Els ossos o la llengua?

Josep Miquel Bausset
Publicat el 3-5-11 al diari Levante-EMV

Hem celebrat la festa de Sant Vicent Ferrer, patró dels valencians. Són molts els llocs que recorden amb veneració el pas de Sant Vicent pels seus carrers: Catí, Morella, Sant Mateu, Llíria, Agullent, La Llosa, Teulada, Xilxes, València, on va nàixer el nostre sant i tants altres pobles. Per commemorar la festa del nostre patró, se sol celebrar la missa en valencià, o si més no el sermó, per recordar que el nostre sant predicà en la nostra llengua per tot Europa. El Col·legi Imperial de Xiquets Orfes, fundat per Sant Vicent el 1410, guarda una relíquia d´aquest dominic universal: concretament l´os radi del braç dret del sant, que és venerat pels devots del patró dels valencians. També Teulada venera una altra relíquia, un fragment de les costelles d´aquest sant valencià.

No seré jo qui renegue de les relíquies, pel fet que són restes d´aquells personatges que venerem com a sants i amics de Déu i que ens són presentats per l´Església com a models de fe. Està bé venerar els ossos de Sant Vicent! Però i la llengua? Què ha fet l´Església valenciana de la llengua del nostre sant, absent encara a la predicació, la litúrgia, la catequesi,
l´administració eclesiàstica, o als estudis a la Facultat de Teologia i als Seminaris valencians?
La llengua de Sant Vicent ha quedat reduïda a una anècdota, a pur folklore el dia del nostre
patró. I la resta de l´any? Per què l´Església continua ignorant la llengua dels cristians de
Gandia, Borriana, Xàtiva, Nules, Alcoi, Morella o Dénia? Per què venerem i ens enorgullim dels
ossos de Sant Vicent i del seu pas pels nostres pobles i no som capaços de recuperar la
llengua, en la qual ell va predicar i en la qual trobem escrits els seus sermons? El Concili Vaticà
II recomanava l´ús de les llengües vernacles a la litúrgia.
I el Vaticà II es va clausurar fa més de 45 anys! I els cristians valencians, encara estem com si
res!! Pau VIè deia en el discurs de clausura del Concili: «les llengües innombrables que parlen
els pobles, han estat admeses a exposar litúrgicament la paraula dels hòmens a Déu, i la
Paraula de Déu als hòmens».

Per què la litúrgia es fa en castellà, quan la gent parla valencià? Per què les lectures i els textos
eucològics són en castellà i els avisos es fan en valencià? Això em recorda una anècdota d´un
cristià dels Estats Units, que, després del Concili, en la discussió entre llatí i llengua vernacla
deia: «no hi ha una llengua tan bonica com el llatí, però el que jo entenc és l´anglès. I en
l´església mai no em demanen diners en llatí!!»

Tant de bo que l´Església Valenciana (perquè siga realment valenciana) a Vinaròs i Elx, a
l´Alcora, Bocairent, i Onda, a Altea, Peníscola, Torrent i Almenara, torne a recuperar la llengua
del nostre patró. Perquè els valencians només volem allò que tenen els cristians de Salamanca,
de Burgos o de Toledo: poder adreçar-nos a Déu, en la nostra llengua!

Levante-EMV informava el passat 5 de febrer, de la missió d´evangelització que el matrimoni
valencià Rubio Millan anava a començar a Ucraïna. I deien els dos esposos, amb tota
naturalitat, que per anunciar l´Evangeli haurien d´aprendre ucraïnès i rus, les dues llengües
que parlen allà! I això que és normal a Ucraïna, per què encara no ho és als bisbats valencians?
Sóc partidari de venerar els ossos de Sant Vicent, sí. Però sóc igual de partidari de venerar i
d´introduir a l´Església la llengua del nostre patró, perquè es faça realitat enmig nostre una
nova Pentecosta. Per això, si venerem els ossos de Sant Vicent, amb el mateix motiu també
hem de venerar la llengua del nostre sant!! Els ossos, sí! Però la llengua, també!!