Crònica de la X Trobada de Cristianes i Cristians Valencians celebrada a València el 7 d’octubre de 2001.

Enguany s’han acomplit 10 anys des que començaren a fer-se aquestes trobades de gent cristiana que volien celebrar, amb alegria, però també amb sentit de responsabilitat, la festa cívica del 9 d’octubre. Es volia donar un sentit de plenitud cristiana a una data que significava alhora una reivindicació política, una festa institucional i una diada cívica: l’afirmació col.lectiva de pertinença a un poble entre els altres pobles, el poble valencià. Així, el 1991 un grupet de cristians de la ciutat es va trobar durant tot un diumenge (el primer diumenge d’octubre) als locals del Col·legi de les Escoles Pies del carrer Micer Mascó de València. Des d’aquell any la trobada s’ha mantingut i ha crescut, ha vist nous assistents, nous escenaris, i s’ha traslladat a les altres diòcesis valencianes (exceptuant la de Tortosa).

El lloc va de la Trobada 2001 va ser el Col·legi del Sagrat Cor de les Carmelites Vedrunes, situat en ple centre històric de València. L’edifici fou construït el 1889 per l’arquitecte Joaquim Mª Belda, i és una bona mostra de l’arquitectura de l’eclecticisme valencià del segle XIX. És un dels pocs col·legis religiosos que s’han mantingut oberts i actius al casc històric de València. Cal destacar la seua cèntrica ubicació, entre les Portes de Serrans i la Plaça de la Mare de Déu, i a un pas del Palau de les Corts Valencianes.

A les 10 del matí començaren a aparéixer els primers assistents, que varen ser rebuts pels sons de la dolçaina i el tabal, en l’ambient radiant d’un lluminós matí tardoral.

A les 10,30 va començar la missa que obria la diada, celebrada en la capella del col·legi, un espai d’estil neoromànic. L’eucaristia va ser presidida per Pere Riutort, i concelebrada per nombrosos capellans, els cants estigueren animats pel grup de la parròquia de Sant Marcel.lí de València. El pare Riutort va fer una curta però sucosa homilia. Després de la comunió es va llegir el manifest corresponent a la Xª Trobada (el teniu reproduït a la pàgina següent).

A continuació hi hagué la part cultural de la trobada: les visites guiades a diversos llocs de la ciutat. Els assistents es repartiren en quatre grups, amb els seus corresponents guies, i amb el seu itinerari específic: un d’ells es va dirigir a llocs emblemàtics de la història del cristianisme valencià: la Cripta Arqueològica de Sant Vicent, i la Catedral; un altre va fer un circuit pels carrers del que va ser el barri jueu de la ciutat; un tercer visità la Llotja, edifici considerat patrimoni de la Humanitat, i a l’església de Sant Joan del Mercat; un darrer grup va realitzar una passejada pel Jardí Botànic, un deliciós i plàcid espai verd, propietat de la Universitat de València, i rehabilitat recentment.

El centre de la ciutat bullia d’activitat aquell matí de diumenge pel fet que les activitats festives del 9 d’octubre (dos dies més tard) ja havien començat, i a aquell bullici -grups que interpretaven cant d’estil, tornejos medievals a la Plaça dels Furs, turistes, càmeres de televisió, el personal habitual del diumenge que va a visitar la Mare de Déu o a fer un tomb, etc.- s’afegia la celebració de la diada dels cristians.

En tornar de la passejada els assistents es dirigiren al menjador del col·legi, amb el saquet de menjar que duien de casa. Durant l’àpat, es varen rifar un numerets que serviren per a sortejar, a la sobretaula, diversos llibres aportats per la Fundació La Mata de Jonc (llibres de temàtica cristiana i humanística). El sorteig donà lloc a escenes divertides, amb la natural alegria dels agraciats.

A les postres hi hagué mistela acompanyant dolços de massapà a l’estil de la “mocadorà”, conjunt de dolços embolicats amb un mocador que és oferit tradicionalment a les dones el dia de Sant Donís, és a dir el 9 d’octubre, a la ciutat de València. Aquest sant màrtir francès és, per tant, el patró local dels enamorats i el motiu del costum capitalí.

A continuació hi hagué la intervenció del contacontes ( Llorenç Giménez, que era el que s’havia compromés, estava de baixa per problemes de veu) que va ser al mateix menjador i que implicà grans i menuts en les històries que contà.
Després de l’actuació, el públic començà a acomiadar-se.

Havia sigut una jornada afable i tranquil.la, sense l’assistència massiva d’altres anys (calia tenir en compte les dates, amb el gran pont vacacional per a molta gent), i a més, cal tenir en compte que la realitat de la capital en quant al fet cristià viscut en valencià tampoc és com per alçar campanes al vol. La Trobada tingué, però, una atmosfera familiar, i un ambient càlid de comunicació i de retrobament.

tornar a trobades