Homes de la cultura i de
la ciència d'Estònia:
l. En ocasió d'aquesta meua breu parada a Tellinn, m'agrada adreçar-vos
a cadascun de vosaltres una salució cordial, que expresse la meua gran
estima envers el qualificat servici que feu i us comunique algunes reflexions,
que espere que vulgueu acollir com un signe d'amistat i una proposta d'una renovada
col.laboració entre l'església i el món de la cultura en
la vostra nació.
Hem viscut aquests últims anys canvis que fan época i que han implicat directament també la vostra pàtria. Ha caigut un règim político-ideològic que presumia d'oferir la resposta decisiva i definitiva a les necessitats de la humanitat. De fet, ha acabat, en canvi, consolidant-se com un sistema tancat i totalitari, que no ha dubtat a conculcar els drets fonamentals de l'home i, en primer lloc, la llibertat de pensament. Molts de vosaltres han sofert, d'una manera que no es pot expressar, per reivindicar aquesta llibertat, que és un dret inalienable de cada home, i és, per a l'intel.lectual, condició primera i vital de la seua apassionada i inesgotable recerca de la veritat. Hui s'obre una pagina nova. No puc sinó alegrar-me'n vivament amb vosaltres.
El valor de la llengua
2. EIs llargs anys de dictadura han pogut mortificar la vostra identitat nacional, però no sufocar-Ia. Una nació viu de valors i de tradicions, tan profundament arrelats en l'ànima del poble que resisteixen també l'opressió política. Aquesta resistència fou certament afavorida a Estònia per l'obra d'aquells homes de cultura que des de la primera recuperació de la llibertat, a l'inici del nostre segle, es van dedicar a l'estudi atent de la llengua estoniana, en la qual trobaren un propi ressó específic les tradicions, la cultura, la memòria històrica del vostre poble. La llengua constitueix, en efecte, el lloc de sedimentació en què es conserva, com en un dipòsit secular, el ric i variat patrimoni cultural de la nació. Per que no recordar, a propòsit d'això, els mèrits de la prestigiosa Universitat de Tartu i les interessants recerques que s'hi han fet per documentar el camí de la vostra llengua? En aquesta mateixa línia de redescobriment deIs tresors nacionals cal esmentar els estudis sobre la cultura popular i sobre l'arqueologia.
No hi ha dubte que en aquesta obra d'aprofundiment de la cultura estoniana cal considerar un element no gens secundari per al desenvolupament de la vostra consciència nacional. La llengua, en efecte, és vehicle de les experiències i de les conquestes civils d'un poble. En un cert sentit, és la manifestació del seu esperit, porta la marca del seu geni, deIs seus sentiments, de les seues lluites, de les seves aspiracions. El mateix marc complex de les seues formulacions dialectals documenta sovint l'esforç de convivència i de diàleg que unifica les diversitats en un horitzó cultural comú i forja la unitat d'una nació.
Recerca de síntesi
3. No cal meravellar-se, doncs. que precisament en aquest context de madura sensibilitat científica, aplicada a l'estudi de la llengua, s'haja afirmat, ací a Estònia, una escola de semiòtica de renom fins i tot internacional. El mètode històrico-filològic, que tendeix a valorar les singularitats d'una determinada llengua, i l'estructural, que manifesta els contextos i les constants del fenòmen lingüístic, quan no cauen en un radicalisme ideològic, es presenten com dues aproximacions semàntiques del llenguatge, ja siga com a instrument d'identificació, ja siga com a vehicle de comunicació: valors fonamentals complementàries per a il.luminar les múltiples capacitats, tots dos, a cultivar en una síntesi equilibrada.
Hui estimats amics, Estònia
pot tornar a ser ella mateixa. Torna a la seua llengua, al seu geni, a les seues
institucions. Pero hi torna en un escenari internacional marcat per grans tensions,
en què és més que mai necessari flanquejar el sentit de
la llibertat i de la identitat amb l'obertura al diàleg i a la solidaritat.
És demanat als intel.lectuals el delicat servei d'afavorir aquesta indispensable
síntesi. Es tracta de cultivar allò que distingeix els éssers
humans sense oblidar allò que els uneix. La llengua, en particular, ha
de ser instrument d'identitat, no barrera de separació. Això val
amb més raó en els contextos pluriètnics, en els quals
l'acolliment i el respecte de la llengua i de la cultura deIs diversos grups
socials és condició essencial per a una ordenada i pacífica
convivència.
La història i la cultura del nostre temps sembla que convergeixen a invitar-nos
a parlar les nostres llengües, pero construint ponts vers les llengües
dels altres, i sobretot esdevenint oients i lectors atents d'aquell gran llenguatge
de l'univers, que uneix els pobles en l'esforc; continu i inexhaurible de desxifrar-ne
el misteri.
