Les
oracions del cristià
Des del començament de l’Església,
els cristians han dit aquesta invocació.
En
el nom del Pare,+
i
del Fill,
i
de l’Esperit Sant.
Amén.
Pel
senyal de la santa Creu,
dels
nostres enemics
allibereu-nos,
Senyor, Déu nostre.
En
el nom del Pare, del Fill i de
l’Esperit
Sant.
Amén
Quan els deixebles de Jesús li van pregun-tar
com havien de pregar, ell els va ensen-yar
aquesta pregària. Es troba a l’evange-li
de Mateu (6,9-13) i, més breu, al de
Lluc (11,2-4)
Pare
nostre, que esteu en el cel:
Siga
santificat el vostre nom.
Vinga
a nosaltres el vostre regne.
Faça’s
la vostra voluntat,
així
a la terra com es fa en el cel.
El
nostre pa de cada dia,
doneu-nos,
Senyor, el dia de hui.
I
perdoneu les nostres culpes,
així
com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I
no permeteu que nosaltres caiguem a
la temptació,
ans
allibereu-nos de qualsevol mal.
Amén.
Aquesta pregària recull, a la primera
part, les paraules que van adreçar a
Maria l’àngel Gabriel i la seua cosina
Elisabet (Lluc 1,28 i 1,42)
Déu
vos salve, Maria, plena de gràcia;
el
Senyor és amb vós.
Beneïda
sou vós entre totes les dones,
i
beneït és el fruit del vostre ventre:
Jesús.
Santa
Maria, Mare de Déu, pregueu
per
nosaltres pecadors,
ara
i en l’hora de la nostra mort.
Amén.
Aquestes paraules de lloança són pre-sents,
des de molt antic,
en la pregària de l’Església
Glòria
al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
Com
era al principi, ara i sempre,
i
pels segles dels segles.
ACTE DE FE, D’ESPERANÇA I DE CARITAT
Jo
crec en vós, Déu meu,
creador
de tot i Pare de tots els homes.
Jo
espere en vós,
i
pose en vós tota la meua confiança.
Jo
us estime,
amb tot el
meu cor, amb tot el pensament,
amb
totes les forces, per damunt de
totes
les coses.
Jesús,
estic content per moltes coses,
i
us done gràcies per totes les coses
bones
que m’heu donat.
I us done gràcies també
perquè
vós sou sempre al meu costat
com
un amic que no falla mai.
Gràcies,
Jesús.
Jesús,
us done gràcies
pel
dia que comença.
Jesús,
estigueu sempre amb mi,
en
totes les coses que faça.
Jesús,
ensenyeu-me a estimar tothom
tal
com vós m’estimeu.
Jesús, ara que
el dia s’acaba
i ja s’acosta la nit,
us done gràcies per les alegries que he
tingut hui
i us demane perdó
per les vegades que he fet algun mal
als altres.
Vetlleu per mi aquesta nit,
vetlleu per tots els de casa,
i ensenyeu-me a estimar-vos més.
1.- Déu i Pare
omnipotent
amb sa divina paraula
beneixca
aquesta taula
i a tots
nosaltres també.
2.- Beneïu, Senyor,
la taula que hem
parat i hem
proveït a la mesura
vostra, i
com un invisible convidat,
no us aparteu,
Senyor, de vora
nostra.
3.- Beneïu-nos,
Senyor,
beneïu l’aliment
que ara anem a
menjar i
procureu el pa a aquells
que pas sen
fam.
Pregària treta del Ritual de la Penitència
Jesús, Senyor,
vós que obríeu
els ulls als cecs,
i curàveu
els malalts,
vós que vau
absoldre la dona pecadora
i vau refermar
Pere en el vostre amor
després del
seu pecat,
escolteu
la meua pregària:
perdoneu
tots els meus pecats,
renoveu-me
en el vostre amor,
i feu-me
viure ben unit a
la comunitat
dels germans,
perquè puga
anunciar als homes la vostra
salvació.
És una de les pregàries per demanar
perdó que es poden dir al començament
de la missa
Jo confesse a Déu
totpoderós,
i a vosaltres
germans,
que he pecat,
per culpa meua,
de pensament,
paraula, obra i omissió.
Per això
demane a la Verge Maria,
Mare de Déu,
als àngels i als sants,
i a vosaltres,
germans,
que pregueu
per mi a Déu, nostre
Senyor.
HIMNE DE LLOANÇA A DÉU: GLÒRIA A DÉU
Himne molt antic que diem molts diumenges
al començament de la missa
Glòria a Déu a
dalt del cel,
i a la terra pau als homes que
estima el
Senyor.
Us alabem,
us beneïm, us adorem,
us glorifiquem,
us donem
gràcies, per la vostra
immensa glòria,
Senyor Déu,
Rei celestial,
Déu Pare
omnipotent.
Senyor, Fill
unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu,
Anyell de Déu,
Fill del
Pare;
vós que lleveu
el pecat del món,
tingueu pietat
de nosaltres;
vós que lleveu
el pecat del món,
acolliu la
nostra súplica;
vós que seieu
a la dreta del Pare,
tingueu pietat
de nosaltres.
