Introducció
El Concili Vaticà II ja va proclamar que l 'Església universal viu i es realitza plenament en cada Església particular o Diòcesi, arrelada a la cultura pròpia de cada poble (Cfr. ChD 312, GS 53,57-58).
També l' exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi de Pau VI diu que "l'Església universal s'encarna de fet en les Esglésies particulars, constituïdes per una o altra porció de la humanitat concreta, que parlen una llengua, són tributaries d'una herència cultural, d'una visió del món, d'un passat històric, d'un substrat humà determinat [...] En el pensament del Senyor és l'Església, universal per vocació i per missió, la que, arrelant en la varietat de terrenys culturals, socials, humans, pren en cada part del món aspectes i expressions extremes diverses [...] Així mateix, una Església particular que es deslligàs voluntàriament de l 'Església universal perdria la seva referència al designi de Déu, s' empobriria en la seva dimensió eclesial. Però, per altra part, l'Església. "estesa per tot el món" es convertiria en una abstracció, si no prengués cos i vida precisament a través de les Esglésies particulars» (EN 62).
El Sínode Diocesà de Mallorca de 1999, al capítol segon de les seves Constitucions, seguint la línia marcada pel Concili, presenta la proposta operativa 2.3.18:
"Per ser el català de Mallorca la llengua pròpia del nostre poble, l'Església de Mallorca l’usarà normalment tant en la seva documentació i comunicacions com en les celebracions. Sempre estarà oberta a l'hospitalitat envers els feels que encara no entenen la nostra llengua i serà sensible al dret dels creients a adreçar-se a Déu en la pròpia llengua nadiua. En el termini d'un any es crearà una comissió en el si dels Consells presbiteral i diocesà de Pastoral, per planificar la normalització lingüística en les comunitats radicades establement a Mallorca, per facilitar-los la integració en el nostre poble. Aquesta comissió es fixarà terminis per assolir els seus objectius."
Fidel a aquesta doctrina i a la seva historia secular, l'Església de Mallorca, arrelada en el poble mallorquí que té una cultura i una llengua pròpies, vol viure, transmetre, testimoniar i celebrar la seva fe emprant les expressions culturals i lingüístiques del nostre poble i alhora vol atendre les particularitats culturals dels grups i de les persones que viuen, de manera estable o de pas, entre nosaltres.
Això crea certes dificultats i problemes: s'ha de mantenir i defensar la pròpia identitat cultural, respectant també la dels altres. Pel bé de l'Església i de la societat mallorquina i per al major enriquiment de tots, s'ha de procurar la integració plena al món cultural mallorquí dels germans i germanes que, venint d ' altres cultures, s'incorporen al nostre poble; també pel que fa a la manera de viure i expressar la fe. Això suposa certament un procés pedagògic i gradual.
En aquest camí, l'Església -Mare i Mestra també en aquest camp- ha d'afirmar i potenciar els drets culturals de la nostra Comunitat, que es troben vertaderament amenaçats, i, al mateix temps, ha de respectar la cultura i la parla dels grups de residents i dels qui ens visiten, sobretot en el seu camp propi, que és el de la transmissió i la celebració de la fe.
En qualsevol cas, el criteri pastoral en aquest punt no pot limitar-se a 1 'ús preferent de la llengua castellana, posant com a argument que la majoria la pot entendre. No s'ha d'oblidar el deure pastoral de defensar i de promoure les característiques culturals i històriques de l'Església mallorquina que fan part dels elements que la identifiquen com a Església particular, diferent de les altres, i precisament des de la qual viu en comunió amb l'Església universal.
En compliment del Sínode, les permanents del Consell de Presbiteri i del Consell diòcesi de Pastoral votaren una comissió perquè redactàs un document sobre l'ús normal de la nostra llengua a l'Església. El document redactat fou entregat al Consell Episcopal, que hi ha fer les esmenes pertinents, després de consultar algunes persones enteses, i el va aprovar donant caràcter normatiu a les següents disposicions:
1. El Butlletí Oficial del Bisbat es publicarà en català, encara que pugui incloure eventualment articles en castellà o en altres llengües.
2. Els documents més importants (cartes pastorals del Bisbe, directoris pastorals, etc. ), s' editaran en català i castellà.
3. El Full Dominical es publicarà majoritàriament en català.
4. Les catequesis de nins i de joves, tenint en compte que estudien el català a l'escola, es faran en català, però es crearan grups en castellà quan es donin circumstancies especials (els que estan de pas, els acabats d'arribar...)
