El fet cristià i eclesial té poques ocasions de manifestar-se com a valencianament normal. L’excepcionalitat de la nostra església dins el món catòlic, i el llarg i difícil camí dels grups eclesials cap a una assumpció del valencià, atorga un valor afegit d’excepcionalitat a les escasses convocatòries cristianes que es fan i se celebren en la nostra llengua.
És
per això que aquests actes es revesteixen d’un sentit de reivindicació,
afegit a la ja dita excepcionalitat, que pot ser tocaria estar ja superat. El
Fòrum de Cristians de València, i la Trobada de Cristianes i Cristians
Valencians, un a l’hivern i a l’altra a la tardor –el primer
diumenge d’octubre-, són els aplecs que manifesten més obertament
aquest fet de“valencianitat” eclesial.
El primer convoca els assistents periòdicament a València sota una consigna o lema diferent cada any. El segon, la Trobada, té un sentit itinerant, que fa que el lloc de celebració es moga pels diferents pobles i diócesis valencianes, aplegant les persones amb una motivació recurrent: el sentit cristià d’una festa en principi cívica com és el dia Nacional dels Valencians, el 9 d’octubre.
Així doncs, el passat 6 d’octubre s’esdevingué aquesta Trobada de Cristianes i Cristians Valencians corresponent al 2002, ja en la seua onzena edició. L’escenari va ser la ciutat riberenca d’Algemesí, i la comunitat amfitriona la parròquia de Santa Maria Auxiliadora.
La festa transcorregué a llarg d’un dia radiant de tardor que convocà dos centenars i mig de persones.
La jornada tenia un horari atapeït que començà a les 9,30 del matí amb l’acolliment dels primers visitants, en el mateix co?legi que regenta la parròquia. Ja arribat el gros del personal se celebrà l’eucaristia al temple, presidida pel seu rector, Avelino Castells, amb qui concelebraren els presbíters Vicent Micó i Llorenç Gimeno.
Aquest últim va ser el responsable de l’homilia, un discurs sucós i serè, en el que va destacar, entre d’altres coses, el sentit profundament nacional que tingué la constitució de la diòcesi de València, ja en els temps de la formació del Regne.
Els cants i els instruments del cor parroquial acompanyaren la celebració. Acabada la missa va ser llegit per dos joves de la parròquia el manifest que sintetitzava l’actualitat i el sentit renovat de la celebració en les circumstàncies presents.
A continuació l’alcalde d’Algemesí, Emili Gregori, que havia assistit a la missa, dirigí unes paraules de salutació i benvinguda als presents. Tot un signe de normalitat cívica i religiosa!
Tot seguit s’inicià la part cultural del dia, que no manca mai en aquesta festa.
Els assistents podien optar entre diverses visites guiades a espais dignes d’interés: la basilíca de Sant Jaume; un recorregut urbà que acabava amb una visita al convent de Sant Vicent Ferrer (seu del Museu Valencià de la Festa, amb abundant documentació sobre la festa de la Mare de Deú de la Salut); i el paratge de Paret de Pardines i la Llacuna del Samaruc.
A les dues de
la vesprada tingué lloc el dinar en un ambient de franca germanor, a
l’espai ombrejat del pati de col.legi. I a les postres, com ja és
costum, començaren a circular safates plenes d’exquisits dolços
del país aportats pels assistents, mostra de la diversitat i riquesa
culinària valenciana.
Reparat el cos, i fet el café, la gent es desplaçà de nou a l’església, que feu d’auditori per a l’acte festiu vespertí, que va consistir en un concert oferit pel cor “Schola Cantorum”, i un breu però intents recital poètic a càrrec del grup”Confiteor”, grups tots dos d’Algemesí, i que foren bona mostra del nivell de la vida cultural i artística de la població.
Al llar del dia es veieren cares conegudes, però també noves, d’Elx, d’Alacant, de la Marina, de l’Alcoià i el Comtat, de la Safor, de Xàtiva, de Canals, de València, de Sagunt, de Castelló,...quasi totes les comarques valencianes estaven representades. El personal va ser magníficament atés pels algemessinecs, amb la gent de la parròquia totalment lliurada als actes, i pendents de tots els detalls de la jornada. Un diada magnífica per a recordar.