Llibertat autèntica
4. Llibertat i solidaritat, doncs; identitat i diàleg. L'Església catòlica, junt amb els altres cristians de diversa denominació presents també en el vostre territori, vol testimoniar aquests grans i inseparables valors.
Té una gran estima del valor de la llibertat, i el considera fins i tot necessari no sols per al creixement de la persona i el desenvolupament d'una ordenada convivència social, sinó per a la mateixa formació d'una autèntica vida religiosa. La fe, en efecte, per naturalesa implica la lliure resposta de l'home, i mai no pot ser fruit d'una imposició. D'altra banda, la nostra adhesió al Crist, reconegut com a "camí, veritat i vida" (Jn 14,6), no ens sostreu a l'il.limitat horitzó de la recerca humana, perquè el misteri en que hem cregut és més gran que la nostra comprensió, i ens obliga a reflexionar sempre ulteriorment, dintre les coordenades pròpies de la fe, en un fecund diàleg amb la cultura del nostre temps.
La fe, però, ens fa copsar precisarnent el sentit i els límits de la llibertat humana, tot indicant -nos en Déu el fonament, i en l'amor la seua realització rnés autèntica. La llibertat entesa cristianament corre així pel canal rnarcat per l'amor de la veritat i pel cornpromís de la solidaritat.
El servei a l'home
5. En aquesta hora cornplexa de la història, en que és tan difícil
entreveure els contorns del futur i no rnanquen núvols a l'horitzó
de la humanitat, tot sernbla invitar a una nova amistat entre Església
i cultura. El punt de convergència és el servei a l'home, l'home
concret, amb la seua grandesa i les seues misèries, capaç del
bé i del mal, misteri per ell mateix i estructuralment obert a aquell
Misteri rnés gran, en que troba fonament la seua inalienable dignitat.
En la seva història bimil.lenària, l'Església ha acumulat una vasta experiencia de l'horne. En efecte, s'ha trobat amb hòmens de tots els continents i d'èpoques rnolt diverses entre elles. Sernpre els ofereix l'Evangeli, corn a resposta als més profunds anhels del cor. A través d'aquest anunci, l'Església no proposa una ideologia, sinó una persona, la de Jesús, en el qual el mateix Déu, invisible i inabastable, es fa present en el món com a home entre els hòmens. En Ell no soIs és revelat Déu, sinó que, és revelat l'home a si mateix.
Interrogant fonamental
6. Lluny, doncs, de sostreure's als grans desafiaments de la història,
l'anunci cristià està estretament atent a l'home, a les seues
circumstàncies, al seu destí.
Però aquesta perspectiva no es troba, potser, amb l'interrogant fonamental
del nostre temps, que és precisament el problema de l'home?
Allò qui hi entra en joc és massa gran per a no desitjar que la
cultura de hui es mesure coratjosament amb aquell interrogant, basant-se en
la força de la raó, pero, al mateix temps, obrint-se al testimoniatge
de la fe, que soIs un estret i fatal prejudici de certa cultura deIs últims
segles ha pogut posar en contraposició amb les exigències de la
raó i els interessos profunds de l'home.
Un nou diàleg
7. És urgent, doncs,
establir un nou diàleg, al qual l'Església desitja oferir la seua
contribució. Que ningú no sospite que dintre d'aquest desig hi
haja el germen d'un nou clericalisme i el projecte d'ocultes afirmacions de
poder.
L'Església no desitja altra cosa que un clima de respectuosa i serena
escolta, perque cadascú puga presentar les seues raons, i la veritat
s'òbriga pas. Hauria d'haver-se acabat per sempre el temps de les guerres
de religió i de les violències ideològiques.
L'Església participa en aquest decisiu diaIég sobre l'home proposant
de nou l'anunci evangèlic que és a l'origen de la seua vida. L'ofereix
especialment en la síntesi actualitzada que n'ha fet el Concili Vaticà
II i, pel que fa als problemes de la societat, en la seua específica
doctrina social. En aquesta última, hi indica aquells valors essencials
i irrenunciables que han de ser salvaguardats, si es vol una societat autènticament
humana.
Responsabilitat de tots
8. Desitge, doncs, estimats
intel.lectuals d'Estònia, que també en la vostra pàtria
s'aprofundisca aquest diaIeg, pel qual tants èxits positius es poden
esperar per a la cultura i la societat. L'Evangeli diu: "La veritat us
farà lliures" (Jn 8,32). Mentre Estònia camina a grans passos
pel nou camí de la llibertat política, és bo que els qui
es preocupen pel futur de la llibertat en tinguen consciència que respectar-la
en les estructures juridiques i en la praxi social, suposa el compromís
personal i la responsabilitat de cadascú.
En aquest camí de llibertat l'Església s'alegrarà molt
d'estar al costat de la nova Estònia, a la qual augure de cor un futur
de progrés i de pau.
A vosaltres, hòmens del pensament, el meu agraïment i la meua amistat,
mentre per a tots invoque la benedicció de Déu.