany va ser que, per primera vegada, en la segona estació vam poder visitar les restes del martyrium ubicat en la plaça de l’Almoina. Efectivament, la construcció visigòtica feta en memòria del màrtir sobre els calabossos on va estar detingut, es troba dins del recentment inaugurat Centre Arqueològic l’Almoina. El pelegrins vam poder visitar el Centre i fer un breu però interessantíssim recorregut per la història de la ciutat des del segle II aC fins el segle XIV.
La Ruta va concloure al Monestir de Sant Vicent de la Roqueta, última estació i lloc de destí de pelegrinatges per a tota la cristiandat des dels primers segles de l’Església. Allí es va beneir el pa, que tots compartírem en senyal de germanor i de caritat. Després de pregar units l’oració del Senyor, vam rebre la benedicció dels sacerdots i pastors presents. Finalment ens vam acomiadar, tot agraint el testimoniatge de sant Vicent i la seua ajuda en el nostre camí cap a la unitat dels cristians.
Salvador Albert i Móra
Centre Pare Tosca. Amics de l’Oratori
Les estacions seran les següents:
I. Columna de la posada (Santa Mònica) (8.30 h.)
II. Martyrium (Pl. de l’Almoina) (9.15 aprox.)
III. Presó de Sant Valer (id.) (9.25 aprox.)
IV. Presó de Sant Vicent (id.) (9.35 aprox.)
V. Cripta arqueològica – vídeo (9.45 aprox.)
VI. Braç de sant Vicent (Seu) (10.30 aprox.)
VII. Presó del Pouet (vora C/ de la Mar) (10.50 aprox.)
VIII. Antic Pretori (id.) (11.00 aprox.)
IX. Antiga Ermita de la Roqueta (11.45 aprox.)
X. Sant Vicent de la Roqueta (12.15 aprox.)