La Santa Missa en À Punt

Agustí Colomer Ferràndiz

El divendres, 20 de març, els mitjans de comunicació publicaven la notícia que À Punt, la nostra televisió pública, retransmetria la missa en valencià durant la pandèmia. Dos dies després es va celebrar la primera eucaristia des de la parròquia de l’Assumpció de Torrent. Era el diumenge quart de Quaresma. Molts cristians valencians ens n’alegràrem. El goig fou encara més gran quan s’anuncià que la missa havia tingut una quota de pantalla (“share”) de 5,5% duplicant l’audiència de la cadena d’eixe diumenge (2,6%). L’estimació d’espectadors que havien vist l’eucaristia es xifrava en 36.000 persones. Hi havia més d’un motiu per a donar gràcies: per la sensibilitat d’À Punt a l’hora de proposar esta iniciativa; per la receptivitat de l’arquebisbat davant de la proposta i per la resposta excel·lent d’audiència que havia obtingut eixa primera missa.

Però l’acollida de la missa no fou un fet aïllat producte de la curiositat dels espectadors, sinó que, amb el pas de les setmanes, l’audiència anà consolidant-se. A la quinta setmana d’emissió de l’eucaristia la programació religiosa s’amplià amb el programa “Déu en la de tots”, del Consell de les Esglésies Evangèliques de la Comunitat Valenciana, que fou també ben rebut pel públic amb una quota de pantalla del 3,1% i una estimació de prop de 27.000 espectadors. 

Allò que en principi semblava que tenia un caràcter temporal, amb la finalitat de donar servici als creients que no podien assistir a les celebracions comunitàries degut al confinament, s’anà ampliant temporalment. I el diumenge 21 de juny, el rector de l’Assumpció de Torrent anunciava la continuïtat de les emissions. Un motiu més per donar gràcies.

La justificació de la presència del fet religiós en la televisió pública

L’anunci inicial de la retransmissió de la missa suscità algunes protestes per part de sectors laïcistes, però la resposta positiva de l’audiència i el nombre de correus electrònics de felicitació remesos a la televisió (segons fonts fiables, n’arribaren un miler a favor per uns dos-cents en contra) mostraren l’encert de la decisió dels responsables televisius. La irrupció de la programació religiosa en el canal públic valencià ha tingut la virtut de suscitar reflexions públiques que justifiquen la presència del fet religiós en l’espai públic. En la recopilació que he pogut fer he trobat les següents per orde cronològic: Agustí Colomer (“La Missa com a servici públic”, Levante-EMV, 22 de març), Sergi Núñez (“Déu també parla en valencià”, Levante-EMV, 28 de març), Jordi Pardo (“La Santa Missa en À Punt”, Nosaltres La Veu, 22 de maig), Jordi Bort (“Laïcitat i laïcisme”, Mediterráneo, 26 de maig), Lluís Mesa (“A Punt i les misses en valencià”, Levante-EMV, 2 de juny), Andreu Yakubuv, (“La cuestión religiosa en À Punt”, Valencia Plaza, 10 de juny) i Josep Miquel Bausset (“La missa en valencià per À Punt”, Vilaweb, 10 de juny). També hi va haver un pronunciament públic en la web del Grup cristià del dissabte i un reportatge de Fernando Miñana sobre “El cura de la tele” (Valencia Plaza, 5 d’abril). 

Al meu parer, un dels encerts més grans d’esta reflexió col·lectiva a favor de la programació religiosa en la televisió pública -i que, potser, haja influït en la decisió de perllongar-la en el temps- ha sigut centrar la qüestió no en l’aspecte quantitatiu (l’audiència), sinó en altra mena de consideracions de caràcter qualitatiu. És evident que les bones dades d’audiència ajuden, però allò principal que hem volgut subratllar és que l’actuació d’À Punt s’ajusta a una sèrie de criteris que responen a la vocació de servici d’una televisió pública. 