Perquè vós
sou l’únic Sant, vós l’únic
Senyor, vós
l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit
Sant,
en la glòria
de Déu Pare.
Amén.
L’evangeli de Lluc (1,46-55) recull
aquestes paraules entusiasmades de
Maria, que lloa Déu pel seu amor.
La meua ànima magnifica
el Senyor, i
el meu esperit
celebra Déu que em
salva, perquè
ha mirat la petitesa
de la seua
serventa.
Des d’ara
totes les generacions em
diran benaurada,
perquè el Totpoderós
obra en mi
meravelles.
El seu nom
és sant,
i l’amor
que té als qui creuen en ell
s’estén de
generació en generació.
Les obres
del seu braç són potents,
dispersa
els hòmens de cor altiu,
derroca els
poderosos del soli
i exalça
els humils.
Ompli de
bens els pobres,
i els rics
se’n tornen sense res.
Ha protegit
Israel, el seu servent,
com ho havia
promés als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seua
descendència per sempre.
PROFESSIÓ DE FE: CREDO
(Forma curta)
Crec en un sol
Déu, Pare totpoderós,
creador del
cel i de la terra.
I en Jesucrist,
únic Fill seu
i Senyor
nostre;
el qual fou
concebut per obra de
l’Esperit
Sant,
nasqué de
Maria Verge;
patí sota
el poder de Ponç Pilat,
fou crucificat,
mort i sepultat;
davallà als
inferns,
ressuscità
el tercer dia d’entre els
morts; se’n
pujà al cel,
seu a la
dreta de Déu, Pare totpoderós;
i d’allí
ha de venir a judicar els vius i
els morts.
Crec en l’Esperit
Sant;
la santa
Mare Església catòlica;
la comunió
dels sants;
la remissió
dels pecats;
la resurrecció
de la carn;
la vida perdurable.
Amén.
PROFESSIÓ DE FE: CREDO
(Forma llarga)
Resum llarg de la fe cristiana, que prové
dels primers segles de l’Església, i que
diem a la missa.
Crec en un sol
Déu, Pare totpoderós,
creador del
cel i de la terra, de totes
les coses
visibles i invisibles.
I en un sol
Senyor, Jesucrist,
Fill unigènit
de Déu,
nascut del
pare abans de tots els segles.
Déu nascut
de Déu, Llum resplendor
de la Llum,
Déu vertader
nascut de Déu vertader,
engendrat,
no creat,
de la mateixa
naturalesa del Pare:
per ell tota
cosa fou creada.
El qual per
nosaltres, els homes,
i per la
nostra salvació,
davallà del
cel.
I, per obra
de l’Esperit Sant,
s’encarnà
de la Verge Maria,
i es féu
home.
Crucificat
després per nosaltres
sota el poder
de Ponç Pilat;
patí i fou
sepultat,
i ressuscità
el tercer dia,
com deien
ja les Escriptures,
i se’n puja
al cel,
on seu a
la dreta del Pare.
I tornarà
gloriós,
a jutjar
els vius i els morts,
i el seu
regnat no tindrà fi.
Crec en l’Esperit
Sant,
que és Senyor
i infon la vida,
que procedeix
del Pare i del Fill.
I juntament
amb el Pare i el Fill
és adorat
i glorificat;
que parla
per boca dels profetes.
I en una
sola Església,
santa, catòlica
i apostòlica.
Professe
que hi ha un sol baptisme
per perdonar
el pecat.
I espere
la resurrecció dels morts,
i la vida
de la glòria.
Amén.
Invocació tradicional a la Mare de Déu.
Déu
us salve, Reina i Mare de misericòrdia,
vida, dolcesa
i esperança
nostra, Déu
us salve.
A Vós cridem
els desterrats fills d’Eva;
a Vós sospirem,
gemint i plorant
en aquesta
vall de llàgrimes.
Ara, doncs,
Senyora, advocada nostra,
aquests ulls
vostres,
tan misericordiosos,
gireu-los
envers nosaltres.
I després
d’aquest exili
mostreu-nos
Jesús,
fruit beneït
del vostre ventre.
clementíssima,
oh piadosa,
dolça Verge
Maria!
Reina del cel,
alegreu-vos, al·leluia
perquè aquell
que meresquéreu portar,
al·leluia,
ha ressuscitat
tal com digué, al·leluia.
Pregueu Déu
per nosaltres, al·leluia.
V.- Alegreu-vos,
Verge Maria, al·leluia
R.- Perquè
realment el Senyor ha res-suscitat,
al·leluia.
Preguem:
Oh Déu, vós
ompliu el món d’alegria
amb la resurrecció
del vostre Fill,
Jesucrist,
nostre Senyor.
Per la intercessió
de la seua Mare, la
Verge Maria,
concediu-nos
d’assolir el goig de la
vida eterna.
Per Crist Senyor
Nostre.
