LA RUTA DE SANT VICENT 2007
dins l’itinerari de la III Assemblea Ecumènica Europea

Com en les tres ocasions precedents, la Ruta ha estat organitzada per l'Oratori de Sant Felip Neri i ha comptat amb el patrocini de la Comissió Diocesana de Relacions Interconfessionals. L'itinerari començà a la “columna de la posada”, en l’església de Santa Mònica on, segons la tradició, van ser lligats Vicent i el bisbe Valer en arribar presos des de Saragossa. A continuació, la Ruta recorregué al llarg del matí les altres nou estacions fins arribar a l’antiga basílica sepulcral i Monestir de Sant Vicent de la Roqueta.

Durant els primers segles després de la seua mort, la tomba de sant Vicent havia esdevingut lloc de pelegrinatges per a tota la cristiandat, que venerava el jove diaca com a “gran màrtir”. Per altra banda, a la ciutat de València ha estat molt arrelat el costum de visitar en peregrinació els llocs de la passió del qui és patró de la ciutat, el dia de la seua festa.

Per això, l’any 2003, amb motiu de la celebració del XVIIé centenari de la mort del sant, ara tingut també com a patró dels torturats, el Centre Pare Tosca, amb la idea de reprendre la tradició dels pelegrinatges als llocs vicentins, va publicar un llibret titulat Ruta de sant Vicent, diaca, que serveix de guia per a recórrer les etapes del pelegrinatge.

El llibret, estructurat en deu estacions, narra la passió i mort de sant Vicent, segons un antic document del segle quart escrit amb propòsit devocional. En cada estació, després del fragment de la passió s’inclouen intercessions tretes de la litúrgia bizantina, col·lectes de diferents esglésies cristianes i càntics.

Així, des del gener de 2004 s’ha celebrat cada any un pelegrinatge comunitari pels voltants de la festa del sant. L’edició d’enguany ha comptat amb una participació ben nombrosa. Més d’un centenar de fidels de diverses confessions cristianes —ortodoxos, anglicans, luterans, reformats, catolicorromans de ritu llatí i de ritu grec— van anar sumant-se a la Ruta al llarg del seu recorregut. Mons. Salvador Jiménez, bisbe auxiliar de València, presidí el començament de la Ruta i ens acompanyà durant les primeres etapes. Val la pena destacar l’interés i devoció que mostraren els pelegrins —alguns d’ells vinguts expressament de llocs distants— a l’hora d’escoltar el relat de la passió i de participar activament en les pregàries i els cants.

La Ruta del 2007 ha estat especial per diverses raons. La diada de sant Vicent se celebra providencialment durant la Setmana de Pregària Universal per la Unitat dels Cristians. I és providencial perquè sant Vicent màrtir és un dels sants de l’Església indivisa dels primers temps. És, per tant, un patrimoni comú de totes les Esglésies cristianes. Un referent capaç d’aplegar tots els cristians perquè puguem caminar i pregar junts tot celebrant i donant gràcies pel seu heroic testimoniatge.

Però, a més, enguany la Ruta de Sant Vicent ha quedat inserida en el procés de la III Assemblea Ecumènica Europea (3AEE), que té com a lema "La llum del Crist il·lumina tothom. Esperança de renovació i unitat a Europa". La 3AEE ha sigut convocada conjuntament per la Conferència d'Esglésies Europees (KEK), que aplega més de 125 Esglésies ortodoxes, veterocatòliques, anglicanes i protestants, amb 40 organitzacions associades; i el Consell de les Conferències Episcopals d'Europa (CCEE), que abasta 34 conferències episcopals catòliques.

La 3AEE ha sigut configurada com a procés o peregrinació, amb quatre etapes: la primera ha tingut lloc a Roma (24 al 27 de gener de 2006), amb la presència del papa Benet XVI; la segona ha consistit en reunions de caràcter local que culminen en la Setmana de Pregària Universal per la Unitat dels Cristians de 2007; la tercera se celebrarà a Wittenberg-Ciutat de Luter (15 al 18 de febrer de 2007); la quarta i última tindrà lloc a Sibiu, Romania, del 4 al 8 de setembre de 2007. Es volen assumir així, per totes les comunitats cristianes, els dons propis de l'Església catòlica (Roma), de la Reforma (Wittenberg) i de l'Ortodòxia (Sibiu). És un camí que va de l'oest cap a l'est, en consonància amb la tradició litúrgica: ex Oriente lux. La llum de Jesucrist, sol que ve del cel (Lc 1, 78) per a il·luminar els hòmens i dones d'Europa i tots els éssers humans.

