L’ “efecte Benavent”: nova etapa, nous marcs comunicatius


Teresa Ciges

Quan el passat mes d'octubre es va fer públic el nomenament d'Enric Benavent com a nou arquebisbe de València, segurament tothom el va associar amb la idea de canvi, renovació, aire fresc. Sense necessitat de fer cap acció, ja se li va atribuir una mena d'"efecte Benavent" a casa nostra, amb la consegüent generació d'expectatives que comporta no sols en el món eclesial, sinó també en el conjunt de la població. De fet, ell mateix explicava en una entrevista feta per Esperança Camps que això ho vivia amb una mica de por perquè no sap si podrà complir les expectatives generades.


Benavent es projecta -o el projectem- com a canvi en contraposició al conservadorisme de Cañizares, l’anterior arquebisbe. No és que siga el més progressista del món, però el seu tarannà moderat s’oposa al del seu predecessor, al qual li agradava tenir impactes mediàtics comentant l’actualitat política. Però, Benavent ja ha deixat clar que aquest no és el seu camí: “l’Església no és un partit polític”, encara que té el deure de “treballar per una societat més justa”, va afirmar el passat dissabte en la seua presa de possessió a la Seu de València. Tota una declaració d’intencions que tanca una porta i n'obre una altra.
Més enllà de la despolitització, hi ha dos eixos comunicatius a destacar d’aquesta primera gran aparició pública com a arquebisbe. Per una banda, l’aposta per la llengua. Era una reivindicació històrica tenir un bisbe que parlara la llengua del poble i que celebrara la litúrgia en valencià, i amb Enric Benavent s’ha aconseguit. Amb normalitat, intercalant les dues llengües oficials i dignificant el valencià també en l’àmbit eclesiàstic. En aquesta línia, el President de les Corts Valencianes, Enric Morera, destacava: “He assistit per donar suport a la persona i a l'oportunitat que representa. Hui des de fa molts anys s'ha predicat en valencià a la Catedral, s'han llegit lectures en la llengua que ací mateix parlava Sant Vicent o el propi recordatori estava escrit en valencià, la llengua predominant de l'Arxiu de documents de la Seu”.
Per altra banda, cal destacar el model dialogant, d’unitat des de la pluralitat, ja que ha assenyalat que és coneixedor de les nombroses realitats de la diòcesi valenciana. Ximo Puig, President de la Generalitat, subratllava la seua “voluntat d’entendre i respectar a la resta”, mentre que Mª José Català, secretària general del PP valencià, posava el focus en la reivindicació d’“atendre el patiment de la societat a través d’una església unida”. S’aposta per una església oberta, on tinguen cabuda totes les sensibilitats, i prova d’això també és l’agenda i les diferents accions -públiques i privades- que l’arquebisbe ha dut a terme al moment de prendre possessió.
No sabem si Benavent serà capaç d’aconseguir aquesta unitat i fer front a tots els reptes que té al davant. El que està clar és que amb una sola gran aparició ha sigut capaç de fer arribar a la societat que s’obre una nova etapa a l’Església valenciana on els marcs comunicatius són uns altres: la pluralitat, la despolitització i la normalització lingüística.

Publicat el 16/12/2022 a La Vanguardia