Invocació tradicional a la Mare de Déu.
V.- L’àngel del Senyor anuncià a
Maria.
R.- I ella
concebé per obra de l’Esperit
Sant
Déu vos salve,
Maria...
V.- Sóc l’esclava
del Senyor
R.- Que es
complisquen en mi les
teues paraules.
Déu vos salve,
Maria...
V.- El qui
és la paraula es va fer home.
R.- I va
habitar entre nosaltres.
Déu vos salve,
Maria...
V.- Pregueu
per nosaltres, Santa Mare
de Déu.
R.- Perquè
siguem dignes de les pro-meses
de Crist.
Preguem:
Infoneu,
Senyor, la vostra gràcia en
els nostres
cors.
I feu que
els qui, per l’anunci
de l’àngel,
hem conegut
l’encarnació de Jesucrist
el vostre
Fill,
siguem conduïts
per la seua passió i la
seua creu
a la glòria
de la resurrecció Per Crist
Senyor nostre.
Amén.
CÀNTIC DE SIMEÓ: NUNC DIMITIIS
Ara, Senyor,
deixeu que
el vostre servent
se’n vaja
en pau,
com li havíeu
promés.
Els meus
ulls han vist el Salvador
que preparàveu
per presentar-lo a tots
els pobles:
llum que
es revele a les nacions,
glòria d’Israel,
el vostre poble.
CÀNTIC DE ZACARIES: BENEDICTUS
Beneït siga el
Senyor, Déu d’Israel,
ha visitat el seu poble i l’ha redimit.
Fa que s’aixeque un salvador poderós
a la casa
de David el seu servent,
com ho havia
anunciat de temps antic,
per boca
dels seus sant profetes.
Així ens
salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans
dels qui ens volen mal,
mogut per
l’amor que el fa fidel
als nostres
pares,
i pel record
de l’aliança santa,
que jurà
al nostre pare Abraham,
prometent
concedir-nos que, sense por,
lliures dels
enemics, li donem culte
amb santedat
i justícia tota la vida.
I a tu infant,
et diran profeta de
l’Altíssim,
perquè aniràs
al davant del Senyor
a preparar
els seus camins,
Faràs saber
al poble que li ve
la salvació,
el perdó
dels seus pecats,
per l’amor
entranyable del nostre Déu.
Perquè ens
estima, ens visitarà un Sol
que ve del
cel,
per il·luminar
els qui viuen a la fosca,
a les ombres
de la mort,
i guiar els
nostres passos pels camins
de pau.
V.- Veniu, Esperit
Sant,
ompliu el
cor dels vostres fidels
i enceneu
la flama del vostre amor.
Envieu el
vostre Esperit i renaixerà
la creació.
R.- I renovareu
la vida sobre la terra.
Preguem.
Oh Déu, Vós
heu instruït els cors dels fidels
amb la llum
de l’Esperit Sant.
Concediu-nos
de comprendre
la saviesa
segons el mateix Esperit,
i de comptar
sempre amb el seu consol.
Per Crist
Senyor Nostre. Amén.
EL MISSATGE DE FELICITAT DE JESÚS: LES BENAURANCES
Són frases que formen part de l’anomenat
“sermó de la muntanya” que apareix a
l’evangeli de Mateu al capítol 5 i
següents.
Feliços els pobres
en l’esperit:
el Regne
del cel és per a ells.
Feliços els
qui estan de dol:
vindrà el
dia que seran consolats.
Feliços els
humils: són ells els qui
posseiran
el país.
Feliços els
qui tenen fam i set de ser
justos: vindrà
el dia que seran saciats.
Feliços els
compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els
nets de cor: són ells els
qui veuran
Déu.
Feliços els
qui treballen per la pau:
Déu els reconeixerà
com a fills.
Feliços els
perseguits pel fet de ser justos:
el Regne
del cel és per a ells.
Tornar
al llistat d'oracions
1.- “Jo sóc el
camí, la veritat i la vida:
ningú no
va al Pare sinó per mi” (Jn 14,6).
2.- “Jo sóc
el bon pastor. El bon pastor
dóna la vida
per les ovelles” (Jn10,11).
3.- “Jo sóc
el cep, vosaltres les sarments.
Qui resta
en mi i jo en ell,
dóna molt
de fruit. Perquè sense mi no
podeu fer
res” (Jn 15,5).
4.- “Jo sóc
el pa viu baixat del cel: qui
menge d’aquest
pa viurà per sempre. I
el pa que
jo donaré és la meua carn,
perquè done
vida al món” (Jn 6,51).
5.- “Estima
el Senyor, el teu Déu, amb
tot el cor,
amb tota l’ànima, amb tot el
pensament,
amb totes les forces.
Aquest és
el manament més gran i el
primer de
tots. El segon és molt semblant:
Estima als
altres com a tu
mateix. Tots
els manaments escrits en
els llibres
de la Llei i dels profetes
vénen d’aquests
dos” (Mt 22, 37-40).