Criteri jurídic. La Constitució Espanyola aposta per una laïcitat oberta. Quan s’invoca l’article 16.3 de la Constitució Espanyola, sovint es fa menció només de la primera frase (“cap confessió tindrà caràcter estatal”) per a extraure la conclusió que els poders públics s’han d’abstindre de qualsevol relació amb les religions. Tanmateix, si es continua llegint l’article s’advertix que eixa afirmació ha d’entendre’s en correlació amb la resta del precepte on s’afirma que “els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions”. La Constitució, per tant, anima els responsables polítics a considerar els diferents credos i a mantindre relacions de cooperació. És a dir, la Constitució espanyola, des de l’aconfessionalitat de l’Estat, té una percepció positiva del fet religiós ja que convida els responsables públics a cooperar-hi. Eixe model -anomenat “de laïcitat oberta”-, en el qual les creences religioses dels ciutadans poden ser tingudes en compte per les institucions públiques, és el que empara també la doctrina del Tribunal Constitucional.

Criteri social. La programació religiosa facilita la labor inclusiva a la qual està cridada la nostra televisió pública. Perquè els espectadors d’esta mena de programes són, en la majoria dels casos, gent amb dificultats per a participar en les celebracions religioses comunitàries. En alguns casos, per ser ancians, en altres per patir diversitats funcionals o bé per trobar-se en situació de malaltia. Que À Punt facilite a estos col·lectius l’accés a estos continguts és un labor de servici públic impagable. Eixa labor inclusiva es produïx també respecte a confessions minoritàries com és el cas de les esglésies evangèliques, que visibilitzen així la seua presència pública.

Criteri sociolingüístic. La presència del valencià en la vida religiosa és desgraciadament molt minoritària. À Punt fa una extraordinària labor de difusió de la llengua en un àmbit en el qual la presència del valencià és escassa. La retransmissió de la missa fa que molts catòlics i moltes parròquies vegen normal l’Setembreús del valencià en les celebracions religioses. El model de llengua de les retransmissions (que seguix els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) combina perfectament la dignitat de la litúrgia i l’ús d’un valencià molt genuí i natural, amb el qual s’identifiquen els espectadors. 

Criteri comparatiu. El que està fent ara la televisió publica valenciana no és altra cosa que fer el mateix que fan la resta de canals públics autonòmics oferint l’eucaristia dominical en gallec, basc o català. À Punt s’orienta en el mateix sentit que la programació de RTVE o de la mateixa Televisió Pública Francesa que, a més de retransmetre la missa (des del 9 d’octubre de l’any 1949), té a hores d’ara una ampla oferta de programació religiosa pluriconfessional.

Les xifres d’audiència

Pel que fa a l’audiència, la resposta de públic ha sigut positiva. En el moment en què escric este article (30 de juny) s’han retransmès quinze misses. La mitjana d’audiència d’estes quinze eucaristies se situa en un 3,8% (mentre que la mitjana de la cadena eixos diumenges ha sigut d’un 3,0%). Al principi, durant el període de confinament, les xifres eren més altes i després, com es natural, han baixat. No obstant això, des del diumenge de l’Ascensió, en què es començà a poder assistir a missa, en tres dels sis diumenges es continua superant la mitjana de la cadena. L’últim diumenge del que tenim dades (28 de juny) la missa assolí el 3,8% (0,6 punts per damunt de la mitjana de la cadena).

L’encert de l’elecció de la parròquia de l’Assumpció de Torrent

Crec que ha sigut un encert escollir esta parròquia per a retransmetre la missa. Per un conjunt de raons. La principal és, al meu parer, la qualitat de les homilies del mossén Jesús Corbí. En efecte, el rector de la parròquia té una capacitat d’empatia ben gran. Sap arribar al cor de la gent. Comenta la Paraula de Déu i l’acosta a la realitat quotidiana. I sovint fa servir exemples il·lustratius a partir d’anècdotes, contes o fets històrics. Però seria injust personalitzar només en ell els mèrits, perquè està al cap d’una parròquia ben viva que celebra la litúrgia amb una dignitat més que notable. El vicari, Jordi Cerdà, el diaca, Enric Roig, la dicció dels lectors, l’harmonia dels cants dirigits per Marcos Miquel, la bellesa de les casulles, l’ornament de les flors, la riquesa artística del temple... Tot això ens ajuda a viure l’eucaristia a tots els qui no podem participar directament en el banquet de l’Anyell.

Confiem que es consolide definitivament la retransmissió de la missa i la programació religiosa d’À Punt. Des de les planes de Cresol, revista que sempre ha estat sensible al diàleg fe-cultura, felicitem de nou els responsables de la nostra televisió pública per fer present en la nostra llengua una dimensió antropològica tan important per a la persona com ho és la religió.

Publicat en Cresol n. 156 Juliol-Agost- 2020