Cronica de la celebració del Dia Nacional deis Valencians 1996. Alcoi, 6 d' octubre.

Enguany ha tornat a ter-se la convocatoria per a la celebració cristiana del 9 d'octubre, en commemoració de la tundació i del nostre poble i de les seues arrels cristianes. És aquesta una testa de caracter itinerant que ha recorregut comarques diverses del nostre País i les diocesis d'OriolaAlacant, Valencia i Sogorb-Castelló, i que ha estat possible gracies a la participació de diversos coLlectius i persones que s'hi han dedicat i han posat la seua voluntat i el seu treball. La iniciativa i la gestió inicial han vingut sempre des de les Comunitats Cristianes Populars de Valencia, complementades amb la coLlaboració deis coLlectius dellloc on es teja la celebració. Aixo ha estat sempre així si exceptuem el Gas de I'any passat al Puig de Santa Maria, on la participació de persones del poble en la preparació de la testa va ser molí minsa, quasi nuLla, per no parlar deis entrebancs posats per autoritats que justament deurien d'haver donat tot tipus de facilitats per a aquest esdeveniment. Com recordareu, la jornada va ser un exit, malgrat aquestes circumstancies.

Enguany ha sigui la ciutat i la gent d'Alcoi qui ens va acollir en la diada ja coneguda com a "Primer diumenge d'octubre", per ser aquesta la data periódica de celebració. Igual que en edicions anteriors la convocatoria venia teta per nombrosos grups i coLlectius cristians. Va ser el diumenge 6 d'octubre, un dia sobtadament fred i d'oratge variable. Tal i com estava previst en la convocatoria, a les 11 h. del matí, en la plaça d'Espanya de la Capital de l'Alcoia, hi hagué I'acollida festiva, amb dolçaina i tabal, als participants que, justament arribaven en aquell moment, en un autobús provinent de Valencia, i en cotxes particulars des d'altres comarques. Des d'allí ens dirigírem, baixant pel carrer Pintor Casanova, a I'església de la Mare de Déu deis Desemparats, un bell edifici neoclassic, construi"t el segle passat, el més antic deis actuals temples alcoians. Fou parrOquia en el seu moment pero ara, pel despoblament de I'antic barri on es troba, és una capella assignada a la parroquia de Santa Maria. En el moment d'entrar-hi la temperatura exterior era de 9º, cosa que dinamitza molt els fidels a ocupar els seus lIocs. Al seu interior tingué lIoc I'Eucaristia, concelebrada per diversos capelIans, de la ciutat i vinguts de tara, i presidida per Mn. Jesús Rodríguez Camarena. No hi cabía una agulla, el recinte resulta petit per a tots els aple gats. En un moment de la Missa els assistents poguérem "construir" evangelicament el País Valencia cobrint totalment el mapa col.locat vora I'altar amb unes pedres (un cudolets que portaven pintada la creu i una senyera) que ens havien lliurat en entrar a I'església. Fou un acte carregat de simbolisme. Els cantics van ser interpretats pel cor de la Parroquia de Santa Rosa. Abans de la benedicció va ser lIegit un Manifest suscrit per lotes les entitats participants.

A I'eixida de missa les dolçaines s'encarregaren d'ambientar el moment i acabaren la seua intervenció interpretant la moixaranga. Llavors hi hagué el temps dedicat a visites culturals. Les opcions eren el Casal Sant Jordi (gran Museu de la popular testa alcoiana de Moros i Cristians) i el Museu Arqueologic de la Ciutat, així que els assistenis es repartiren entre una i altra.

En acabant ens dirigírem al saló d'actes del proper coLlegi de les germanes carmelites on tinguerem la xerrada coLloqui que ens feu Francesc Blai, conegut coLlaborador de la revista Saó. Ens oarla de la tradició valencianista de la nostra església alllarg del nostre segle, diferenciant tres etapes o moments destacats. El contingut resulta ben denso Simultaniament es posa en marxa el servei de guardería, i els més menuts estigueren aleg_s per educadors del grup Júnior de la Parroquia de Sta. Rosa.

Acabada la conferencia i previ repartiment de planols, per orientar els assistents, ens dirigí rem, no a les sales de la parroquia de Santa Rosa de Lima, com estava previst en un principi, ja que aquestes es trobaven en obres, sino a uns locals molí proxims, on tinguérem el dinar . A I'hora del café compartírem els dolços. La sobretaula fou amenitzada per membres de I'Escola de dansa del CoLlegi El Romeral, que representaren balls tradicionals d'Alcoi i la seua comarca.

Després vingué el comiat, pero abans ja es va anunciar que alguns assistents havien demanat de ter les celebracions venideres del Dia Nacional deis Valencians en Xativa i en Vilarreal, cosa que va ser rebuda amb grans aplaudiment pels congregats. I així, en pau i amb joia, ens tornarem cadascú al seu lIoc d'origen.

tornar a trobades