6.- “Un manament
nou vos done, que
us estimeu
els uns als altres; tal com jo
vos he estimat,
estimeu-vos també
vosaltres.
En això coneixeran que sou
deixebles
meus, si vos teniu amor els
uns als altres”
(Jn 13, 34-35).
7.- “No judiqueu,
i Déu no us judicarà.
No condemneu,
i Déu no us condemnarà.
Perdoneu,
i Déu us perdonarà.
Doneu, i
Déu us donarà” (Lc 6,37-38).
8.- “Demaneu,
i Déu us donarà; busqueu,
i trobareu;
truqueu, i Déu us
obrirà” (Lc
11,9)
9.- “Vosaltres
sou la llum del món. La
vostra llum ha de resplendir davant la
gent perquè,
en veure el bé que heu
obrat, glorifiquen
el vostre Pare del
cel” (Mt
5, 14-16).
10.- “Vés,
ven tot el que tens i dóna-ho
als pobres,
i així Déu serà la teua
riquesa;
després, vine i segueix-me”
(Mc 10,21).
11.- “Amb
el Regne de Déu passa com
amb un tresor
amagat en un camp.
L’home que
el troba el deixa amagat i,
content de
la troballa, se’n va, ven tot
el que té
i compra aquell camp” (Mt 13,44).
12.- “El Fill de l’home no ha vingut a
ser servit,
sinó a servir i a donar la
vida per
tots els homes” (Mt 20,28).
13.- “No
m’heu escollit vosaltres a mi.
Sóc jo, qui
us ha escollit a vosaltres, i
us he destinat
perquè us poseu en camí
i doneu fruit,
i un fruit que dure” (Jn 15,16).
14.- “On
n’hi ha dos o tres de reunits
en el meu
nom, allà sóc jo enmig
d’ells” (Mt
18,20).
15.- “Jo
seré amb vosaltres cada dia,
fins a la
fi del món” (Mt 28,20).
(Les citacions
dels evangelis tenen el
següent significat:
Mt: Mateu / Mc:
Marc / Lc:
Lluc / Jn: Joan)
1.-Baptisme.
2.-Confirmació.
3.-Penitència.
4.-Eucaristia.
5.-Unció
dels malalts.
6.-Orde sacerdotal.
7.-Matrimoni.
ELS MANAMENTS DE LA LLEI DE DÉU
Els deu manaments que nosaltres conei-xem
són una adaptació dels que Déu
entregà a Moisès al Sinaí (vegeu Èxode
20,1-21 i Deuteronomi 5, 1-22). Jesús
els resumí en dos (Mateu 22, 35-40)
El primer,
estimaràs Déu sobre totes les coses.
El segon, no prendràs el nom de Déu en va.
El tercer, santificaràs les festes.
El quart, honraràs pare i mare.
El cinquè, no mataràs.
El sisè, no faràs accions impures.
El setè, no robaràs.
El vuitè, no diràs falsos testimonis ni mentiràs.
El novè, no consentiràs desigs impurs.
El desè,
no desitjaràs els béns del
pròxim.
Aquests deu
manaments es resumeixen en
dos: estimar Déu sobre totes les coses,
i estimar els altres com a tu mateix.
El diumenge és
la festa de cada setmana.
És el dia que tots els cristians ens
reunim per l’Eucaristia, per la missa.
Allà escoltem la Paraula de Jesús
i ens alimentem amb el pa que
és el seu Cos.
1.-Diumenge
de Rams. Jesús entra a
Jerusalem i és aclamat pels infants i tota
la gent. I comença el seu camí cap
a la creu.
2.-Dijous Sant. Jesús, el dia abans de la
seua mort, fa l’últim sopar amb els seus
deixebles, i els dóna l’Eucaristia i el
manament de l’amor.
3.-Divendres Sant. És el dia de la passió i
la mort de Jesús. Per amor, ell entrega
la seua vida. Nosaltres contemplem la
seua creu amb fe i agraïment.
4.-Dissabte Sant. És el dia del silenci, perquè
Jesús és al sepulcre. És
el dia de l’esperança, perquè creiem que
ressuscitarà.
5.-Pasqua. La Vetlla Pasqual, la Nit de Pasqua,
és la festa més important de l’any, per a nosaltres els cristians. Perquè celebrem
que Jesús ha ressuscitat i viu per sempre per donar-nos amor i vida.
6.-Pentecosta.
Amb la Pasqua comencem cada
any cinquanta dies en honor de Jesús ressuscitat, que s’acaben el diumenge de
Pentecosta, que és el dia en què celebrem que Jesús ens ha donat el seu Esperit
Sant.
7.-Quaresma.
Són els quaranta dies que
ens preparen per a la Setmana Santa
i la Pasqua. Són dies en què ens esforcem
en convertir-nos, a ser més cristians,
en viure més tal com Jesús va viure.
1.-Nadal. Jesús neix a Betlem: Déu es fa home com nosaltres, Déu ve a viure la nostra mateixa vida. Això és el que celebrem cada any, amb molta alegria, el 25 de desembre.
