COL.LOCACIÓ
DEL PANEL CERÀMIC
"SANT FELIP NERI I LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ"
AL MERCAT D'ALGIRÓS (VALÈNCIA)
Per iniciativa de les dos
entitats felipones de la ciutat de València, l'Oratori Parvo de Sant
Felip Neri i el Centre Pare Tosca. Amics de l'Oratori, s'ha col.locat, en la
Plaça de Sant Felip Neri de la ciutat de València, sobre la façana
principal del Mercat d'Algirós, un panel ceràmic d'1,00 x 1,60
m., realitzat pel ceramista de Manises Miquel Rodrigo i Arnau.
El panel, sufragat íntegrament pels devots del sant, ha sigut beneït el passat dia 26 de maig, festa de sant Felip Neri, per mons. Rafael Sanus, bisbe auxiliar emèrit, amb assistència del regidor de Mercats de l'Ajuntament de València, D. José Luis Juan, la Presidenta del Mercat d'Algirós, Dª Juana Escribano, el Rector de la Parròquia de Sant Joan de la Ribera, D. Julio Badenes, i representants de les entitats religioses, falleres i culturals del barri.
El conjunt ceràmic seguix el patró de la Mare de Déu dels Lliris, patrona d'Alcoi, en el qual apareix la Immaculada Concepció amb sant Felip Neri, sobre una representació del carrascal de la Font Roja. El panel ceràmic, abans de ser inaugurat, estava cobert amb una creu roja damunt una tela blanca: la creu de sant Jordi —l'altre patró d'Alcoi—, però sobretot la creu de la Resurrecció, que en les antigues pintures porta Jesús victoriós eixint del sepulcre i que expressa magníficament el contingut pasqual de la fe cristiana: el roig de l'amor fins a la mort i el blanc de la vida immortal.
[EXPLICACIÓ DEL PANEL]
A sant Felip Neri (Florència 1515 - Roma 1595), anomenat "apòstol
de Roma" i "sant de l'alegria", fundador de l'Oratori, sovint
se'l representa agenollat davant la Mare de Déu, a qui amava filialment.
En este panel figura amb sotana i manteu, i amb el rosari en una mà,
mentres que l'altra reposa sobre el cor inflamat (als vint-i-nou anys, quan
es trobava en oració en les Catacumbes, l'Esperit Sant va penetrar de
manera sensible el seu cor i li'l va dilatar).
En la part superior esquerra hi ha representada la imatge de la Puríssima Concepció, misteri de la Mare de Déu particularment amat i defés pel poble valencià i, amb especial entusiasme, per l'Oratori de Sant Felip Neri de la nostra ciutat. En efecte, el Vble. P. Lluís Crespí de Borja (1607-1663), que havia establit l'Oratori de València en 1645 —el primer de la Península—, va ser nomenat pel rei Felip IV ambaixador especial per a defendre la causa de la Puríssima, que en aquells temps alguns posaven en qüestió, davant del papa Alexandre VII; com a fruit de les seues gestions, el romà pontífex firmava el 8-XII-1661 la butla o decret immaculista titulat Sollicitudo omnium Ecclesiarum, que va ser el precedent de la definició dogmàtica de 8-XII-1854, el 150 aniversari de la qual celebrem este Any de la Immaculada Concepció.
Set anys abans de la butla, el 1653, havia tingut lloc, en el carrascal de la Font Roja d'Alcoi, un fet prodigiós que testimonia clarament la relació de l'Oratori de València amb la Puríssima i que ha quedat representat en el panel. Un dels membres de la Congregació, el P. Bonaventura Guerau (1616-1666), alcoià, paborde de la Seu i catedràtic de la Universitat, havia anat a Xàtiva a predicar la festa de la Mare de Déu d'agost i es va sentir molt contrariat al vore uns pasquins que negaven la Puríssima Concepció. Retirat a Alcoi, va pujar amb altres preveres a la Font Roja. La matinada del 21-VIII-1653, després d'haver resat el rosari durant la nit, meditava aquella frase del Càntic dels càntics que l'Església aplica a Maria "Com lliri entre espines, així és la meua amiga entre les donzelles" (Ct 2, 2); un instant després, molt sorprés, va vore prop de la font un lliri blanc enmig d'un eriçó d'espines. Havent-lo arrancat, es va recordar d'aquella altra frase bíblica, "Eixirà una vara de la raïl de Jessé, i de la seua arrel creixerà una flor" (Is 11, 1). Passats uns moments, el rector de Confrides, que l'acompanyava, va trobar un altre lliri, també entre espines. I encara van quedar més admirats quan, en les cebetes o bulbs dels lliris veren, com dibuixada, la imatge de la Puríssima Concepció, la qual cosa semblava una confirmació celestial del misteri marià.
Conegut a València el decret immaculista de 1661, els fills de sant Felip Neri s'apressaren a fomentar més i més la devoció dels valencians a la Puríssima. Així, el zelosíssim P. Gaspar-Blai Arbuixech (1624-1670), que a Ontinyent va dissenyar les festes tal com hui encara se celebren (Els Angelets, l'Esguinaldo… el "bou amb corda") i promogué la remodelació de la imatge de "la Purissimeta" en plata massissa, a València féu col.locar un quadro de la Puríssima en el Paranimf de la Universitat, i en moltes esglésies de la diòcesi aconseguí que la Capella de la Comunió fóra dedicada a la Immaculada Concepció.
Per la seua banda, el ja citat P. Guerau va impulsar la construcció, en el mateix lloc on s'havien trobat els lliris, en la Font Roja, d'una ermita, a la qual per titulars la Puríssima Concepció i sant Felip Neri —la primera dedicada a este misteri de la Mare de Déu en les terres valencianes. En el dia aniversari de la seua inauguració, el 21-VIII-1664, es trobà un tercer lliri amb la imatge de la Puríssima.
És per això que, en el nostre panel, apareix la representació canònica de la Immaculada, segons els elements que trobem en els llibres del Gènesi (3, 15), del Càntic dels càntics (4, 7) i de l'Apocalipsi (12, 1): una dona jove i bella, vestida de sol, amb la lluna als peus, coronada per dotze estreles, que està xafant la serp enganyadora… Allò que la particularitza és que té dos lliris a una banda —els trobats en 1653— i un a l'altra —el que es va trobar en 1664; i tots tres ixen d'un eriçó o planta espinosa. Al fons de la imatge ceràmica resulta ben visible el carrascal amb la font i l'antiga ermita.