La cel.lebració del 9 d'octubre dels cristians i cristianes valencians corresponent a l'edició d'enguany 1998 ha tingut lloc a Xàtiva el 4 d'octubre passat. Aquesta festa, itinerant per les diverses diocesis valencianes, ha tingut un accent especial pel caràcter í la història de la ciutat on es feia aquesta "trobada de gent cristiana". Xàtiva va ser ja molt estimada per Jaume I, i ha viscut de manera senyalada els fets més importants de la nostra història, sobre tot destaca la heroica resistència de la ciutat a les tropes del primer rei Borbó, Felip V, i per les vexacions que aquest monarca li imposà més tard. Però la ciutat ha anant seguint la seua vida ¡ara mateix és un lloc privilegiat per la seua posició en la comarca de la Costera, i amb uns monuments i uns llocs carregats d'història i de sabor per a tots els valencians que estimen la seua terra. Ja l'any passat, a Almassora, un grup de cristians xativins es varen propasar d'organitzar la trabada de 1998 a la seua ciutat, i com a resultat del seu treball els hòmens, dones i xiquets aplegats varen viure una diada grata i inoblidable.
Així
doncs, la ciutat de Xàtiva va acollir els participants el dia de Sant
Francesc d'Assís, un dia que despuntava amb meteorologia incerta, com
correspon als principis de la tardor. L'acolliment, amb un grup de dolçaina
i tabal, tingué lloc al jardí de la Glorieta immediata a l' Ajuntament
de la ciutat.
En aquest espai es va iniciar
un taller lúdic par als xiquets, preparat expressament pels organitzadors,
mentrestant els assistents es varen desplacer des d'allí a l'antiga església
de Sant Francesc on tingué lloc la taula redona prevista. És aquesta
una edificació del gòtic català, que acollí en el
seu moment l'església dels franciscans i que ara serveix per a actes
culturals diversos. La seua ampla nau, el conjunt de les arcades i murs de pedra,
feien d'aquella gran sala un marc digníssim per a totes les activitats
que s'hi desenvoluparen al llarg del dia. Una vegada ocupats els seients tingué
lloc la xerrada, que tractà el tema anunciat a la convocatòria
"¿Com fer possible la unlitat a l'Església des de la pluralitat
deis seus membres?". Participaren Martí Gelabert, degà de
la Facultat de Teologia de València, Maria Rosa Iranzo, mestressa de
casa, Honori Pasqual, espelta, i Agustí Colomer, escriptor i polític,
fent de moderador Marc Adell. Els participants feren unes intervencions curtes
pero saboroses, de manera que, amb una gran agilitat, es pogué tractar
el tema de l'enunciat des de la riquesa de diferents enfocaments i experiencies
vitals, amb la reflexió del doctor Gelabert i la seu a idea final de
ser actius dins l'Església, cadascú des del seu lloc, amb una
actitud de servici. El públic també hi participa, de manera que
"hora escassa que dura la taula redona, fou molt ben aprofitada per la
seua intensitat í per la quantitat de intervencions que hi hagueren.
A continuació el públic es desplaca a la Seu, l'església
primera de Xàtiva, construïda amb vocació de catedral (Xàtiva
fou seu episcopal en els segles ante riors a l’ocupació musulmana)
i així és anomenada familiarment pels xativins. A la Seu es va
celebrar I'Eucaristia, que era la que normalment es fa els diumenges i festius
a les 13 hores, i en valencià. Així els assistents a la diada
es varen sumar als cristians que hi acudeixen normalment omplint així
les naus del gran temple renaxentista. La missa va ser concelebrada i presidida
per l'abat mitrat de la Seu, Artur Climent. Es va ter pregària, com sempre,
per tots els bisbes de les diòcesis valencianes, i en l'ofertori es varen
presentar simbòlicament els fruits de la nostra terra ¡ del nostre
treball com a valencians. La lectura del manifest que tradicionalment es fa
després de la comunió es va deixar per a la vesprada.
Acabada
l'Eucaristia el nombrós grup ana passejant per la part alta de la cíutat
fins al couegi Taquígraf Martí. Al pati del couegi i damunt les
taules preparades, el personal tragué el menjar que portava al saquet
i en un ambient festiu i fraternal es dina a l'aire lliure. Les tres-centes
cadires preparades no foren suficients i molts hagueren d'instauar-se a les
graderies del pati. Arribà així l'hora dels postres amb els dolços
portats pels comensals, que varen ser compartits, pero sobre tot amb l'exquisida
almoixàvena de Xàtiva, repartida generosament en safates. Aquestes
delícies foren acompanyades pel vi dolç i pel café, i també
per la pluja que feu la seua aparició en aquell moment. Primer va plovisquejar
quasi imperceptiblement, però, poquet a poquet anà agafant força,
de manera que el personal no tingué altra opció que alçar-se
i encaminar-se de nou i a tota pressa, a l'església de Sant Francesc.
No hi hialtra opció ja que la pluja impedía el passeig previst
pels carrers i monuments más emblemátics de la ciutat. La sobretaula
interrompuda va ser amenitzada per Ventura, professor i cronista local, que
féu una xe sobre I'urbanisme i la historia de Xativa A continuc es va
Itegir el manifest relatiu a la celebració de la festa del 9 d'octubre
de 1998.
Aixr dones, degut a I'oratge,
la vesprada v transc6rrer a dins de I'edifici, i la testa prevista no es a la
Glorieta sinó al recinte de Sant Francesc. Hi ha! I'actuació del
8all deis "Locos", de L'Olteria, una 51 de dances rituals amb la realització
de castells huml a la manera d'Algemesr i de Catalunya, tradicionals aquesta
població de la Vall d'Albaida, i ja perduts, p recuperats per un grup
de joves -xics i xiques- que I els seus executants. A continuació actua
el cantautor Raúl Vidal, de la pro pera població de Llosa de Rane
després Xavi Moreno acompanyat par Autrell Martf, 1 dos de la Valldigna.
Les dues actuacions foren del 9 del públic que, ja avaneada la vesprada,
comeneav¡ abandonar el recinte i a retomar als seus lloes d'origl Fou
aquesta una jornada ben plena en quantitat i en qualitat que va deixar satisfets
els participants L'organització va ser exceuent i cal dir que figuraven
com a col.laboradors de la trobada diversas empreses locals, aixi com el Consell
de la Joventut i l'Ajuntament.
tornar a trobades