2.-Epifania.
Jesús és adorat pels reis, uns personatges vinguts de països llunyans. I és
que Jesús ve per ser llum per
a tots els homes de tot arreu. Ho celebrem el 6 de gener.
3.-Advent.
Són les quatre setmanes que
ens preparen per al Nadal. Són dies
per esperar la vinguda del Senyor i
preparar els seus camins.
Festa de Santa
Maria, Mare de Déu: 1 de gener
Festa de sant Josep: 19 de març
Festa de sant Jordi: 23 d’abril
Festa de sant Vicent Ferrer: dilluns següent al segon diumenge de Pasqua
Festa de la Mare de Déu dels Desemparats: segon diumenge de maig
Festa de sant Joan Baptista: 24 de juny
Festa de sant Pere i sant Pau: 29 de juny
Festa de sant Jaume: 25 de juliol
Festa de l’Assumpció de la Mare de Déu: 15 d’agost
Festa de sant Francesc d’Asís: 4 d’octubre
Festa de la dedicació de la Seu: 9 d’octubre
Festa de tots sants: 1 de novembre
Festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu: 8 de desembre
“Credo del Poble de Déu” proclamat pel papa Pau VI el 30 de juny de 1968 a Roma, amb motiu del 1900 aniversari del martiri dels apòstols Pere i Pau
Creiem en un sol Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, Creador de les coses visibles —com és aquest món en què passem la nostra breu vida— i de les coses invisibles —com són els esperits purs, que anomenem també àngels— i també Creador, en cada home, de l'ànima espiritual i immortal.
Creiem que aquest Déu únic és tan absolutament un en la seua santíssima essència com en totes les seues altres perfeccions: en la seua omnipotència, en la seua ciència infinita, en la seua providència, en la seua voluntat i caritat. Ell és el que és, com ell mateix va revelar a Moisés, ell és Amor, com ens va ensenyar l'apòstol Joan de tal manera que aquestos dos noms, Ser i Amor, expressen inefablement la mateixa divina essència d'aquell que va voler manifestar-se a si mateix a nosaltres i que, habitant la llum inaccessible , està en si mateix sobre tot nom i sobre totes les coses i intel·ligències creades. Només Déu pot atorgar-nos un coneixement recte i ple de si mateix, revelant-se a si mateix com a Pare, Fill i Esperit Sant, de la vida eterna del qual estem cridats per la gràcia a participar, ací, a la terra, en la foscor de la fe, i després de la mort, en la llum sempiterna. Els vincles mutus que constitueixen les tres persones des de tota l'eternitat, cada una de les quals és l'únic i mateix Ser diví, són la vida íntima i feliç del Déu santíssim, la qual supera infinitament tot allò que nosaltres podem entendre de mode humà.
No obstant això, donem gràcies a la divina bondat que tantíssims creients puguen testificar amb nosaltres davant dels hòmens la unitat de Déu, encara que no coneguen el misteri de la Santíssima Trinitat.
Creiem, doncs, en Déu, que en tota l'eternitat engendra al Fill; creiem en el Fill, Verb de Déu, que és engendrat des de l'eternitat; creiem en l'Esperit Sant, persona increada, que procedeix del Pare i del Fill com a Amor sempitern d'ells. Així, en les tres persones divines, que són eternes entre si i iguals entre si, la vida i la felicitat del Déu enterament un abunden en gran manera i es consumen amb excel·lència summa i glòria pròpia de l'essència increada; i sempre cal venerar la unitat en la trinitat i la trinitat en la unitat.
Creiem en el nostre Senyor Jesucrist, el Fill de Déu. Ell és el Verb etern, nascut del Pare abans de tots els segles i consubstancial al Pare, o homoousios to Patri; per qui han sigut fetes totes les coses. I es va encarnar per obra de l'Esperit Sant, de Maria la Mare de Déu, i es va fer home: igual, per tant, al Pare segons la divinitat, menor que el Pare segons la humanitat, completament u, no per confusió (que no pot fer-se) de la substància, sinó per unitat de la persona.
Ell mateix va habitar entre nosaltres ple de gràcia i de veritat. Va anunciar i va fundar el regne de Déu, manifestant-nos en si mateix al Pare. Ens va donar el seu manament nou què ens estimàrem els uns als altres com ell ens va estimar. Ens va ensenyar el camí de les benaurances evangèliques, a saber: ser pobres en esperit i mansos, tolerar els dolors amb paciència, tindre set de justícia, ser misericordiosos, nets de cor, pacífics, patir persecució per la justícia. Va patir sota Ponç Pilat; Anyell de Déu, que porta els pecats del món, va morir per nosaltres clavat a la creu, portant-nos la salvació amb la sang de la redempció. Va ser sepultat, i va ressuscitar pel seu propi poder al tercer dia, elevant-nos per la seua resurrecció a la participació de la vida divina, que és la gràcia. Va pujar al cel, des d'on ha de vindre de nou, llavors amb glòria, per a jutjar als vius i als morts, a cada un segons els propis mèrits: els que hagen respost a l'amor i a la pietat de Déu aniran a la vida eterna, però els que els hagen rebutjat fins al final seran destinats al foc que mai cessarà. I el seu regne no tindrà fi.
