La 25 edició d'aquesta trobada de reflexió cristiana tingué lloc a València els dies 13 i 14 d'abril de 2013, sota el lema “Perseverants en el compromís alliberador. Fidels al Vaticà II”
14 d’abril de 2013
La 25 edició d'aquesta trobada de reflexió cristiana tingué lloc a València els dies 13 i 14 d'abril de 2013, sota el lema “Perseverants en el compromís alliberador. Fidels al Vaticà II”
Després de la jornada extraordinària dedicada expressament a la commemoració del Concili el dia 1 de desembre de l'any 2012, la Coordinadora del Fòrum havia convocat els usuals dos dies de la seua celebració anual, amb la consigna de la fidelitat a les intuïcions del Vaticà II que ha estat la referència i sentit de l'existència del propi Fòrum. La vespra (dia 12 a la vesprada) hi hagué una activitat prèvia al Centre Pare Arrupe de la ciutat, consistent en una Acció de Gràcies que tingué tres parts. Primer, una vigília d'oració a l'estil de Taizé, amb cants dirigits pel grup de pregària de la parròquia d'Anna; després un recital del cantant Migueli; i per acabar, un gran sopar col·lectiu.
El dia 13 al matí, al col·legi de Jesús-Maria començava la primera jornada del Fòrum amb una pregària dirigida pel grup cristià ADSIS, de València, en la qual va participar l'arquebisbe, Carlos Osoro, que es vol fer-se present en el moment inicial del Fòrum per a encoratjar els aplegats. A continuació hi hagué la primera ponència i debat, a càrrec de Sebastián Mora, llicenciat en Filosofia. Secretari General de Caritas “Les angoixes i esperances del nostre temps, especialment de la gent més empobrida, són també les nostres”. Mora va donar pistes per a construir els interrogants dels temps que vivim: la persona, la lluita cultural, la comunitat i la caritat política. La segona ponència i debat la va fer Maria del Mar Albajar, monja de St. Benet de Montserrat, economista i teòloga i portava per títol “La necessària encarnació i inculturació de la fe: fora del món no hi ha salvació”. En les seues paraules i el diàleg que les seguí va exposar el Regne de Déu com a dinamisme del Shalom, com a felicitat, com a plenitud de tots els aspectes de la persona en un context relacional. El debat d'esta ponència va enllaçar amb el recital de Lídia Pujol, una impressionant veu i presència, que acompanyada per un intèrpret a la guitarra, posà música als sentiments i els desitjos que s'havien expressat abans.
A la vesprada, deprés del dinar, tingueren lloc els grups de treball i experiències, tots enmarcats en el lema: “Com avançar en el nostre compromís alliberador…” en els diferents camps, i dirigits per diferents persones:
1. D'una pràctica política no sotmesa al capital. Rafael Climent.
2. De la construcció d'un sistema social que respecte la dignitat de les persones. Enric Lluch.
3. De la defensa del serveis públics: salut, educació, serveis socials.. Amèlia López.
4. De la supressió del sistema patriarcal i masclista. Pilar Tormo.
5. De la conscienciació i l'acció ciutadana. Teresa Garcia.
6. De l'exercici públic de la fe en un estat laic i una societat plural. Antonio Duato.
7. De la música i d'altres expressions artístiques actuals, foment de bellesa i espiritualitat. Lídia Pujol.
8. D'una església pobra i amb opció per la gent pobra. Lídia Castellano i Natxo Alto.
9. Del diàleg ecumènic i interreligiós. Luís Carlos Oliden.
10. D'una coresponsabilitat eclesial autèntica d'homes i dones en pla d'igualtat. Els nostres barris. M. Pau Trayner.
Després d'un breu descans, vingué el moment dels testimonis. A la pregunta "Què ha suposat el Concili en la meua vivència de la fe i el compromís?" van respondre dos dels ponents: un home i una dona de diferents generacions i amb una diferents experiència de recepció del Concili. José Mª Vigil, que havia conegut l'estadi eclesial anterior, cosa que agraïa, i el procés il·lusionant de posada en marxa que se seguí, i Maria del Mar Albajar, que no conegué el Concili i per la generació de la qual, aquell esdeveniment eclesial va ser el terra, la base sobre la qual s'havia construït.
L'Oració del Vespre va ser una celebració de la llum de la Resurrecció, una petita vetla Pasqual.
L'activitat del diumenge va començar amb la pregària que havia preparat el Grup de reflexió cristiana d'Alaquàs. A continuació José Mª Vigil, claretià, coordinador de la Comissió Teològica Llatinoamericana de l'Associació de Teòlegs del Tercer Món (EATWOT) va llegir la 3ª ponència “Desenvolupar avui les intuïcions alliberadores del Vaticà II: Reafirmació alliberadora i obertura a nous paradigmes”. En la seua densa intervenció, el teòleg va parlar de l'emergència de diferents paradigmes en la formulació de l'espiritualitat en el món contemporani per la interpel·lació de la ciència i de la nova antropologia, i la necessitat dels cristians d'estar-ne oberts i actius en la formulació d'un nou paradigma religiós, si volem que el missatge de Jesús estiga present en el món que ve. Aquesta ponència va sacsar fortament molts dels presents, tal i com es va evidenciar, no sols en el debat immediat, sinó també en l'assemblea general posterior.
