El
dia 1 d’octubre es va celebrar una any més (ja en van nou) l’aplec
o trobada de cristians i cristianes valencians amb l’objectiu de celebrar,
cristianament i amb alegria, la festa del 9 d’Octubre, Dia Nacional per
a tots els valencians. Aquesta festa és convocada per la mateixa Coordinadora
de Col.lectius Cristians Valencians, juntament amb un grapat de grups que hi
estan integrats, i en aquest cas ha estat la parròquia de Sant Pere de
Tavernes de la Valldigna, l’amfitriona de l’acte. Després de la celebració a la diòcesi d’Oriola-Alacant l’any passat, amb la celebració a Elx, enguany és la diòcesi de València on es convocava, i en concret a la Valldigna. És aquesta una subcomarca de la Safor, els municipis de la qual –Tavernes, Benifairó, i Simat- estan constituïts en Consorci. És un hermós paratge conformat, com diu el seu nom, per una vall oberta al mar, encaixada entre la serra de Corbera i el massís del Montdúver. Vall anomenada d’Alfàndec en un principi, canvià aquesta denominació per l’actual quan el rei Jaume II decidí de construir-hi, en 1297, el monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna. La comunitat monàstica fou establerta amb monjos procedents del monestir català de Santes Creus, i li foren donades en possesió aquestes terres. Així, amb el ressò encara recent del 700 Aniversari del monestir, s’ha celebrat ara la Trobada de Cristians i Cristianes Valencians de 2000.
La intensa jornada del primer diumenge d’octubre fou feta amb una participació decisiva, i evident, del Grup local del Moviment Escolta de València. Cal dir que en aquesta edició de la Trobada hi ha hagut la implicació dels diversos Ajuntaments de la Valldigna, així com de marques comercials i grups polítics que també col.laboraren. El començament fou a la Plaça del País Valencià de Tavernes, on van ser rebuts els assistents, que es varen desplaçar tot seguit a l’església de Sant Pere, on es va celebrar l’eucaristia. El rector va donar la benvinguda als visitants i a continuació començà la missa, que fou presidida per D. Rafael Sanus, bisbe auxiliar de València, concelebrada per diversos capellans, i acompanyada pels cants dels cors de les dues parròquies taverneres: Sant Pere i Sant Josep. La missa va ser una celebració de gran calidesa i unció, i després de la comunió va ser llegit el manifest de la Trobada. Després, els assistents que volgueren accediren al museu parroquial on es poden contemplar alguns dels pocs objectes que resten del que fou el ric aixovar litúrgic del cenobi cistercenc.
Una vegada al carrer, el següent pas de la jornada era la visita al mateix monestir, cosa que obligà a tots a acudir de nou a cotxes i autobús per tal de fer una xicoteta excursió fins al terme de Simat, a l’oest de Tavernes, on es troba situat el cenobi. Allí foren rebuts per la música de dolçaina i tabal. Una vegada entrats al clos monàstic, el nombrós grup (unes tres-centes persones) acudí a l’espaiosa església abacial, on la coral valldinenca Marinyen, dirigida per Fran Llidó, oferí un petit recital molt variat amb peces polifòniques clàssiques, tradicionals i populars.
El concert va fer la delícia del públic i feu comprovar la bona acústica del lloc, a banda de la seua magnificència, reviscolada pel procés de restauració que es duu a terme. A continuació es va iniciar la visita del monestir, guiada de manera experta i ameníssima per Miquel Juan, estudiós del lloc, que explicà la història, la funció i les etapes constructives dels diferents espais del recinte que habitaven els monjos blancs de Sant Bernat. També es va fer evident el gran volum de la destrossa feta pels anys i la descurança, a partir de l’obligada desaparició dels monjos en 1836.
Destrossa que el sentit cívic de molts veïns de la Valldigna ha parat i ha impulsat l’inici del procés de reconstrucció, que a hores d’ara finança la Generalitat.
Després del passeig pels diferents llocs, el personal tornà als vehicles per tal de tornar a Tavernes per tal de fer el dinar, ja que el sol i l’excursió històrica havien obert una bona gana a grans i menuts. El dinar fou als locals de la Unió Instructiva Musical de Tavernes, mentre alguns assistents aprofitaven la distensió de l’àpat per fer convocatòries d’interès i comunicar novetats informàtiques a l’abast. Feta la sobretaula vingué la festa, al Saló d’Actes del mateix centre, amb l’actuació del Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes, que interpretaren, amb cant i instruments de corda, diverses danses com la jota vallera, pròpia del poble i versions de l’u i el dos. La festa rematà amb una intervenció del cantant Paco Muñoz, que feu les delícies del públic amb cançons del disc que havia de presentar uns dies més tard a València.
Després d’una jornada tan rica i tan intensa els assistents s’acomiadaren fins l’any que ve, si Déu vol.