Creiem en l'Esperit Sant, Senyor i vivificador que, amb el Pare i el Fill, és juntament adorat i glorificat. Que va parlar pels profetes; ens va ser enviat per Crist després de la seua resurrecció i ascensió al Pare; il·lumina, vivifica, protegeix i regeix l'Església, els membres de la qual purifica sempre que no rebutgen la gràcia. La seua acció, que penetra l'íntim de l'ànima, fa apte a l'home per respondre a aquell precepte de Crist: sigueu perfectes com també és perfecte el vostre Pare del cel.
Creiem que la Benaurada Maria, que va romandre sempre Mare de Déu, va ser la Mare del Verb encarnat, Déu i Salvador el nostre, Jesucrist i que ella, pel seu singular elecció, en atenció als mèrits del seu Fill redimida de mode més sublim, va ser preservada immune de tota taca de culpa original i que supera àmpliament en el do de la gràcia a totes les altres criatures.
Lligada per un vincle estret i indissoluble al misteri de l'encarnació i de la redempció, la Beatíssima Mare de Déu, Inmaculada, acabat el curs de la seua vida terrestre, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial, i feta semblant al seu Fill, que va ressuscitar dels morts, va rebre anticipadament la sort de tots els justos; creiem que la Santíssima Mare de Déu, nova Eva, Mare de l'Església, continua en el cel exercitant el seu ofici matern respecte als membres de Crist, pel que contribueix per a engendrar i augmentar la vida divina en cada una de les ànimes dels hòmens redimits.
Creiem que tots van pecar en Adam; la qual cosa significa que la culpa original comesa per ell va fer que la naturalesa, comú a tots els hòmens, caiguera en un estat tal en què patira les conseqüències d'aquella culpa. Aquest estat ja no és aquell en què la naturalesa humana es trobava al principi en els nostres primers pares, ja que estaven constituïts en santedat i justícia, i en el que l'home estava exempt del mal i de la mort. Així, doncs, aquesta naturalesa humana, caiguda d'aquesta manera, destituïda del do de la gràcia de què abans estava adornada, ferida en les seues mateixes forces naturals i sotmesa a l'imperi de la mort, és donada a tots els hòmens; per tant, en aquest sentit, tot home naix en pecat. Mantenim, doncs, seguint el concili de Trent, que el pecat original es transmet, juntament amb la naturalesa humana, per propagació, no per imitació, i que es troba com a propi en cada u.
Creiem que el nostre Senyor Jesucrist ens va redimir, pel sacrifici de la creu, del pecat original i de tots els pecats personals comesos per cadascú de nosaltres, de manera que, segons l'afirmació de l'Apòstol: on va abundar el pecat va sobreabundar la gràcia.
Creiem un sol baptisme instituït pel nostre Senyor Jesucrist per al perdó dels pecats. El baptisme cal conferir-lo també als xiquets, que encara no han pogut cometre per si mateixos cap pecat, de manera que, privats de la gràcia sobrenatural en el naixement nasquen de nou, de l'aigua i de l'Esperit Sant, a la vida divina en Crist Jesús.
Creiem en l'Església una, santa, catòlica i apostòlica, edificada per Jesucrist sobre la pedra, que és Pere. Ella és el Cos místic de Crist, societat visible, equipada d'òrgans jeràrquics, i, al mateix temps, comunitat espiritual; Església terrestre, Poble de Déu peregrinant ací en la terra i Església enriquida per béns celests, germen i començament del regne de Déu, pel que l'obra i els patiments de la redempció es continuen a través de la història humana, i que amb totes les forces anhela la consumació perfecta, que ha de ser aconseguida després de la fi dels temps en la glòria celestial. Durant el transcurs dels temps el Senyor Jesús forma a la seua Església per mitjà dels sagraments, que brollen de la seua plenitud. Perquè l'Església fa per ells que els seus membres participen del misteri de la mort i la resurrecció de Jesucrist, per la gràcia de l'Esperit Sant, que la vivifica i la mou. És, per tant, santa, encara que comprenga en el seu si pecadors, perquè ella no gaudeix d'una altra vida que de la vida de la gràcia; els seus membres, certament, si s'alimenten d'aquesta vida, se santifiquen; si s'aparten d'ella, contrauen pecats i taques de l'ànima que impedeixen que la seua santedat es difonga radiant. Per això l'Església s'afligeix i fa penitència per aquells pecats, sobre els quals té el poder d'alliberar els seus fills per la sang de Crist i el do de l'Esperit Sant.
