El
mes d’octubre té una significació cívica per a tots
els valencians conscients de la seua condició. Hi ha la festa institucional
del dia 9, dia celebrat per la Generalitat i per molts Ajuntaments amb actes
diversos. El mes es tanca amb l’Aplec (o Aplecs) del Puig, el darrer diumenge,
amb un sentit reivindicatiu i eminentment polític, i s’obre amb
la Trobada de Gent Cristiana del primer diumenge, acte que vol celebrar el sentit
cristià del dia nacional dels valencians. Aquesta trobada té un
caràcter itinerant ja que se celebra alternativament per les tres diòcesis.
Enguany li tocava a la diòcesi d’Oriola-Alacant, i la ciutat d’Elx
ha n’ha estat l’amfitriona. El Grup de Cristians d’Elx s’ha
encarregat d’organitzar la festa, que convoca anualment la Coordinadora
de Col.lectius Cristians Valencians (CCCV) juntament amb diversos moviments
de base i parròquies.La diada a la ciutat de les palmeres transcorregué segons el guió d’actes previstos. Pel matí, des de les 10’30 hores, hi hagué la benvinguda als assistents a la Plaça de Santa Isabel, entre l’església de Santa Maria i la Calaforra, on eren obsequiats amb dolços i el cantahueso, apreciada beguda espiritosa local, tot amb l’acompanyament de dolçaines i tabals. Els visitants rebien una bossa amb material informatiu sobre la ciutat. En aquest primer moment es va fer evident l’estructura filiforme del País Valencià, ja que la meridionalitat d’Elx i la llunyania dels llocs de procedència dels que s’havien d’aplegar feu que el moment de la benvinguda s’allargara conforme anava arribant el personal retardat (allò de “...som vinguts ...passant viles i muntanyes...” del Misteri). Després del discurs de benvinguda al saló parroquial de Santa Maria, on es va exposar el pla del dia, hi hagueren diverses visites a llocs d’interés de la ciutat. La Casa de la Festa fou el punt més concorregut, i allí fou mostrada, amb visita guiada, explicacions, i amb el passe d’un vídeo, la part més interna i desconeguda de la famosa Festa d’Elx. També es podia visitar la basílica de Santa Maria, lloc de representació del drama assumpcionista, inclosos els llocs més habitualment inaccesibles: el cambril de la Mare de Déu, i el campanar, que oferia una visió magnífica sobre la ciutat, els palmerars que l’envolten, i les comarques del Baix Vinalopó i el Baix Segura. Un altre lloc visitat va ser els Banys Àrabs, recentment habilitats com a accesibles, i situats en l’interior del convent de la Mercé. Els qui preferien els espais oberts es dirigiren a l’espectacular jardí que és el Parc Municipal, on l’Ajuntament d’Elx els obsequià amb orxata.
Tot
això hagué de fer-se sense desmai perquè a les 13 hores
es feia l’acte central de la jornada, la celebració eucarística,
a la basílica de Santa Maria. Fou concelebrada per diversos capellans
i presidida pel sacerdot designat pel bisbe, Vedast Gimeno, delegat episcopal
de pastoral de la salut en la diòcesi. La missa, durant la qual es va
llegir una afeectuosa carta enviada pel bisbe D. Victorio, va ser animada en
els cants pel Cor Calendura i per la pròpia Capella del Misteri que interpretà
algunes peces. En l’ofertori, junat amb el pà i el vi, van ser
presentats una cistella de dàtils i una palma arrissada (de Diumenge
de Rams) i el Llibre del Poble de Déu, com a símbols del treball
del poble. Els habituals de la parròquia se sorprengueren, la majoria
d’ells agradablement, de trobar una celebració feta amb total normalitat
en valencià.A continuació i amb la companyia musical de la dolçaina i el tabal el grup d’assistents es traslladà al Parc Esportiu, on tingué lloc el dinar. El personal es defensà com pogué del sol encara ardent d’aquell primer dia d’octubre mentre parava a les taules el contingut dels cabassos. Després del dinar, i de compartir les postres amb els dolços de diversa procedència, es va llegir el manifest que, amb motiu de la Trobada, es fa públic tots els anys. Durant la sobretaula es va fer una demostració de l’ofici d’escarmondador, que és un dels treballs que es fan en les palmeres d’Elx pera la seua cura i explotació. Va ser Vicent Campos Ruvira qui explicà les característiques del seu treball, responent a les preguntes del públic i pujant i intervenint en una palmera.
Finalment vingué la festa, animada per la música i els cants del Grup Alacant, que va fer alçar a molts per interpretar danses tradicionals de la terra. Amb aquest ambient lúdic acabà la jornada, i els assistents anaren acomiadant-se per tornar als seus llocs d’origen.
tornar a trobades