Agustí Colomer
Centre Pare Tosca
publicat al diari "Levante-EMV" dissabte 17 de juny de 2006
Darrere
de la Llotja, al carrer de la Sénia, es troba la Casa Professa dels
Jesuïtes. Allí, al cor de la ciutat vella de València,
s’aplegaren a començament de la dècada dels setanta un grup
de persones amb l’ànim de constituir l’associació La Paraula
Cristiana, entitat dedicada a “contribuir al foment de la vida cristiana en
la llengua pròpia dels valencians”, segons indiquen els seus estatuts.
En la directiva de l’associació es trobaven persones ben significatives,
que havien mantingut una fidelitat valencianista inequívoca: el president
de l’entitat, l’advocat Robert Moròder, fou durant
la República cap de redacció del setmanari Acció,
portaveu del partit Acció Nacionalista Valenciana, catòlic i
valencianista; i el vicepresident, Martí Domínguez,
havia ocupat molts anys la direcció del diari Las Provincias
fins que hagué d’abandonar-la pel seu discurs reivindicatiu arran de
la riuada de 1957. En aquelles primeres reunions hi assistia el professor
Sanchis Guarner, que coincidia amb altres membres integrants
de la Comissió Interdiocesana per als Textos en Llengua Vernacla, com
ara, el pare Pere Riutort –president de la comissió-,
Ferrer Pastor o mossén Sorribes.
La Paraula Cristiana va aconseguir també recuperar l’antiquíssim
Cant de la Sibil·la, que s’interpretava en la Missa del Gall en l’església
dels Jesuïtes. Podem imaginar-nos la satisfacció que tindria Sanchis
Guarner, en comprovar que la invitació a recuperar el folklore popular
que havia fet en el Cançoneret valencià de Nadal començava
a donar els seus fruïts.
Quan Sanchis va publicar l’obra La ciutat de València li preguntaren quin personatge destacaria dels que apareixien al seu llibre. L’autor va respondre que Joan Lluís Vives, del qual admirava la seua actitud cristiana i la seua valencianitat, a pesar de la crueltat amb que fou tractada la seua família i d’haver-se hagut d’anar als setze anys de la ciutat. Antoni Ferrando va establir un paral·lelisme biogràfic, amb les adaptacions oportunes, entre don Manuel i el cèlebre exiliat valencià. I era oportuna la comparança perquè l’esperit de concòrdia que propugnava l’humanista renaixentista el trobem present en l’obra i l’actuació cívica del filòleg valencià. Com que enguany celebrem l’Any Sanchis Guarner voldria recordar unes paraules que el professor va pronunciar en el marc dels Jocs Florals de 1971. El discurs duia per títol Per una caracterització valenciana. Una exhortació cívica i era una peça que mostrava el bon quefer, el tarannà pacificador i la sensibilitat religiosa del nostre escriptor. A la vora de l’arribada a València del Papa Benet XVI, he cregut convenient rescatar-ne un fragment, a la manera d’una salutació valenciana i cordial per al Bisbe de Roma. Diu Sanchis:
“Per a parlar de l’amor aprofitaré unes paraules d’altri, no d’un
poeta, però sí augustes, d’una de les personalitats que més
han amat i que més han estat amades en aquest nostre segle XX, el papa
Joan XXIII d’immortal memòria, que digué:
«Estimarem la nostra pàtria i estimarem la dels altres. Estimarem
els catòlics, estimarem els cismàtics, els protestants, els
anglicans, els indiferents, els musulmans, els pagans, els ateus. Estimarem
els qui es burlen de nosaltres, els qui ens menyspreen, els qui s’oposen a
nosaltres i ens persegueixen. Els qui mereixen ser estimats i els qui no ho
mereixen. Estimarem el nostre temps, la nostra civilització, la nostra
tècnica, el nostre art, el nostre esport, el nostre món!»
Sí, amics, hem d’estimar-ho tot, i estimar-ho amb un amor que siga
dedicació altruista i voluntat de servei, amb fraternitat, amb solidaritat”.
Com diem els cristians: Amén!