Hereva de les divines promeses i filla d'Abraham segons l'Esperit, per mitjà d'aquell Israel, els llibres sagrats del qual conserva amb amor i els patriarques i profetes del qual venera amb pietat; edificada sobre el fonament dels apòstols, i transmissora fidel de la seua paraula, sempre viva, i dels seus poders de pastors en el Successor de Pere i en els bisbes que guarden comunió amb ell; gaudint de la perpètua assistència de l'Esperit Sant, pertoca a l'Església la missió de conservar, ensenyar, explicar i difondre aquella veritat que, esbossada fins a cert punt pels profetes, Déu va revelar als hòmens plenament per mitjà del Senyor Jesús. Nosaltres creiem totes aquelles coses que es contenen en la paraula de Déu escrita o transmesa i són proposades per l'Església, siga amb judici solemne, o siga amb el magisteri ordinari i universal, per a ser cregudes com a divinament revelades. Nosaltres creiem en aquella infal·libilitat de què gaudeix el Successor de Pere quan parla ex cathedra i que resideix també en el Cos dels bisbes quan exerceix amb el mateix el suprem magisteri.
Nosaltres creiem que l'Església, que Crist va fundar i per la que va pregar, és veritablement una per la fe i el culte i el vincle de la comunió jeràrquica. L'abundantíssima varietat de ritus litúrgics en el si d'aquesta Església o la diferència legítima de patrimoni teològic i espiritual i de disciplina peculiars no sols no fan cap mal a la seua unitat, sinó que més aïna la manifesten.
Nosaltres també, reconeixent d'una banda que fóra de l'estructura de l'Església de Crist es troben molts elements de santificació i veritat, que com a dons propis de la mateixa Església espenten a la unitat catòlica i creient, d'altra banda, en l'acció de l'Esperit Sant, que suscita en tots els deixebles de Crist el desig d'aquesta unitat esperem que els cristians que no gaudeixen encara de la plena comunió de l'única Església s'unisquen finalment en un sol ramat amb un sol Pastor.
Nosaltres creiem que l'Església és necessària per a la salvació. Perquè només Crist és el Mediador i el camí de la salvació que, en el seu Cos, que és l'Església, se'ns fa present. Però el propòsit diví de salvació abasta tots els hòmens: i aquells que, ignorant sense culpa l'Evangeli de Crist i la seua Església, busquen, malgrat això, Déu amb cor sincer i s'esforcen, davall l'influx de la gràcia, per complir amb obres la seua voluntat, coneguda pel dictamen de la consciència, ells també, en un nombre certament que només Déu coneix, poden aconseguir la salvació eterna.
Nosaltres creiem que la missa que és celebrada pel sacerdot representant la persona de Crist, en virtut de la potestat rebuda pel sagrament de l'orde, i que és oferida per ell en nom de Crist i dels membres del seu Cos místic, és realment el sacrifici del Calvari, que es fa sacramentalment present en els nostres altars. Nosaltres creiem que, com el pa i el vi consagrats pel Senyor en l'Última Cena es van convertir en el seu cos i la seua sang, que de seguida serien oferits per nosaltres en la creu, així també el pa i el vi consagrats pel sacerdot es converteixen en el cos i la sang de Crist, regnant gloriosament en el cel; i creiem que la presència misteriosa del Senyor davall l'aparença d'aquelles coses, que continuen apareixent als nostres sentits de la mateixa manera que abans, és verdadera, real i substancial.
En aquest sagrament, Crist no pot fer-se present d'una altra manera que per la conversió de tota la substància del pa en el seu cos i la conversió de tota la substància del vi en la seua sang, romanent només íntegres les propietats del pa i del vi, que percebem amb els nostres sentits. La qual conversió misteriosa és anomenada per la Santa Església, de manera apropiada, transubstanciació. Qualsevol interpretació de teòlegs que busca alguna intel·ligència d'aquest misteri, perquè concorde amb la fe catòlica, ha de posar fora de perill que, en la mateixa naturalesa de les coses, independentment del nostre esperit, el pa i el vi, realitzada la consagració, han deixat d'existir, de manera que, l'adorable cos i sang de Crist, després d'ella, estan verdaderament presents davant de nosaltres davall les espècies sacramentals del pa i del vi, com el mateix Senyor va voler, per a donar-s'hi ens en aliment i unir-nos en la unitat del seu Cos místic.
L'única i indivisible existència de Crist, el Senyor gloriós en els cels, no es multiplica, però pel sagrament es fa present en els nombrosos llocs de l'orbe de la terra on es realitza el sacrifici eucarístic. La mateixa existència, després de celebrat el sacrifici, roman present en el Santíssim Sagrament, el qual, en el tabernacle de l'altar, és com el cor viu dels nostres temples. Per la qual cosa estem obligats, per obligació certament suavíssima, a honrar i adorar en l'Hòstia Santa que els nostres ulls veuen, al mateix Verb encarnat que ells no poden veure, i que, no obstant això, s'ha fet present davant de nosaltres sense haver deixat els cels.
