XIIª Trobada de Cristianes i Cristians Valencians del Primer Diumenge d’Octubre.
Torís 2003

El passat dia 5 d’octubre tingué lloc la XIIª Trobada dels Cristians i Cristianes Valencians, festa que se celebra cada 1er diumenge d’octubre i de forma itinerant, mirant de posar el sentit cristià de la festa cívica i nacional que és el 9 d’octubre. És aquesta una iniciativa laica, feta d’un principi per les Comunitats Cristianes Populars, i convocada cada any des de la Coordinadora de Col.lectius Cristians Valencians. Enguany, la celebració va tenir com a escenari la població de Torís (Ribera Alta) i comptà amb la col.laboració de diverses entitats locals, començant pel propi Ajuntament, a través de la seua Regidoria de Cultura, i cal destacar el caràcter especial de la convocatòria ja que la jornada estigué marcada per l’homenatge de dos personatges torisans de relleu, dos autèntics homenots: mossén Vicent Sorribes i Gramatge (1903-1986), i mossén Vicent Ribes i Palmero(1945-1996).

El guió d’actes marcà un inici de jornada molt matiner ja que la Trobada coincidia amb la festa del patró de Torís, Sant Francesc de Borja i havia un munt d’actes col.lectius a celebrar en la població. Així, amb el so de dolçaina i tabal a les 9,30 h. es feia l’acollida als aplegats a la localitat, i a les 10 començava l’acte principal de la Trobada, l’eucaristia, al grandiòs temple parroquial de la Nativitat de Maria. El rector de la parròquia, mossén Salvador Caballero, donà la benvinguda als assistents, i va concelebrar amb mossén Josep Vidal Talens, rector de Masarrojos, i amb mossén Llorenç Gimeno, qui féu la homilia exposant el sentit de les lectures, referides a la dedicació d’una església, en aquest cas, la dedicació de la catedral de València com a fet unit a la fundació del poble valencià. Acabada la missa els assistents isqueren a la plaça on reberen una explicació sobre la façana i l’edifici del temple parroquial obra de l’insigne arquitecte acadèmic Antoni Gilabert.

A partir de la plaça s’organitzaren les visites previstes pels organitzadors. Per un costat l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, primitiu temple i conjunt residencial del senyors de Torís, localitzat en la part alta de la vila, on s’havia preparat una exposició referida a l’arquitecte Gilabert. Per altra banda hi havia la visita a la Bodega de la Cooperativa La Baronia, on els visitants pugeren conéixer les instal.lacions que fan possible la producció del conegut, i cada vagada més valorat, vi de Torís. En acabar la visita, tots foren obsequiats amb un aperitiu acompanyat de vins elaborats en la pròpia bodega, entre ells els apreciats vins dolços, i la malvasia.

Acabades les visites, vingué l’hora del dinar, a les instal.lacions del Poliesportiu Municipal, dinar que anà precedir pel disparament d’una aparatosa mascletà.

La vesprada de la intensa jornada transcorregué al Teatre Ideal, en el vestíbul del qual s’havia muntat una xicoteta exposició sobre els dos personatges abans esmentats objecte d’homenatge. El Bloc de Progrés Jaume I de Torís hi havia preparat un seguit d’intervencions relacionades amb el Correllengua d’enguany, amb lliurament de premis a entitats i persones del municipi. També parlà Llorenç Gimeno, persona relacionada especialment amb la població, i que compartí amb Vicent Ribes anys de convivència al pròxim lloc de Cortitxelles. Intervingué també Pere Riutort, que conegué i tractà els dos homenatjats dels quals traçà el seu perfil biogràfic. De Sorribes destacà tot el seu avançat treball pastoral en valencià, els textos que escriguè i edità, especialment l’Eucologi, i la seua participació en la Comissió Interdiocessana de Textos Litúrgics. De Sorribes destacà el seu treball per la llengua en l’església, i la seua dedicació musical, visible en l’edició del disc Els orgues de la Mariola. Riutort digué: “varen ser fidels, tenaços, es varen posar un ideal, i varen fer el que varen poder”. I dins d’aquest esperit musical va intervenir la Coral Polifònica Vicent Ribes, que obsequià els assistents amb un petit concert. L’acte el tancà l’alcaldessa, Pilar Blasco, que agraí la col.laboració de les diferents entitats, i oferí a ls assistents el poble per a qualsevol altre acte. Així acabà una diada carregada d’actes i d’emoció, amb l’alegria del retrobament dels assistents, i la mirada posada en la trobada de l’any que vé.

tornar a trobades