Crònica del XXVI Fòrum "Cristianisme i Món d'Avui"

Respirem, inhalem la frescor que ens ha portat el XXVI Fòrum. A les 9,45 del dissabte 1 de març de 2014, al col·legi Jesús i Maria de València, es feia la pregària que obria el Fòrum: “L’Esperit del Senyor vindrà a nosaltres. No tinguem por de obrir el nostre cor al seu amor”. Amb aquestes paraules s’encetava un cap de setmana ple de reflexions al voltant del tema d’enguany “Obertes i oberts a l’Evangeli i a les perifèries”.

En la presentació, Josep Miquel féu una declaració d’intencions i ens aconsellà “estar atents i disponibles”. El canvi en l’escenari mostrava el bagatge aportat per totes les persones que hi han col·laborat al llarg dels anys. La tasca d’apropar l’Evangeli a les nostres vides està ben arrelada al Fòrum, però l’escenari va canviant.

Al vespre pregàrem perquè, davant d’un món carregat de corrupció i falta d’ètica, optem per la solidaritat i la misericòrdia, i el diumenge ho férem perquè l’Esperit ens òmpliga i siguem instruments per fer present el seu Regne.

Si bé totes ls activitats tenen el seu pes, les ponències són les que enquadren les directrius per fer junts aquesta estona del camí. La primera fou a càrrec d’Andrés Torres Queiruga, doctor en Filosofia i Teologia. El tema “Espiritualitat d’ulls oberts: obertura als nous paradigmes”. El seu discurs abordà la realitat com un “continuum miraculòs” mitjançant la llibertat: fer bé la tasca individual, viure des de Déu, denunciar la injústícia.

La segona ponència la desenvolupà Demtrio Velasco, doctor en Ciències Polítiques. El seu tema fou “Experiència de Déu i passió per les víctimes”. En el seu discurs féu palés com les polítiques de control social han instal·lat en la nostra societat una indiferència sistèmica enfront de les víctimes, i lamentà que no s’hi haja reaccionat adequadament. Assenyalà que el pecat que més fereix el cor de Déu és introduir injustament el sofriment en el cor dels seus fills i contemplar-lo amb indiferència. I acabà dient “Sed compasivos como vuestro Padre del cielo”.

La tercera ponència anava a càrrec de Teresa Forcades, doctora en Medicina i Teologia. En “Viure la fe en els estructures socials i polítiques” argumentà els conceptes mercat i capitalisme des de les fonts de la regla de sant Benet i l’Evangeli. Posà el relleu que Déu ens deixa lliures alhora que ens dóna pautes de com fer ús de’eixa llibertat. Diferencià entre l’intercanvi econòmic d’objectes i de subjectes, posant sempre per sobre la dignitat humana.

En els nou grups de treball d’enguany a’acararen i es conctastaren opinions, lleis i situacions viscudes. Els testimonis de Deme Orte i Raquel Gil ressaltaren el compromís en allò quotidià i de la coherència de la vida.

L’Assemblea és un espai per a manifesat-se i escoltar. Es feren valoracions de com havia anat la trobada i s’aportaren idees per al futur. La festa va ser un goig especial. El cor i les paraules de les dones africanes ens colpiren l’esperit. Les pauses i els dinars els aprofitàrem per veure eixos amics que coneixem del Fòrum i que es trobem ací. Notàrem els buits del que ja no hi són presents i visquérem la joia de’haver-nos conegut.

Com a cloenda, l’Eucaristia,EN ella donàrem gràcies al Pare per l’amor que ens té i pel nou manament que ens donà: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”. Per ell hem conegut que, o hi ha amor, Déu hi és.

Isabel Zacarés i Pilar Navarro – Publicat al nº 301 de Saó