5. Les catequesis i reunions per a persones majors s'impartiran en català, però es faran en castellà quan entre els assistents un grup considerable no entengui la nostra llengua, a causa del poc temps que duu a Mallorca o perquè li és molt difícil una comprensió clara.
6. Les celebracions litúrgiques de les festes patronals i altres pròpies de la nostra historia i cultura es faran en català. Si es preveu una assistència important de feels d ' altres parles, es farà alguna intervenció en aquestes llengües, especialment en la litúrgia de la Paraula, o, si és possible, se'ls facilitaran algunes traduccions dels textos, especialment de les lectures bíbliques. En aquest cas, l'homilia es pronunciarà en la llengua de la majoria dels assistents, sobretot quan afecti grups de pas per l'Illa.
7. Les celebracions ordinàries dels diumenges i dies feiners es faran habitualment en català. Quan hi hagi, però, una gran majoria d'assistents d'una altra llengua, es faran en el seu idioma, però sempre introduint fragments en català, per tal de fer palesa la cultura pròpia de la nostra església. En les celebracions de la Missa que no es facin en català, sempre que es cregui possible, es recitarà la Pregaria Eucarística (Cànon) en la nostra llengua, atès que resulta prou coneguda pels participants de qualsevol procedència, i com un signe d 'identitat de la nostra cultura.
8. En les Comunitats on la major part dels participants són castellanoparlants, com és ara a les barriades de Palma i altres, s'introduiran progressivament monicions, càntics i lectures de la celebració en català, per tal de promoure amb pedagogia la incorporació gradual de tots a la llengua i cultura de Mallorca. Els responsables de les comunitats faran comprendre als fidels que 1 'Església, arrelada a la nostra Illa, té el deure de mantenir la seva identitat cultural, amb la participació activa de tots els qui viuen aquí i són fills seus. En aquestes mateixes comunitats, es recomana vivament als preveres que presideixen l'Eucaristia i als lectors i monitors, una pronúncia del català ben clara i distinta, a fi d' afavorir la comprensió i l' esmentada incorporació gradual de tots els assistents.
9. En els actes de participació més nombrosa (baptismes, primeres comunions, noces, funerals), s’usarà la llengua de la família o de la majoria de les famílies que han demanat la celebració, atenent les seves peticions expresses i procurant que es mantengui un nivell digne de participació activa i conscient. En tot cas, segons la prudència pastoral, sempre es podran introduir elements celebratius en altres llengües.
10. En els llocs on hi hagi nombrosos fidels d'una llengua pròpia diferent del català i del castellà, se'ls podrà oferir, segons les possibilitats del celebrant i de la comunitat, la celebració en el seu idioma, o s'hi enclouran alguna lectura, pregaries, comentaris, etc. Sempre, però, s’atendrà la presencia dels mallorquins.
11. A les parròquies de les zones turístiques on habitualment participen estrangers de diferents nacionalitats, se'ls oferiran els fulls de les lectures en ]es llengües europees més esteses (francès, angles, alemany, italià), que la Delegació de Pastoral del Turisme posa al seu abast.
12. Totes les parròquies i esglésies han de tenir disponibles els llibres litúrgics en la versió catalana oficial a les nostres Illes, i en castellà.
13. Que els cartells indicatius i plafons informatius, tant de l' exterior com de l'interior dels temples, siguin retolats primerament en català. En zones turístiques i als llocs amb majoria de castellanoparlants, hi seran en català i castellà i, si cal, en altres llengües.
14. Es procurarà que els agents de pastoral, catequistes, preveres, etc., que empren la nostra llengua oral o escrita en les seves accions pastorals, participin en algun tipus d'instrucció o reciclatge en català, a fi que sàpiguen expressar-se correctament i puguin transmetre el Missatge de forma digna, clara i entenedora. Seguint la tradició de 1 'Església mallorquina, com ho demostren les oracions i el catecisme, sobretot en els textos litúrgics, s’usarà el nivell formal de la llengua, tal com hi són redactats els llibres d'ús oficial impresos per a les Diòcesis balears.
15. Cada parròquia, d'acord amb l'arxiprestat del qual forma part, establirà un programa amb un calendari d'accions concretes, per ta] d'arribar, com més prest millor, a la situació normal que preveu el Sínode de Mallorca de 1999" i assenyalen les presents disposicions, respecte a l'ús de la nostra llengua a la Litúrgia i a la Pastoral.
El Bisbe i el Consell Episcopal
Palma, 22 de
febrer de 2001,
Festa de la Càtedra de Sant Pere