Confessem igualment que el regne de Déu, que ha tingut en l'Església de Crist els seus començaments ací en la terra, no és d'aquest món, la figura de la qual passa, i també que els seus creixements propis no poden jutjar-se idèntics al progrés de la cultura de la humanitat o de les ciències o de les arts tècniques, sinó que consisteix en el fet que es coneguen cada vegada més profundament les riqueses insondables de Crist, que es pose cada vegada amb major constància l'esperança en els béns eterns, que cada vegada més ardentment es responga a l'amor de Déu; finalment, que la gràcia i la santedat es difonguen cada vegada més abundantment entre els hòmens. Però amb el mateix amor és impulsada l'Església per a interessar-se contínuament també pel verdader bé temporal dels hòmens. Perquè, mentres no cessa d'amonestar a tots els seus fills que no tenen ací en la terra ciutat permanent, els estimula també, a cada un segons la seua condició de vida i els seus recursos, que fomenten el desenvolupament de la pròpia ciutat humana, promoguen la justícia, la pau i la concòrdia fraterna entre els hòmens i presten ajuda als seus germans, sobretot als més pobres i als més infeliços. Per la qual cosa, la gran sol·licitud amb què l'Església, Esposa de Crist, segueix de prop les necessitats dels hòmens, és a dir, les seues alegries i esperances, dolors i treballs, no és una altra cosa sinó el desig que la impel·lix vehementment a estar present a ells, certament amb la voluntat d'il·luminar als hòmens amb la llum de Crist, i de congregar i unir a tots en aquell que és el seu únic Salvador. Però mai ha d'interpretar-se aquesta sol·licitud com si l'Església s'acomodara a les coses d'aquest món o es refredara l'ardor amb què ella espera al seu Senyor i el regne etern.
Creiem en la vida eterna. Creiem que les ànimes de tots aquells que moren en la gràcia de Crist —tant les que encara han de ser purificades amb el foc del purgatori com les que són rebudes per Jesús en el paradís de seguida que se separen del cos, com el Bon Lladre— constitueixen el Poble de Déu després de la mort, la qual serà destruïda totalment el dia de la resurrecció, en el que aquestes ànimes s'uniran amb els seus cossos.
Creiem que la multitud d'aquelles ànimes que amb Jesús i María es congreguen en el paradís, forma l'Església celestial, on, gaudint de la benaventurança eterna, veuen Déu tal com Ell és i participen també, certament en grau i mode divers, juntament amb els sants àngels, en el govern diví de les coses, que exerceix Crist glorificat, com vullga que intercedixen per nosaltres i amb la seua fraterna sol·licitud ajuden granment la nostra flaquesa.
Creiem en la comunió de tots els fidels cristians, és a dir, dels que pelegrinen en la terra, dels que es purifiquen després de morts i dels que gaudixen de la benaventurança celeste, i que tots s'unixen en una sola Església; i creiem igualment que en eixa comunió està a la nostra disposició l'amor misericordiós de Déu i dels seus sants, que sempre ofereixen oïdes amatents a les nostres oracions, com ens va assegurar Jesús: Demaneu i rebreu. Professant aquesta fe i recolzats en aquesta esperança, esperem la resurrecció dels morts i la vida de la glòria.
Beneït siga Déu, sant, sant, sant. Amén.
Pau PP. VI
Pregària per a abans de llegir la Sagrada Escriptura
del Monestir de Bose (Itàlia)
Déu nostre, Pare de la Llum,
Vós heu enviat al món la vostra Paraula,
saviesa eixida de la vostra boca,
que ha estés el seu poder
sobre tots els pobles de la terra.
Vós heu volgut, a través
del que hi ha escrit de vós en la Llei de Moisés,
en els profetes i els salms,
que la Paraula manifestés la seua voluntat
i parlés al vostre poble del Messies Jesús.
Finalment heu volgut que el vostre mateix Fill,
Paraula eterna eixida de vós,
esdevingués carn
i plantés la seua tenda entre nosaltres,
nascut de Maria
i concebut per l’Esperit Sant.
Envieu damunt meu l’Esperit Sant
perquè em done un cor capaç d’escoltar,
que em permeta de trobar-lo
en aquesta santa Escriptura
i genere la Paraula en mi.
Que l’Esperit Sant lleve el vel dels meus ulls,
em guie a la veritat completa,
em done intel·ligència i perseverança.
Vos ho demane per Crist, Senyor nostre,
beneït pels segles dels segles. Amén.
PREGÀRIA A JESÚS OBRER DEL MILITANT CRISTIÀ OBRER
Senyor Jesús, vós oferim tot el dia:
el nostre treball, els nostres lluites,
nostres alegries i nostres penis.
Concediu-nos, a igual que als nostres germans del treball
de pensar com Vós,
de treballar amb Vós i de viure en Vós.
Doneuns la gràcia d'estimar-vos amb tot el nostre cor
i de servir-vos amb tots els nostres forces.
Que el vostre Regne esdevinga un fet
a les fàbriques, als tallers,
a les mines, als camps, a la mar, a les escoles,
als despatxos i a les nostres cases.
Que els militants que pateixen desànim
romanguen en el vostre Amor
I que els obrers morts
en el camp d'honor del treball i de la lluita
descansen a pau.