Durant
els dies 21 i 22 de febrer se celebrà a València l'edició
del XVI Fòrum “Cristianisme i Món d'Avui”, sota
el lema “Treballem per un cel nou i una terra nova”. El Fòrum
és una ocasió de trobada anual per als cristians i cristianes
valencians que volen reflexionar i pregar junts, moguts per un desig d'aprofundir
en la seua vida social i cristiana, i de dinamitzar el seu creixement personal
i col.lectiu. El Fòrum es convoca amb el suport de multitud de parròquies,
comunitats cristianes, moviments apostòlics, col.lectius, i congregacions
religioses.
El Col.legi de Jesús-Maria acollí el conjunt d'activitats programades
durant els dos intensos dies, activitats que son el resultat de tot un any de
treball de la Coordinadora que prepara l'event. El lema d'enguany “treballar
per un cel nou i una terra nova” volia posar en consideració
el fet que l'Església, en mig de tantes dificultats, ha de treballar
per un món més humanitzat, més autèntic, més
respectuós amb la natura, i on la causa dels pobres i exclosos siga atesa.
La bella pregària inicial del dissabte al matí va ser dirigida
per un grup de dones, i va desenvolupar-se en torn de la Saviesa, i d'altres
personatges femenins bíblics i no bíblics. Tot seguit es va fer
la presentació de la XVI edició del Fòrum i tingué
lloc la primera ponència: “Un nou món està gestant-se,
signes d'esperança en el nostre món”, a càrrec
de François Houtart, professor emèrit de la Universitat de Lovaina,
director del Centre Intercontinental de Bèlgica, secretari general del
Fòrum Mundial de les Alternatives i assistent als diferents Fòrums
Socials convocats els darrers anys, on ha tingut responsablitats organitzatives.
Houtart traçà un panorama dels signes de resistència contra
l'actual sistema que ell anomena postcapitalista i les alternatives que van
configurant-se arreu del món.
La segona ponència del matí del dissabte anà a càrrec
de Toni Comín, professor de Filosofia Social a l'ESADE
(Barcelona), que tenia per títol “Sense justícia i compromís
amb els pobres no hi ha evangelització”. El seu parlament usà
contínues cites de la lluitadora i mística Simone Weil.
Després del dinar i del relax del café, seguí l'activitat
amb els Minifòrums que consistien en diferents grups de treball, moderats
per coneixedors dels temes, on els diversos interessos o experiències
dels assistents podien trobar expressió:
1. Una alternativa econòmica. Associació per una Taxa sobre les Transaccions Especulatives per Ajuda als Ciutadans. "ATTAC".
2. Contrapublicitat i Moviment Antiglobalització. Siro López.
3. Un espai alliberat per a un altre tipus de relacions: Moviment Okupa. Ernest López Lucas.
4. Els drets humans per damunt de tot. Amnistia Internacional.
5. Ecologia i ética global. Les campanyes de Greenpeace. Greenpeace i José Albelda.
6. Per una informació de tots i per a tots. Pluralia TV Cooperativa Valenciana.
7. Alternatives socials al conflicte de l'Orient Proxim: Iraq i Palestina. Jaume Botey.
8. Solidaris i justos amb els països empobrits. Coordinadora Estatal d'ONGs per al Desenvolupament.
9. La solidaritat amb les persones immigrants aboca a la il.legalitat. Fundació Javier Simón (Anna).
10. Un altre món és possible. Fòrum Porto Alegre.
11. Procés Conciliar, Papat i Poble de Déu. Benjamín Forcano.
Després
d'un descans vingué el moment dels Testimonis: al gran saló d'actes
del col.legi. Parlaren Siro López, llicenciat en teologia
i artista (hi havia una exposició de les seues obres en la sala rodona
de l'edifici), i François Houtart, el ponent del matí.
Amb la puntualitat que caracteritza el Fòrum, a les 19,45 h. començà
la pregària del vespre, que acabà amb un pregó de la vida
i la pau per a tothom.
La
jornada del diumenge comença també amb una pregària. A
continuació la ponència de Jaume Botey (professor
de la Universitat Autònoma de Barcelona) que, després del veure
i jutjar de les ponències del dissabte, volia centrar-se en el fet d'actuar,
com expressa el títol: “Camins d'actuacions personals i comunitaris
per a una rellevància de la fe en el món d'avui”. Botey
conclogué la seua ponència dient, entre d'altres coses, que hem
de tenir els exclosos com a referents en la nostra vida, i que hem de fer coses,
cercar experiències que siguen universalitzables.
Després d'un descans vingué l'Assemblea on diverses veus dels
assistents es feren sentir. Es van exposar aspectes com la necessitats d'assumir
individualment hàbits ecològics, el compromís indefugible
amb els immigrants, i la necessitat de prestigiar la política, ja que
per als cristians l'experiència personal i activa en la política
és un mitjà de testimoni important.
