FORUM 2008

CRÒNICA DEL XXé FÒRUM CRISTIANISME I MÓN D'AVUI:
AGRAÏMENT I COMPROMÍS

Durant els dies 12 i 13 d'abril tingué lloc a València, al col·legi de Jesús i Maria, aquesta trobada anual de gent cristiana, compromesa amb l'Evangeli de Jesús de Natzaret i amb les intuïcions del Concili Vaticà II tal i com expressa el seu nom: fer present el missatge cristià en el món d'avui. L'edició d'enguany tenia el valor afegit de celebrar el vinté aniversari del Fòrum, la qual cosa omplia de goig als participants per haver assolit aquesta fita amb el treball pacient, any rere any, dels organitzadors de la trobada i la fidelitat dels assistents. En diversos moments es va expressar aquest sentiment d'agraïment per la perseverança i l'esforç que suposa poder celebrar enguany aquest aniversari, i de renovat compromís en el treball per una Església més valenciana, i més fidel amb els empobrits.

El dissabte a les 10 del matí, començava puntualment la benvinguda als assistents, al saló d'actes del centre, i la pregària, dirigida per les religioses Carmelites Vedrunes de València. A continuació tingué lloc la ponència de M. Pau Trayner, que portava per títol “Ser cristià i cristiana avui: reptes i tasques fonamentals”. En el seu parlament i en les contestacions a les nombroses preguntes dels assistents, aquesta religiosa escolàpia ens recordà les aportacions peculiars de la fe als reptes actuals del món. Puntualitzà que en l'encontre personal amb Déu cal perdre tota por, i que no es tracta només que la nostra fe transforme les nostres accions, sinó que són les nostres accions les que transformen i orienten la nostra fe.
L'altra ponència del matí anà a càrrec del sacerdot basc Félix Placer: “La força transformadora i revolucionària del'encontre amb Déu”, en la qual ens plantejà que els creients hem d'estar atents a descobrir tantes idolatries que encara mantenim, ja que l'autèntic Déu es fa present en la compassió i en l'amistat. Placer afirmà que vivim en una nova aurora de Déu, en un moment històric privilegiat per a descobrir Déu en tants llocs, i que cal purificar constantment la nostra fe.

Com en altres edicions, al vestíbul hi hagueren diferents parades de llibres i fullets informatius, posades per editorials i per diversos col·lectius cristians. En el tauló dedicat a les comunicacions, diferents iniciatives es feren presents. També hi havia una exposició fotogràfica d'imatges de les dénou edicions anteriors del Fòrum.
La vesprada va transcórrer amb els 11 grups de treball que tractaren, des de la perspectiva de la fe cristiana compromesa, temes del nostre temps: la mística personal, la precarietat laboral, la immigració, l'educació per a la ciutadania, el feminisme a l'Església, els mitjans de comunicació, la laïcitat, etc. La pregària del vespre va ser dirigida pel prevere Josep Antoni Comes, un dels iniciadors i sostenidors del Fòrum, i girà la voltant dels dos continguts essencials de l'edició: l'agraïment i el compromís. La pregària serví per a introduir la festa que tancà el primer dia del Fòrum, ja que els components del grup musical Tres fan Ball entraren al saló d'actes per a invitar a tots, amb la seua música, a eixir al patí, on començà una festa de dansa i de cançons que feren la delícia dels participants. Balls tradicionals del nostre poble i balls d’arreu d’Europa, danses de rotgle i de parella, albaes,... foren interpretats i seguits amb alegria pel públic.

El diumenge al matí, després de la pregària, hi hagué la tercera ponència, feta per José Comblín, europeu trasplantat a Sudamèrica on exerceix el seu ministeri com a prevere i on ha estat testimoni del patiment i la lluita d'aquelles esglésies i aquells pobles. Comblín parlà de l'Església dels pobres i l'experiència de Déu, i reivindicà la trobada amb Déu en l'altre, en aquell que preferiríem no veure, en aquell que no ens pot donar res. Parlà de la conversió i de conversions concretes en persones que, sent ja modèlics hòmens d'Església, varen fer una conversió radical i profunda a la causa de Crist. Combín parlà tambñe de la pregària i digué que serveix per a estar a l'espera de Déu.

Després del descans hi hagué una taula rodona al voltant del que han significat, en diferents àmbits de la nostra vida, els 20 anys passats des que començà a celebrar-se el Fòrum. Hi intervingueren: Juli Ciges, prevere i ànima de la trobada, que feu una avaluació de la realita de l'Església al País Valencià; Rosa Serrano, editora, que parlà de la consciencia i la realitat del nostre País durant eixe període; i Vicent Garcés, militant polític, que abordà el moviment ciutadà i solidari. Amb matisos diferents tots tres coincidiren que malgrat que s'ha treballat de valent en diferents àmbits, en la realitat s'ha imposat un conservadorisme eclesial i polític, i es feu palés que s'han desaprofitat ocasions, llocs i persones que podrien afavorir les opcions que s'han fet presents al Fòrum de Cristians.

L'Assemblea, que vingué a continuació, i que és l'ocasió per a què tothom parle lliurement, es va iniciar amb les intervencions de tres persones representants de tres generacions que han participat activament en el naixement, creixement i maduració del Fòrum. Van ser Francesc Fayos, Imma Rosselló i Manuel Olmos que, amb lucidesa i emoció, parlaren de la seua experiència i les seues aspiracions com a membres de la Coordinadora que fa possible aquest aplec anual de cristians. A continuació hi hagueren altres intervencions d'assistents que coincidiren en l'agraïment al Fòrum, així com en la seua oportunitat i necessitat en el context actual d'Església valenciana, i en els bons efectes que ha produït en els qui hi han assistit tots aquests anys. Hom destacà que, a més dels continguts, al Fòrum el contacte humà és molt important, ja que es viu la trobada amb vells amics i la coneixença dels nouvinguts.

Després del dinar i del moment de descans hi hagué l'Eucaristia, concelebrada per diversos sacerdots, que compartien els llocs al voltant de l'altar amb les dones que participaren activament en la litúrgia, i presidida per Juli Ciges. L'homilia va ser feta per una de les dones membres de la Coordinadora del Fòrum. La col·lecta que es feu estava destinada a un projectes dirigits a col·lectius necessitats de Rwanda i de la Índia. La celebració eucarística fou un moment privilegiat de presència del Ressuscitat entre els hòmens i dones aplegats en el saló d'actes del col·legi, i acabà amb la lectura del Missatge final del XXé Fòrum Cristianisme i Món d'Avui que reproduïm a continuació. Havien estat dos dies intensos de reflexió, encontre i pregària que es tancaven amb alegria i l'esperança en la vida nova que ens porta el Crist.

MISSATGE FINAL XXé FORUM

Agraïment i compromís. Aquestes son les dues paraules que més hem repetit en aquest XXé Fòrum.
Donem gràcies, perquè durant vint anys hem sigut capaços d'aplegar-nos any rere any en aquestes trobades de reflexió, pregària i convivència fraternal, i proclamar la nostra convicció que aquests temps civils i eclesials, tan farcits de pragmatisme polític i de restauracionisme eclesiàstic, han estat també una font de gracia i de llibertat; i perquè, malgrat les deficiències personals i col·lectives que sens dubte hem tingut, ens hem mantingut fidels als principis que originaren aquesta iniciativa eclesial. Els nous aires que entraren a l'Església per la finestra oberta per Joan XXIII continuen esperonant-nos a lIevar-li la pols de I'autoritarisme, del clericalisme i del masclisme, que encara es manifesten no sols en determinades actuacions de la jerarquia sinó, de vegades, en els nostres mateixos grups i comunitats.

Conduïts en tot moment per I'espiritualitat cristiana del "rent que es mescla amb la pasta fins que tota fermenta" i fidels a la nostra terra, ens comprometem a continuar presents en la societat laica, plural i democràtica i, amb els mateixos drets i deures de tots els ciutadans, col·laborar amb lIeialtat en tots aquells projectes, vinguen d'on vinguen, que són font de justicia, veritat, lIibertat i d'humanització íntegral, especialment dels més pobres i desemparats.

Perquè creiem que Jesús ressuscitat es el fonament de la nostra fe i esperança, en acabar aquest XX Fórum, volem proclamar amb tota força que un altre món i una altra Església són possibles:
Un món que ja no estarà en guerra contra els pobles pobres, sinó contra tota classe de pobresa d'arreu del món i on la indústria militar no tindrà més remei que fer fallida.

Un món on ningú no morira de fam, perquè tampoc ningú no podrà morir d'una fartera.
Un món on ningú es veurà obligat a immigrar i a viure en clandestinitat, perquè a tota persona se Ii reconeixeran els seus drets humans i tots gaudiran de la plena ciutadania en un món, que respecta la pluralitat cultural, lingúística i política dels diversos pobles i nacions de la terra.

On la lIibertat i la seguretat, condemnades ara a viure separades, tornaran a ajuntar-se i cap polític les utilitzara per a ficar la por en el cor de les persones i les institucions.

Una Església més evangèlica, lliure i alliberadora, potenciadora de la felicitat de les persones i animadora de gaudir del cos, com obra del Bon Déu, Pare-Mare.

Que interpretarà com cal el precepte diví: "estimaràs la natura", de la qual la persona humana forma part i no la sotmetrà ni explotarà.

Una Església on la unitat no serà sinònim d'uniformitat ni la persona estarà al servei del dret canónic ni de les rúbriques litúrgiques. On la comunió serà bidireccional; no únicament de dalt cap a baix.

Somniem en un món i una Església on ningú podrà treballar al mateix temps per a la glòria de Déu i per a les própies butxaques, prestigi i poder; on cap polític no triomfarà servint-se d'aigua beneïda.

Un món i una Església que, amb humilitat, es deixe salvar aprenent de la solidaritat, estima, alegria i valors humans i evangèlics, que ens aporten tots aquells crucificats per un sistema econòmic pervers.

En aquest món nou i en aquesta Església nova, totes les persones que tinguen voluntat de justicia i voluntat de pau conviuran, tindran les mateixes oportunitats sense que importen gens ni miqueta les fronteres del mapa o del temps, de la lIengua o el sexe, de la raça o la creença.

Un somni, una utopia? Potser. Allò ben cert és que "més lIuny, hem d'anar més lIuny", si volem arribar a l'Ítaca del Regne de Déu. "Deixem el pessimisme per a dies millors" i, sense mirar cap arrere, continuem avançant amb la força que ens donen la fe i la germanor que ens vénen del Crist ressuscitat i que en aquests dies de Pasqua estem actualitzant.

València, 13 d'abril de 2008