Programes religiosos en À Punt?

Francesc Aracil Pérez

Francesc Aracil Pérez La realitat de la pandèmia ha donat lloc a situacions inèdites entre nosaltres. Una d’elles ha estat la retransmissió de la missa dominical en la programació d’À Punt, una iniciativa de la televisió pública valenciana, que fou acceptada per l’Arquebisbat de València.

Al poc de començar aquestes emissions, les esglésies evangèliques van proposar un programa amb continguts propis. Així doncs, des del tercer diumenge de confinament s’ha emés, a més de la missa, retransmesa des de la parròquia de l’Assumpció de Torrent, un programa de continguts religiosos, “Déu en la de tots”, que combina entrevistes, comentaris bíblics i interpretacions musicals. Cal dir que, en conjunt, aquestes dues emissions matinals han obtingut generalment una audiència superior a la mitjana d’À Punt.

Aquesta novetat ha donat lloc a opinions diverses. La invocació de la laïcitat de l’Estat ha servit per justificar les posicions crítiques, que plantegen que no s’han de dedicar recursos públics a uns continguts que són d’àmbit estrictament privat. Altres veus s’hi han manifestat tolerants, però admeten aquesta mena de programes només mentre dure l’actual situació excepcional, i pensant en respondre a la recomanable reclusió dels majors, que sembla que són el grup seguidor majoritari d’aquests programes.

És cert que ara mateix hi ha un buit legal sobre l’emissió de continguts religiosos confessionals en À Punt. El Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació haurà de resoldre pròximament l’adopció d’un ”marc de criteris” sobre el dret d’accés i pluralisme als mitjans de comunicació públics. En qualsevol cas, si es vol una televisió realment inclusiva, atenta a la diversitat social valenciana, no s’hi deuria excloure el fet religiós, i especialment el fet religiós que s’expressa en valencià. Això no atemptaria contra els drets reconeguts de llibertat d’expressió i llibertat religiosa, ni el caràcter aconfessional i laic de l’Estat i dels mitjans de comunicació públics. De fet, cadenes de televisió públiques espanyoles, estatals i autonòmiques, emeten programes de contingut religiós que inclouen la celebració eucarística, però també això passa a Europa, inclosa França, la gran campiona de la laicitat.

Però és que, a més, la presència d’aquests programes seria bona per a la salut del valencià que, com tots sabem, no és òptima. Un dels espais on la normalització del valencià ha patit més entrebancs és l’àmbit eclesial, especialment la celebració de les misses i dels sagraments. Un dels primers àmbits on es va introduir el valencià en els anys de la transició política va ser precisament l’eclesial. De fet, un dels objectius dels beligerants contra l’ús del valencià normatiu durant la tristament anomenada Batalla de València, a meitat de la dècada de 1970 varen ser les misses en llengua vernacla. La campanya tingué èxit: els insults i agressions verbals dirigides als participants en les misses que se celebraven llavors en esglésies de València, mai contestades per les autoritats eclesiàstiques del moment, varen crear una situació de por que provocà l’estroncament d’aquell inici de valencianització litúrgica. A més, la politització de la qüestió lingüística durant dècades ha tingut un efecte molt negatiu en aquest àmbit, i la introducció general del valencià en la litúrgia i en la vida eclesial és encara una assignatura pendent. Malgrat això en algunes esglésies s’ha mantingut el culte en la nostra llengua. El fet que ara la televisió pública valenciana emeta continguts religiosos en un valencià digne i normatiu és un fet ben positiu per la llengua. Molts valencians i valencianes hauran assistit per primera vegada (encara que televisivament) a una missa celebrada en valencià per la senzilla raó que en la seua població no se n’han fet mai o són un fet purament excepcional (alguna ocasió festiva especial). A més, la litúrgia demana l’ús d’un estàndar de la llengua elevat, però no elitista. Una celebració digna inclou també els cants, que si estan ben elegits, tenen un nivell literari i poètic indubtable. Tot això representa un accés popular a una forma dignificada i superior del valencià que té una indubtable capacitat empàtica i participativa, allunyada dels registres folcloritzants encara persistents. Per tant, les emissions de contingut religiós poden contribuir decisivament a la normalització efectiva i sòlida del valencià. Publicat en Levante-EMV el 22-7-2020 

Publicat en Levante-EMV el 22-7-2020