I
Cada 22 de gener els cristians de tradició occidental recordem sant Vicent, diaca de l’Església de Saragossa i màrtir a València, patró de la nostra ciutat i Església local, i també de Lisboa i de moltes altres ciutats, dels vinyaters i dels mariners, i encara dels torturats... Enguany, per segona vegada, hem celebrat l’Eucaristia la vesprada de la festivitat, segons el venerable ritu hispànic, en valencià (amb alguns cants en llatí, conservats per l’Antifonari Mossàrab de Lleó, del s. X)
La missa, presidida per Mn. Joan Carles Alemany, Rector de la Mare de Déu dels Dolors de València, i concelebrada per altres tres preveres, fou oferida per la ciutat i va tindre lloc a la Presó de Sant Vicent dita “del Pouet” o “del Pilar”, que és la capella municipal del patró. Va començar amb l’antiquíssim ritu del lucernari, en el qual el diaca saluda el poble amb l’elevació de la llàntia d’oli encesa, símbol de Crist-Llum, i va concloure amb la veneració de la relíquia de les cadenes amb les quals hauria sigut lligat el sant en el pretori romà, mentres es cantava l’himne a sant Vicent “Amunt, atleta de Crist!”, de la lletra del qual és autor Mn. Alemany.
II
La ja tradicional Ruta de Sant Vicent, peregrinació ecumènica als llocs vicentins de la ciutat de València, es va realitzar l’endemà, dissabte 23 de gener, amb participació de fidels catolicorromans, anglicans i ortodoxos. Este acte, perllongat al llarg de tot el matí, i la pregària vespertina, han comptat, una vegada més, amb el suport de la Comissió Diocesana d’Ecumenisme i Relacions Interconfessionals, i del CEIV (Centre Ecumènic Interconfessional de València). Les estacions varen ser presidides successivament per quatre preveres catolicorromans i un ortodox, el P. Emmanuel Pop.
En l’estació inicial, a l’església de Santa Mònica —que custodia la “columna de la posada”, record del lloc on sant Vicent i sant Valer haurien romàs detinguts, abans d’entrar a la ciutat— el P. Vicent Sastre, SJ, va beneir les banderes de València i Lisboa: respectivament, la Senyera coronada i la Bandeira de Sam Vicente. Se simbolitzava així com les dos ciutats, capitals de sengles nacionalitats hispàniques, es troben agermanades pel patronatge de sant Vicent, del qual conserven les relíquies més importants: el braç esquerre en la Seu de València, la mà dreta i altres a la Sé de Lisboa.
La Bandeira de Sam Vicente és anomenada així perquè porta al centre l’escut municipal: una nau que transporta de l’Algarb a Lisboa el cos del sant, vigilat, a proa i a popa, per dos corbs —anomenats allà “vicentes”— que ja a la Roqueta de València l’haurien protegit dels atacs dels llops… Durant el ritu de la benedicció va ser sostinguda per la Dra. Manuela Dos Santos, professora visitant de portugués a la Universitat de València. (Sobre la presència de sant Vicent a Lisboa, el setmanari Paraula havia publicat un reportatge en el número corresponent als dies 17 al 23 de gener, pàgs. 6-7).
En la Seu valentina vàrem ser rebuts pels canonges Jaime Sancho i Francesc Gil, i s’hi va fer memòria agraïda del quaranté aniversari de l’arribada del braç esquerre de sant Vicent, des de Bari (1970). És per això que es va cantar el tropari del sant, en valencià i, en eixir de la catedral, davant la imatge de la Mare de Déu de la Passió (o del “Perpetu Socors”), el tropari marià, en romanés, i el cant valencià “Mare del nostre poble.”
En la darrera estació, a la basílica sepulcral de Sant Vicent de la Roqueta, fórem acollits amablement per membres de l’Associació d’Amics de Sant Vicent de la Roqueta – Centre d’Estudis Vicentins. La benedicció dels assistents va ser donada conjuntament per un prevere catòlic i un altre ortodox, segons la litúrgia hispànica.
Entre el centenar de pelegrins, alguns dels quals havien vingut des d’Albacete, Londres i Barcelona, n’hi havia membres del CEIV, de la IEF (Associació Ecumènica Internacional), de l’ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura), de l’Amistat Judeo-Cristiana i del col·lectiu Dones Creients. La comunitat ortodoxa de Barcelona (Patriarcat de Sèrbia) i el Rvd. D. Manuel Alves, Degà del Capítol de la Seu patriarcal de Lisboa, enviaren sengles cartes de salutació fraternal.
III
De vesprada se celebrà la pregària ecumènica interconfessional al Convent de Santa Clara, de germanes clarisses caputxines, amb el tema “Testimonis de Jesucrist, servidors de la unitat. Cent anys del moviment ecumènic (1910-2010)”. En estes paraules es pot besllumar la figura de sant Vicent, diaca (“servidor”) i màrtir (“testimoni”), i s’hi fa referència al centenari de la Conferència Missionera Mundial d’Edimburg, considerada el punt de partida de l’ecumenisme modern.
Com altres anys, la pregària es va iniciar amb la celebració de la llum. La processó anava encapçalada pel ciri pasqual, portat per Mn. Ángel Méndez, diaca de l’arxidiòcesi de València, i darrere d’ell seguia una familia que duia les dos Bíblies entronitzades el 2009, la BVI (Bíblia Valenciana Interconfessional) i la BTI (La Biblia. Traducción Interconfesional). El president de l’assemblea, Mn. Alexandre Alapont, prevere valencià missioner a Zimbawe i traductor de la Bíblia i del Missal romà a la llengua nambya, portava un Nou Testament en esta llengua, i la sra. Sue Smith, anglicana, vicepresidenta de la Regió Britànica de la IEF, un Nou Testament en anglés. Seguien la sra. Kate Davson, anglicana, presidenta internacional de la IEF —i descendent de William Wilberforce, líder del moviment per l’abolició de l’esclavitud en l’Anglaterra del s. XIX—, el Rvd. D. Eduard Delàs, pastor de la Primera Església Evangèlica Baptista de València (C/ de Quart, 134), i tres preveres catolicorromans.
Al centre de l’església, punt que representa simbòlicament Jerusalem, la llum de la Bona Nova es va comunicar als ciris dels fidels —més d’un centenar—, i s’hi va recitar l’oració de sant Columbà, monjo celta del s. VII, ben rellevant en la història cristiana d’Escòcia. És un grup internacional d’aquest país el que ha triat les lectures i oracions per a esta celebració, en el marc del centenari d’Edimburg 1910.
La predicació va estar a càrrec del Rvd. D. Eduard Delàs, que es feu ressò especialment del pastor Dietrich Bonhoeffer (1906-1945), “testimoni de Jesucrist entre els seus germans”. Després s’adreçaren a l’assemblea la sra. Carmen Sarmiento, presidenta de la Regió Espanyola de la IEF, i la sra. Kate Davson. A més dels grups esmentats, hi participaren membres del Moviment dels Focolars, encarregats de l’animació musical, i de la Frater (Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat).