XXI FÒRUM CRISTIANISME I MÓN D’AVUI

Els proppassats dies 28 de febrer i 1 de març s’ha celebrat a la ciutat de València el XXI FÒRUM CRISTIANISME I MÓN D’AVUI amb el lema DESCOBRIM EL ROSTRE FEMENÍ DE DÉU. El Fòrum Cristianisme i Món d’Avui, amb una continuïtat des de l’any 1989, és una trobada anual de dos dies on cristianes i cristians vinguts de tot el País Valencià així com d’altres Comunitats Autònomes i fins i tot de l’estranger, es reuneixen per reflexionar, dialogar, conviure, pregar i celebrar l’acció transformadora de l’Evangeli.

Del Fòrum es desprén un estil de vida cristiana i eclesial confirmat i potenciat pel Concili Vaticà II. Unes jornades de reflexió en llibertat, arrelades a la realitat i cultura del País Valencià amb una especial atenció crítica als signes dels temps i de compromís pels processos alliberadors que es donen dins del neoconservadurisme socioeconòmic, polític i eclesial.

El lema d’enguany ha girat al voltant de les següents tres conferències:

• El rostre femení de Déu que ens desvela Jesús, a càrrec de la teòloga i filòsofa Lucía Ramón, professora de la “Escuela Feminista de Teologia de Andalucía (EFETA)” i de la Facultat de Teologia de València.

• El segrest patriarcal del missatge de Jesús, a càrrec de Teresa Forcades, teòloga i doctora en salut pública, monja de Sant Benet a Montserrat.

• Què significa viure i organitzar l’església des d’aquesta imatge femenina de Déu?, a càrrec d’Ivone Gebara, teòloga de l’alliberament al Brasil, doctora en filosofia i en ciències religioses i professora en diverses universitats llatinoamericanes.

Així mateix, diversos grups de treball han aprofundit en teologia feminista i d’altres han abordat temes com ara l’actual crisi econòmica (o fins i tot crisi de civilització), la significativitat dels objectius del mil·lenni o el destí d’Europa. Encara hi ha hagut lloc per a testimonis, assemblea, litúrgia i festa folk (amb l’actuació de Pep Gimeno “botifarra”).

Amb una anàlisi crítica, s’han posat en evidència aquells aspectes de la interpretació teològica clàssica que generen contradiccions per tal d’oferir alternatives d’interpretació teològicament consistents que permeten superar les esmentades contradiccions. Una teologia clàssica que es descobreix com a construcció històrica en part fortament dogmatitzada. “La força del llenguatge i de les imatges culturals prenen ací especial èmfasi”, explica Lucía Ramón, amb el segrest ignorat del rostre femení de Déu, de la figura, reconeixement, presència i paper de la dona. D’altra banda, malgrat el context patriarcal de Jesucrist i els primers cristians, als Evangelis podem descobrir com el fill de Déu transgredeix aquesta situació. “Si el punt de partença home/dona és clarament sexuat, el punt d’arribada és la plenitud humana personal, un punt d’arribada transgenèric, ni d’homes ni de dones”. Amb aquesta afirmació de Teresa Forcades, el paper del gènere en l’església i la subordinació de la dona canvia clarament d’òptica.

En aquest context, la crítica a la lògica patriarcal com a generadora de dicotomies en tots els àmbits de la vida i de relacions de superioritat-inferioritat, descobreix que en realitat són les simbiosis i interconnexions les que enriqueixen la vida. Per a Teresa Forcades la teologia feminista, així com altres teologies, és tractada com un subapartat mentre que en realitat, al seu entendre, tota la teologia o és feminista o no és teologia bona, tot i entenent el feminisme com la via perquè les relacions home-dona siguen igualitàries i no relacions de domini. Ivone Gebara afirma que “en aquest món canviant molta gent pensa que cal fixar punts estables on la doctrina no es canvia, però si abracem les doctrines alliberadores d’injustícies, els canvis deuen entrar a l’horitzó dels valors en tots els espais, inclús amb el risc d’ésser acusats d’antitradició. Acusació preferible a la de posicionar-se en una línia repressora de la justícia i de l’amor ètic...”

Dos dies intensos per a traure conclusions i línies de treball futur en un ambient de llibertat, germanor i normalització cultural i lingüística sense complexes. Un nou any per a preparar el XXII Fòrum.