La segona etapa de l'Assemblea ha tingut com a objectiu fer créixer la renovació i la unitat de les Esglésies a nivell local mitjançant reunions de pregària i convivència, pelegrinatges i altres iniciatives. D'acord amb això, l'Oratori de Sant Felip Neri i la Comissió Diocesana de Relacions Interconfessionals van organitzar conjuntament uns altres actes complementaris a la Ruta, emmarcats també dins la Setmana de Pregària Universal per la Unitat dels Cristians 2007.

El divendres 19 de gener, el P. Fernando Rodríguez Garrapucho SCJ, professor de la Universidad Pontificia de Salamanca i membre del Comité organitzador de la 3AEE. pronuncià una conferència titulada "El pensamiento ecuménico de Benedicto XVI y la III Asamblea Ecuménica Europea" al Palau de Colomina. El conferenciant destacà l’alt grau de compromís de Benet XVI amb la causa de l’ecumenisme, que ha esdevingut una de les prioritats del seu pontificat. I destacà també el seu rigor a l’hora d’establir les bases sobre les que ha de recolzar el diàleg interconfessional. Un diàleg que ha d’estar fonamentat en la caritat i en la veritat. L’assistència va ser nombrosa, i comptàrem amb la presència de mons. Enric Benavent, bisbe auxiliar de València, que presidí l’acte.

La vesprada del dissabte 20 de gener es va celebrar una Pregària ecumènica interconfessional al Convent de Santa, gràcies a l’acollida de les germanes clarisses caputxines. La celebració va ser presidida pel Rvdm. Carlos López, bisbe de la IERE (Iglesia Española Reformada Episcopal - Comunió Anglicana), i altres deu pastors de diferents Esglésies cristianes. El lucernari, la proclamació de la Paraula, el cant, les oracions i el silenci compartits, la commemoració del baptisme comú, les súpliques d'intercessió i el ritu de la pau configuraren l’acte en el qual cristians diferents grups i en diferents llengües, visqueren la joia de poder pregar junts i tastar de bestreta la desitjada unitat. Una vegada més cal assenyalar la nombrosa assistència de fidels, a l’entorn del centenar.

Per últim, les entitats interconfessionals Centre Ecumènic Interconfessional de València (CEIV), Centre Ecumènic de Catalunya (CEC), Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT), Amistat Ecumènica Internacional (IEF) i Amistat Judeo-Cristiana, que al terme de la Ruta de Sant Vicent 2006 feren pública una Carta a les comunitats cristianes —la qual adaptava a les circumstàncies locals la Charta oecumenica europea de 2001—, tornaren a reunir-se a València el divendres 19 de gener en la Parròquia de Sant Ignasi de Loiola. Durant l’encontre es presentaren a la comunitat parroquial i van elaborar la Carta als germans i les germanes de l’Islam, que pretén afavorir el diàleg interreligiós entre cristians i musulmans, tan necessari a hores d’ara. Com l’any passat, la carta va ser llegida al terme de la Ruta.

Hi ha en l’Església una antiga tradició de pelegrinatges a llocs carregats d’història i significació. Són, sens dubte, ocasions que ens aprofiten per a unir-nos als germans en la fe i en la pregària, i que, a més, ens recorden que tots som pelegrins que anem de camí cap al Senyor sota el seu guiatge: que la nostra vida a la terra ha de ser un pelegrinatge espiritual. Tant de bo la Ruta de Sant Vicent continue consolidant-se en futures edicions i així sant Vicent màrtir esdevinga un punt d’encontre tant per als cristians valencians —tan necessitats de referents comunitaris— com per als cristians de les diferents Esglésies d'Europa que anhelen la unitat.

Salvador Albert i Móra
Centre Pare Tosca. Amics de l’Oratori