Només acabar l'Assemblea vingué la part festiva del Fòrum,
que consistí en un breu però sucòs concert de l'Orfeó
Manuel Palau, un conjunt de veus masculines i femenines dirigides per
Pepa Cervera, i acompanyades al piano per Frederic
Maiques, que encisà l'auditori amb un repertori coral variat.
A la vesprada hi hagué l'Eucaristia, com a culminació de les dos
intenses jornades. Va ser una missa concelebrada i presidida pel bisbe auxiliar
de València, D. Esteban Escudero, que feu una homilia
en què va palesar el compromís de l'Església amb els pobres
a través d'un recorregut per diverses cites del magisteri. La col.lecta
va ser destinada, com sempre, a projectes de col.laboració internacional.
Abans de la benedicció final es va llegir el manifest del Fòrum
que reproduïm a continuació. Així acabà l'edició
del 2004 del Fòrum de Cristians, que havia tingut una notable presència
d'assistents.
TREBALLEM
PER UN CEL NOU l UNA TERRA NOVA
MANIFEST DEL XVlé FÓRUM "CRISTIANISME I MÓN D'AVUI"
Ahir, en començar el Fòrum, constatàvem que vivim en un món estrany on davant la pobresa, la fam, la manca de lIibertat, el menyspreu dels drets humans i nacionals, les guerres i violències de tot tipus que afecten a centenars de països i milions de persones, hi ha molta gent insolidària, preocupada només d'ella mateixa. Pero constatàvem igualment, que hi ha també homes i dones, creients i no creients, que enduts per la utopia que "un altre món és possible" treballen per eixe món i s'enfronten al sistema neoliberal: la major dificultat estructural per a l'eradicació de la pobresa i la injustícia. Hui, en acabar, gràcies a la reflexió, la pregaria i l'intercanvi d'idees i experiències; gràcies sobre tot a I'ajut dels ponents i dels moderadors dels minifòrums, podem donar fe que eixe món millor no sols és possible; esta ja en marxa.
Les experiències que hem conegut aquestos dies, a I'igual que moltes altres que ja coneixíem, ens confirmen que un canvi de mentalitat, ni que siga en algunes persones, i una actuació sobre la realitat i canviar-Ia, ni que siga local i menuda, són l'única manera de demostrar que les coses poden canviar, que la realitat és transformable. Per això, junt a I'actuació imprescindible dels tradicionals partits polítics, sindicats, cooperatives de treball i associacions de tot tipus, valorem, encoratgem i fem nostre el munt d'accions i moviments existents, que són com un contrapoder vitalista, entusiasta i transgressor del sistema establert: I'acollida dels immigrants i el rebuig de la lIei d'estrangeria, les ONGs que tenen voluntat transformadora de les estructures, els nous moviments socials com el feminista, I'ecològic o el moviment okupa; les campanyes contra I'explotació infantil, la pena de mort, la violació dels drets humans, el pagament del deute extern o els aliments genèticament manipulats; les polítiques econòmiques i comercials que tenen en compte el desenvolupament sostenible, el comerç; just, la banca ètica, I'impost a les transaccions monetàries per frenar I'especulació financera, la democratització autèntica dels organismes internacionals, els boicots als productes de les multinacionals explotadores dels treballadors del Tercer Món; els nous vincles de comunicació i resistència mundial. a través d'internet; la globalització de les noves formes de protesta i solidaritat (Seattle, Praga, Barcelona, Génova, Porto Alegre, Bombai...).
Alliçonats per tants testimonis, ens comprometem a treballar per un món millor, ben conscients, però, que només el podrem construir si recuperem la capacitat d'imaginar alternatives concretes, les posem en practica amb realisme i paciencia i les interconexionem a mode de xarxa amb visió mundial. Reivindiquem, doncs, el dret a ser utòpics, com el primer pas per eixir del pessimisme del "no hi ha res a fer" ...
Volem
ser persones esperançades i creadores d'esperança, perquè
com a creients confiem que construint un món fonamentat en la justícia,
la pau i la reconciliació, anunciem un món futur: el cel nou i
la terra nova promés per Déu; un Regne encara inèdit, però
ja viable, que serà sempre horitzó crític, alhora, esperançador.
Certament la promesa de Déu ni es mesura ni s'esgota en les esperances
històriques i humanes. Tanmateix, el Déu de la Vida ens revela
que I'anhel del seu Regne ajuda a descobrir que la realitat i la història,
també la del segle XXI, estan marcades pel seu Esperit i per tant poden
donar de si alguna cosa diferent i alternativa. Dissentim, doncs, dels falsos
profetes que proclamen el pensament únic i el fi de la història
com I'única eixida vàlida i proclamem que la fe és capaç
de suscitar homes i dones compassius i solidaris, experts en accions socials
de resistència, capaços de desencadenar I'alegria del compromis
i de traduir-Io en accions que realitzen, encara que siga de forma parcial i
anticipativa, el món alternatiu que continuem somniant. Nosaltres som
d'eixe món i d'eixe Regne.
València, 22 de febrer de 2004.