BOTIFLERISME A L’ESGLÉSIA VALENCIANA

Ja ho sabem, i per això ho celebrem. El 9 d’octubre de 1238, protagonitzat pel rei Jaume I i seguint la dinàmica històrica ja encetada, començàrem a formar part de la cultura occidental i cristiana. Nasquérem a una forma distinta d’entendre la vida. Una nova cultura impregnava i orientava la política, la con-cepció religiosa de la vida i les relacions internacionals. Un dels botons de mos-tra més distintius ha estat i és el valencià, llengua que ens agermana amb els nostres veïns i les nostres veïnes del nord i de l’est insular.

D’aleshores ençà hem tingut èpoques esplendoroses en llengua i cultura, i decadències notòries. Els dos daltabaixos més desgraciats han estat el Decret de Nova Planta de 1707 i, recentment, la llarga nit franquista. Tanmateix la dis-cutida Transició del 78 propicià la represa del valencià que, gràcies a l’impuls de moltes institucions i a la fidelitat del poble, torna a florir de bell nou com a tret distintiu dels valencians i les valencianes.

Tot i això, com a membres de l’Església de València hem de lamentar la nul·la predisposició que té aquesta institució envers el valencià. Ben bé podem afirmar que, de totes les institucions significatives del País Valencià, l’Església és la més refractària. Poca broma!

Els responsables d’aquesta desvalencianització han de ser conscients del que això comporta. Una Església que ignora el valencià, està afavorint que mol-ta gent valenciana ignore l’Església i el que ella significa. Tot just, una auto-desqualificació i un greu pecat de manca d’inculturació.

Per tot plegat convidem ardentment els responsables eclesiàstics perquè revertesquen radicalment aquesta situació i propicien l’edició al valencià dels llibres litúrgics i dels catecismes. Alhora és imprescindible la formació i la com-petència lingüística dels candidats al ministeri sacerdotal, així com el reciclatge general del clergat.

Som un País que té una història, una cultura i una llengua que hem de conèixer, respectar, valorar i servir. Sense salvació humana no hi ha salvació cristiana. Convertim, doncs, el 9 d’Octubre en una data d’inflexió per tal que la llengua del poble valencià esdevinga llengua eclesiàstica.

València, octubre de 2018
Grup de Seglars i Rectors del Dissabte