A l'Assemblea general es proposava als assistents que posaren en comú les seues experiències i les seues perspectives de futur de compromís alliberador al si de l'Església i al món. Hi hagueren moltes intervencions, algunes molt emocionades, i es va palesar la necessitar de cada comunitat i cada persona de seguir endavant, cadascú en el lloc que li pertoca, assumint eixa fidelitat com a única manera de ser testimonis del Senyor en el moment actual, malgrat les dificultats i dubtes que sorgeixen. També es va manifestar el paper que el Fòrum ha tingut per a molts com a oasi on refrescar-se, com a lloc on recuperar energies, enmig de l'hivern eclesial que vivim i es van donar felicitacions als membres de la Coordinadora que el fa possible any rere any. A continuació i com a pròleg al dinar hi hagué un moment per a la festa amb la interpretació de danses del món, dirigida per Àngel i que formà una gran rotllana de gent de totes les edats.
Per la vesprada i després d'un moment de tranquil·litat, se celebrà l'eucaristia com a acte final de les dues jornades. Eucaristia viscuda en l'esperit pasqual del Ressuscitat, i plena de gestos i símbols que evidenciaven la plenitud de vida que se'ns ha regalat i que estem cridats a compartir. La missa, concelebrada, va ser presidida per Juli Ciges. Al final, Josep Antoni Comes va llegir el text d'agraïment que apareix al final de la present crònica.
A més de les activitats descrites, els assistents pogueren realitzar comunicats lliures en el mural corresponent. Hi havia també una exposició fotogràfica amb imatges dels diversos Fòrums celebrats al llarg dels 25 anys. També hi hagueren parades de llibres, muntades per diverses editorials (Denes, Saó, HOAC, Nueva Utopía, etc.), i en el gran pati exterior del col·legi, el Grup Escolta Pas de Pi, d'Alaquàs, oferia un servei de cantina als assistents.
XXV Fòrum “Cristianisme i Món d’avui”
ACCIÓ DE GRÀCIES
En aquest dia de festa i acció de gràcies, és un deure i una satisfacció recordar i agrair la quantitat de coses bones que el Fòrum ha reportat al llarg d’aquests 25 anys, malgrat els moments poc encertats i els defectes personals i d’organització, pels quals us demanem sincerament perdó.
Així doncs, expressem el nostre agraïment perquè el Fòrum:
* Ha ajudat centenars i centenars de valencians i valencianes, de tot el País, a mantenir-se fidels a les intuïcions renovadores del Concili Vaticà II i a viure la fe des dels seus paradigmes, malgrat l’hivern eclesial propiciat pels dos pontificats anteriors.
* Ens ha permès d’experimentar, any rere any, l’alegria de pregar amb creativitat en la nostra pròpia llengua i gaudir d’unes celebracions eucarístiques en valencià participatives, igualitàries, solemnes i, alhora, senzilles i naturals, tot i que al nostre voltant eclesiàstic tot eren falses excuses i entrebancs per a no introduir el valencià en la litúrgia.
* Ens ha fet créixer com a persones cristianes adultes amb la llibertat en la reflexió teològica practicada pels ponents i altres participants. No s’acontentem amb un catecisme sinó que, com a filles i fills d’un Déu que respecta l’autonomia de les realitats temporals, cerquem l’harmonia entre la cultura, la ciència, l’art i la fe.
* Amb l’atenció i el respecte amb què ha tractat sempre la pluralitat de situacions personals i comunitàries existent en el Poble de Déu, ha possibilitat que, persones que es sentien llunyanes de la institució eclesial, perceberen que la seua pertinença a la Comunitat Creient encara es mantenia viva i que eren possibles llaços d’unió.
* En cap moment s’ha convertit en una església paral·lela o “al marge” de l’única Església de Jesús, el Crist. Sempre hem mantingut la informació i la comunió amb els bisbes de totes les Diòcesis de la província eclesiàstica valentina. Tampoc no ha caigut en la temptació de convertir-se en una organització que suplante la riquesa d’espiritualitats i comunitats, moviments, parròquies i col·lectius que hi ha en el Poble de Déu. El Fòrum és, i pretén continuar sent, un esdeveniment eclesial, però no eclesiàstic, on es faça palès
que les activitats pastorals que la jerarquia decideix i organitza directament no esgoten, de cap de les maneres, la capacitat de les persones que, incorporades pel baptisme a l’Església, som partícips dels ministeris de Crist sacerdot, profeta i rei. A la comunitat cristiana hi ha tot un seguit d’activitats que els laics i les laiques podem realitzar sota la nostra responsabilitat, sense un permís jeràrquic explícit.
I cal donar gràcies a Déu també per dos assoliments importants del nostre Fòrum:
- El caràcter festiu, que cada any es repeteix en trobar-nos tanta gent i de tants llocs. No ens cansem de veure’ns, de reviure experiències de recerca i compromís, de resar, fer festa i d’experimentar l’alegria de sentir-nos amics, germans i germanes.
- El fet de mantenir aquesta realitat durant tant de temps i amb tanta qualitat, que estimula la nostra autoestima com a Poble Valencià. És un gran goig sentir les lloances que fa la gent (inclús la “de fora”) del Fòrum de València. Nosaltres no som del “pensat i fet” ni del “meninfot”: resta clar que les valencianes i els valencians, si volem, podem.
Lloat siga Déu per aquest vint-i-cinquè aniversari i que ens done força per a continuar mantenint aquest do que és el Fòrum per al nostre Poble.
València, 14 d’abril de 2013